20
de març
del
2019
La històrica Biblioteca de Catalunya, al carrer Hospital de Barcelona, acull fins al 17 d'abril una exposició dedicada a dones catalanes que formen part de la història d'aquest país. Concretament, les escriptores, poetes, periodistes i dramaturgues més significatives dels anys de la Segona República. L'exposició Lletraferides republicanes és una iniciativa que encapçala la comissària M. Àngels Cabré, directora de l'Observatori Cultural de Gènere, i que busca recuperar la figura de la dona com a símbol de la república.
Lola Anglada, Mercè Rodoreda, Elisabet Mulder o Llucieta Canyà són només algunes de les 16 protagonistes que durant un mes seran recordades a través de llibres i articles. Cabré ha explicat a NacióDigital que aquesta exposició se suma al procés de recuperació de les dones de la coneguda com a Generació del 26 -formada per dones, i contemporània a la Generació del 27, en què només hi havia homes- que s'està duent a terme per tot l'estat espanyol. La iniciativa, que treu a la llum obres i noms de dones -algunes d'elles oblidades per la història- "restitueix la memòria de creadores que mereixen un espai en la història cultural".
Segons Cabré, la Segona República va ser un moment propici per a les dones i la cultura, que va acabar amb el franquisme, quan les dones van passar a viure a l'ombra, a l'exili o deixar d'exercir, i la cultura va ser reduïda al no-res, segons explica. Ara, l'exposició Lletraferides Republicanes vol tornar a posar-les "al lloc que es mereixen". Si bé a l'exposició es podran veure textos de Mercè Rodoreda, Aurora Bertana i Maria Luz Morales, també es recuperen noms que la història "ha castigat més": Clementina Arderiu, Carme Montoriol, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi, Maria del Carme Nicolau i Maria Teresa Gibert també hi seran presents.
En total, una vitrina dels expositors estarà destinada només a les dones escriptores, tres seran per a les dones escriptores i periodistes, i una darrera només per a les periodistes. Cabré confia donar continuïtat a aquesta exposició amb la publicació d'un llibre, probablement titulat com l'exposició, Lletraferides Republicanes, que les reculli: "Aquestes 16 dones, novel·listes i periodistes, s'estudien per separat, però mai ningú les havia agrupat fins ara".
Lola Anglada, Mercè Rodoreda, Elisabet Mulder o Llucieta Canyà són només algunes de les 16 protagonistes que durant un mes seran recordades a través de llibres i articles. Cabré ha explicat a NacióDigital que aquesta exposició se suma al procés de recuperació de les dones de la coneguda com a Generació del 26 -formada per dones, i contemporània a la Generació del 27, en què només hi havia homes- que s'està duent a terme per tot l'estat espanyol. La iniciativa, que treu a la llum obres i noms de dones -algunes d'elles oblidades per la història- "restitueix la memòria de creadores que mereixen un espai en la història cultural".
Segons Cabré, la Segona República va ser un moment propici per a les dones i la cultura, que va acabar amb el franquisme, quan les dones van passar a viure a l'ombra, a l'exili o deixar d'exercir, i la cultura va ser reduïda al no-res, segons explica. Ara, l'exposició Lletraferides Republicanes vol tornar a posar-les "al lloc que es mereixen". Si bé a l'exposició es podran veure textos de Mercè Rodoreda, Aurora Bertana i Maria Luz Morales, també es recuperen noms que la història "ha castigat més": Clementina Arderiu, Carme Montoriol, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi, Maria del Carme Nicolau i Maria Teresa Gibert també hi seran presents.
En total, una vitrina dels expositors estarà destinada només a les dones escriptores, tres seran per a les dones escriptores i periodistes, i una darrera només per a les periodistes. Cabré confia donar continuïtat a aquesta exposició amb la publicació d'un llibre, probablement titulat com l'exposició, Lletraferides Republicanes, que les reculli: "Aquestes 16 dones, novel·listes i periodistes, s'estudien per separat, però mai ningú les havia agrupat fins ara".