La Junta Electoral considera que les estelades i els llaços grocs són símbols partidistes i no polítics, però només actua selectivament a partir de denúncies. I ens farem un fart de veure'n, com la d'ahir, també de Cs, contra TV3 per informar de la manifestació de dissabte a Madrid. En tot cas, no sembla que Torra estigui excessivament preocupat pel tema. Dirigents de JxCat i ERC preferirien no entrar en una polèmica simbòlica i abonarien una solució imaginativa com posar algun motiu groc o una pancarta de "Tu ja m'entens". Torra, però, és més partidari de desobeir si no és que el fan canviar d'opinió. Va arribar amb l'objectiu de fer efectiva la República que, arrossegant els peus, van proclamar Puigdemont i Junqueras el 27 d'octubre de 2017. Ell no vol passar a la història com el president que va enterrar el procés. I menys encara com el que va privar-lo fins i tot dels seus símbols. Sobre la situació del president us aconsello la crònica de Sara González i Oriol March.
Álvarez de Toledo, Aznar, Barcelona. La candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, ha estat fins i tot criticada dins el partit per les seves opinions sobre el català. Ella, però, està disposada a demostrar el sacrifici que, per Espanya, fa venint a Catalunya "a donar la cara". Promet emocions fortes i serà una rival molt a tenir en compte per Inés Arrimadas, de Cs. Per saber més sobre la marquesa de Casa Fuerte us aconsello llegir aquesta informació de Pep Martí i l'opinió de Carles Bellsolà. Per cert, que avui a la tarda a Madrid intervé el referent d'Álvarez de Toledo, el president de la FAES, l'expresident José María Aznar. Presenta un llibre sobre el líder radical, populista i espanyolista Alejandro Lerroux, que va ser primer ministre de la Segona República durant els fets del 6 d'octubre.
Reprovació a Colau. Avui hi ha ple de l'Ajuntament de Barcelona. I tornarà a ser un via crucis per Ada Colau, que patirà la seva sisena reprovació. En aquest cas gràcies a la gestió del pla de barris. Tota l'oposició, llevat de la CUP, s'ha unit per castigar-la per no haver executat els ajuts a les zones més degradades de la ciutat. El mandat acabarà com va començar: amb precarietat política. La fragmentació i el convenciment dels grups que a la tardor hi haurà eleccions al Parlament no augura estabilitat després de les municipals. Andreu Merino ho explica en aquesta informació.
Vist i llegit
El tractament de la política veneçolana ha estat sovint marcat per posicionaments molt marcats i, pel que fa a la majoria de mitjans de l'Estat, per l'activisme contra el govern de Nicolás Maduro elevant a la categoria de certesa rumors o insinuacions per debilitar l'executiu bolivarià. Un dels elements marcats per la polèmica des de fa mesos era el presumpte atac amb drons per eliminar l'agost passat el president veneçolà. Molts mitjans i fins i tot portaveus del govern dels EUA o el mateix Juan Guaidó van apuntar que podria haver estat un muntatge oficialista. La CNN, però, n'ha entrevistat ara els autors, que afirmen que l'intent va ser real, que assumien la possibilitat de morts innocents, que ho van planificar des de Colòmbia (des d'una luxosa casa amb piscina) i que posteriorment es van reunir fins a tres cops amb funcionaris dels EUA. De fet, ja el The New York Times va haver de sortir a aclarir que, en realitat, va ser l'oposició veneçolana qui va destruir per error part de la suposada ajuda humanitària amb un còctel molotov quan pretenia entrar al país.
El passadís
L'acte organitzat per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP) ahir a l'Hotel Sofia amb el nou president de la Fira de Barcelona, Pau Relat, va ser molt concorregut. Hi havia el més destacat del patriciat: Miquel Roca -que presideix la SEBAP-, el president de la Cambra, Miquel Valls, l'ex de la Fira, Josep Lluís Bonet, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, i el de la Pimec, Josep González -sembla que reconciliats-, Javier Godó, Sixte Cambra, Joaquín Coello, a més de la consellera Àngels Chacón i la delegada del govern Teresa Cunillera. No hi era, i va causar estranyesa, l'alcaldessa Ada Colau, més tenint en compte que l'Ajuntament forma part del consorci de la Fira. No hi havia molts polítics en exercici. Sí l'encara diputat del PDECat Carles Campuzano, que no repetirà i que des del moment que va arribar es va convertir en el més abraçat dels presents. Molts dels assistents s'hi acostaven per mostrar-li simpatia. Un moment divertit va ser quan es va trobar amb Laia Bonet, número dos de la llista del PSC a l'Ajuntament. Campuzano va demostrar cintura i lluïa somriure.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1882 es posava la primera pedra al temple expiatori de la Sagrada Família, que no seria consagrat fins al novembre de 2010 amb la visita del papa Benet XVI a la capital catalana. El temple de l'Eixample va ser dissenyat per Antoni Gaudí i és un dels monuments més emblemàtics i coneguts de Barcelona i del modernisme català, encara que també ha rebut crítiques pel seu aspecte "kitsch" o de "mona de Pasqua". Rep cada any centenars de milers de visitants admirats per la seva majestuositat i el treball de Gaudí o de l'escultor Subirachs a la façana de la Passió. Aquest 30 minuts explica el procés de construcció del temple i com hauria de ser en finalitzar-se les obres. Es calcula que sigui al 2026, 144 anys després de posar la primera pedra.
L'aniversari
El 19 de març de l'any 1931 es fundava al barri barceloní de Sants -i en el marc de la Conferència d'Esquerres, que havia començat el dia 17- Esquerra Republicana de Catalunya, que durant els anys de la Segona República seria coneguda com l'Esquerra. El partit, progressista, nacionalista i interclassista, sorgia com la confluència del Partit Republicà Català de Lluís Companys, el grup d'intel·lectuals de L'Opinió i Estat Català, el partit independentista que liderava Francesc Macià i que va convocar la Conferència. Un mes després de ser fundat, guanyaria amb claredat les municipals que farien possible la república i totes les que a Catalunya es van anar celebrant fins al final de la guerra. ERC va ser el partit central als anys 30 i va construir la Generalitat primer i les indústries de guerra després. Amb carnet del partit hi ha hagut quatre presidents: Macià, Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas.
Perduda la guerra, els seus quadres van anar a l'exili o van ser durament reprimits. No va poder concórrer a les primeres eleccions democràtiques de 1977 pel seu ideari republicà. Després d'anys d'alts i baixos ara, sota el lideratge d'Oriol Junqueras, empresonat, ha tingut un paper determinant en el procés i, després de la dissolució d'Unió i la hibernació del PSUC, és l'únic partit actiu dels anys 30. En plena crisi econòmica, l'any 2011, va celebrar 80 anys i ho va commemorar amb aquest vídeo per emmarcar la vigència del seu ideari.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi