Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Crònica

La Junta Electoral situa Torra en la frontera de la desobediència

L'organisme dona 24 hores al president de la Generalitat per retirar els llaços grocs i les estelades i l'adverteix de les conseqüències penals si no compleix amb l'ultimàtum

per Sara González / Oriol March, 18 de març de 2019 a les 20:39 |
La pancarta amb el llaç groc es mantenia aquest dimarts matí al Palau de la Generalitat | Adrià Costa
Retirar o no retirar els llaços grocs i estelades dels edificis públics. Assumir el risc, o no, de patir conseqüències penals. Aquest és el dilema que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha de resoldre en menys de 24 hores. Damunt la taula ja hi té un advertiment formal de conseqüències penals. La Junta Electoral Central (JEC) li ha fixat un ultimàtum com a pas previ a deixar el cas en mans de la Fiscalia i el Govern es reunirà aquest dimarts amb aquesta patata calenta com a punt principal de l'ordre del dia. El posicionament de portes endins no és unànime, especialment perquè obeir i retirar els llaços no s'ajustaria a la retòrica de defensa que se n'ha fet reivindicant la llibertat d'expressió.

També Ciutadans es penjaria una medalla -va ser la formació taronja la que va iniciar el litigi, anunciat per Carlos Carrizosa en l'últim ple del Parlament- i aixecaria polseguera entre el sector de l'independentisme que clama per la desobediència. La decisió es farà pública aquest dimarts, dia de la reunió setmanal de l'executiu. La posició no és granítica -s'han arribat a debatre alternatives-, i les diferències en l'aproximació traspassen les sigles de partit. Retirar o no els llaços és un posicionament de gran calibre per a un Govern que ha mantingut viva la retòrica de xoc amb l'Estat però que, en paral·lel, fins ara no ha comès cap desacatament. 


En plena cursa electoral, ni Junts per Catalunya (JxCat) ni ERC vol carregar amb el possible desgast que pot suposar aparèixer com el responsable de cedir en la retirada dels llaços. Segons fonts coneixedores de la situació consultades per NacióDigital, hi ha un sector del Govern que és partidari de retirar els llaços i, al mateix temps, respondre amb ironia per assenyalar l'absurditat de la situació substituint-los per qualsevol altre element que sigui de color groc. Dirigents coneixedors de la situació també adverteixen que no retirar els llaços pot derivar en una situació incòmoda per a l'executiu català que pot ser contraproduent: la imatge dels Mossos retirant-los. "Seguir gesticulant amb símbols no ens aporta res", sostenen alguns dels consultats.

No existeix una posició unànime al Govern sobre la retirada o el manteniment dels llaços, un debat marcat també per la proximitat de les eleccions espanyoles

Altres membres de l'executiu, però, defensen que els costos de desobeir són menors perquè una eventual inhabilitació de Torra -sobre qui ja pesa un advertiment penal i la possibilitat que s'iniciï un procés per desobediència- no arribaria abans d'un any. S'haurien d'esgotar primer tots els recursos, fer-se un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), emetre sentència i, en cas de condemna, encara hi hauria la possibilitat de recórrer al Tribunal Suprem. Tenint en compte la incertesa electoral, pendent de la sentència del judici de l'1-O, no és descartable que tot el procediment acabés quan hi hagués un nou president a Palau, perquè Torra no repetirà.

Una decisió personal


El requeriment de la Junta Electoral es refereix explícitament al president de la Generalitat, que madura la decisió amb el seu equip més proper. "Ho porta a nivell personal", assenyalen les fonts consultades. Una de les opcions que inclou el requeriment de la Junta Electoral és la interposició d'un recurs contenciós-administratiu davant la sala tercera del Suprem en el termini dels dos mesos següents a la notificació. Qui ha de vetllar pel compliment de la retirada de llaços grocs -i, per tant, informar-ne a l'organisme estatal- és Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya.

Fins ara, Torra s'ha mostrat contrari a retirar els símbols. En unes al·legacions presentades divendres, assenyalava que els llaços grocs "concorden amb la neutralitat institucional". El president de la Generalitat, que el primer que va fer en el càrrec va ser situar una pancarta a la façana de Palau i un llaç de grans dimensions al Pati dels Tarongers, ha fet del record als presos i exiliats una part central de la seva acció de Govern. "I no s'hi pot renunciar així com així", sostenen fonts nacionalistes.

Torra, fins ara, s'ha mostrat partidari de no retirar els llaços dels edificis públics, i la decisió final tindrà un fort caràcter personal

Els magistrats de la Junta han evitat obrir directament el camí de l'expedient sancionador per incompliment de la llei electoral, que estableix sancions de 300 a 3.000 euros. El més probable, en tot cas, és que s'obri un expedient sancionador si no es compleix amb l'ultimàtum. Si no s'acata l'advertència penal que apareix en la resolució, l'organisme estatal té la potestat d'anar a la Fiscalia, i que el ministeri públic decideixi si obre un procediment penal. Una via que defensen el PP i Ciutadans.

Edificis públics

L'ordre de la Junta Electoral no afecta només a la pancarta que reivindica la llibertat dels presos amb el llaç groc que penja del balcó del Palau de la Generalitat, sinó que es fa extensiva a les conselleries i els edificis públics durant tot el període electoral. Des del 16 d'octubre del 2017, quan van ser empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, als departaments hi ha tant llaços grocs com fotografies dels presos polítics i pancartes, principalment a iniciativa dels propis treballadors. 

L'aparició de símbols va anar a més amb l'empresonament de mig Govern i l'exili de la resta. L'interior dels edificis de les conselleries, i també les façanes, exhibeixen mostres de suport als encausats. Ara, Torra té a les seves mans donar l'orde de retirar-les o bé mantenir-les amb el risc que la Fiscalia -si així ho desitja la Junta Electoral- enceti un procés penal per desobediència contra ell. Fa tan sols unes setmanes, en un acte a Brussel·les al costat de Carles Puigdemont -part activa de la decisió sobre els símbols- assegurava estar disposat a anar a la presó per defensar l'autodeterminació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació