Entrevista

Jordi Basté: «Hi ha mínim dues generacions que no estem preparats pel present i el futur tecnològic»

El periodista torna a TV3 aquest diumenge amb el programa "No pot ser!" sobre el món que ve. Considera que a Madrid es critica la televisió pública "sense saber res" i que el judici és "injust" i amb penes que "són una barbaritat"

per Sergi Ambudio, 17 de març de 2019 a les 21:31 |
Jordi Basté estrena aquest diumenge el programa «No pot ser!» a TV3. | Josep M. Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La veu de Jordi Basté (Barcelona, 1965) és la més escoltada de Catalunya. Amb El Món a RAC1, que dirigeix des de fa 11 anys, ha trencat el sostre de la ràdio en català. Això, però, no sembla ser suficient per a ell. Ara, aterra a TV3. A la pública hi ha fet mili amb clàssics com ara Gol a golBàsquetmania Fora de sèrie. Ja queda lluny. Ara no hi va a parlar d’esport, sinó del nou món que vindrà -o que ja ha arribat-. El programa No pot ser! l'ha dut a recórrer el planeta contemplant com la tecnologia canvia -i canviarà- la nostra manera d'actuar, ser i pensar. S'estrena aquest diumenge.

En aquesta entrevista parla clar de la nova etapa professional i d'un present tecnològic que l'espanta, per al qual hi ha diverses generacions que, assegura, no estan preparades. També reflexiona sobre el moment polític actual amb la irrupció de Vox -a qui convidaria als debats, per obligar-los a mullar-se- i sobre les crítiques ferotges de l'unionisme a TV3, entre moltes altres qüestions.   


- S'hi viu millor treballant allunyat de la política?

- Sí, com a mínim em dona pau, tranquil·litat i relaxament. És com llegir una novel·la, tinc la sensació de deslliurar-me del dia a dia.

- Gravant el No pot ser! ha pogut veure amb els seus propis ulls el futur que vindrà.

- És més el futur que ja està aquí i alguna cosa que vol quedar-s'hi, però que de moment no li deixen gaire.


- L'espanta tot plegat?

- A mi sí perquè sóc un invertebrat digital i, per tant, tinc una capacitat de sorpresa gairebé il·limitada.

- Diria que no està preparat?

- En alguns casos, no. De fet, molts no ho estem. Hi ha diverses generacions a les quals ens passa. La gent més jove ho està més. Hi ha coses que vénen i ens costaran molt. Jo tinc un mòbil que uso molt, massa, però a la vegada no li sé treure tot el suc. Hi ha un 60% o un 70% de coses que podem fer amb els smartphones que no en tenim ni idea.

"Hi ha mínim dues generacions que no estem preparats pel present i el futur tecnològic. I això espanta una mica"

- Anem al detall. Què hi trobarem al No pot ser!?

- Són tretze programes. El primer està dedicat a les amistats. Ja es poden llogar amics. El de la setmana següent és el tema de la mobilitat: taxis sense conductors, taxis drons, cotxes que ja es condueixen sense tocar el volant. De fet, portem Tito Álvarez, el líder sindical d'Élite, a veure un taxi sense conductor.

- I es deu tornar boig, no?

- Crec que l'humanitza. Aquella imatge és molt impactant. Li veus la cara, que diu: "això ho tindrem aquí". És que clar, no és ni Uber ni Cabify, ni el capital. Ara bé, jo crec que costarà que s'implementi. Tot allò que equival a una legislació és molt més difícil d'evolucionar. Tenim un problema: la tecnologia va extremadament ràpida i les lleis horrorosament lentes. Costarà molt que tots ens posem d'acord, aquí, perquè puguin circular taxis sense conductor. Hi haurem de conviure, sóc bastant agnòstic.
 

Jordi Basté diu que hi ha generacions que no estan preparades per al futur tecnològic Foto: Josep M Montaner


- Hi ha alguna professió que pugui estar més o menys tranquil·la per la robotització?

- No.

- Ni el periodisme?

- No. De fet, hi ha programes que ja poden posar veu a imatges que no hi tenen res a veure. Per exemple, agafar Mourinho i, amb la seva veu, fer-li dir, quadrant-li amb els llavis, que li sap molt greu no haver entrenat el Barça, que el pitjor que li ha passat a la vida és haver conegut Florentino Pérez i entrenar el Madrid amb aquesta banda de gentussa, per exemple.

- Però això és el pas definitiu de les fake news.

- Aquest és el debat. Però també n'hi ha un altre: que podran posar la teva veu o la meva allà on vulguem. I clar, jo podré deixar la meva veu gravada i hi haurà un robot que en podrà crear una mena de diàleg. En lloc d'escriure sobre un paper, ho escrius sobre una veu i aquesta veu fa sis hores de programa. Ara mateix, però, això encara és impossible.

- I què farem amb les feines?

- Les reciclarem. També he arribat a la conclusió que hi haurà més llocs de treball que ara, però que treballarem d'una altra manera. La Seat n'és un exemple: cada vegada hi ha més robots, però cada vegada hi ha hagut més treballadors. Hem de conviure-hi.

- El judici de l'1-O, per a un programa com el No pot ser!, és una bona o una mala notícia?

- Jo crec que per a TV3 és molt bo. És molt positiu perquè, en una graella que està prenyada de procés i de judici, un programa d'una factura visual al·lucinant, de nivell de gran televisió europea, fa que aquesta televisió s'elevi. A la vida han de passar més coses i no en podem deixar de parlar: jo m'estic començant a avorrir.

- Hi ha vida, doncs, més enllà del procés?

- I tant! I és vida intel·ligent. A veure, és evident que el judici és el tema més important, hi ha gent que ha format part de les nostres vides que s'hi juga molts anys de presó. És prioritari per damunt de moltes altres coses. No de totes, segurament. Però hi ha un interès social i ciutadà innegable. Després es tornarà a ressituar tot, i ja veurem cap a on va.
 

El periodista defensa que cal parlar de Vox i amb Vox "en alguns casos" Foto: Josep M Montaner


- Veient les promos i la careta del programa evoca una mica a Black Mirror. Pot ser que l'escenari que dibuixa la sèrie sigui més real del que ens podríem pensar?

- Sí. Mira, en el primer programa vaig a San Francisco per entrevistar una noia que va perdre el seu millor amic en un accident de cotxe. Ella va crear, amb intel·ligència artificial, una espècie de contenidor en què va abocar tots els xats i mails que guardava amb ell. Els amics van fer el mateix. Amb això ha aconseguit poder enviar missatges al mòbil del difunt i que el dispositiu la contesti tal com creu que contestaria ell. Jo ho he vist això.

- Déu n'hi do!

- Aquí hi ha un component ètic brutal, que va basculant durant tot el programa. Jo li pregunto: "no és millor passar el dol?". Però a ella l'han agafat uns investigadors americans per dissenyar una aplicació que podrem utilitzar tots si volem. Això és Black Mirror.

- La tecnologia avança molt més ràpid que la legislació. També que l'ètica?

- Sí. La tecnologia va més ràpid que tot. O t'hi adaptes o no. A la ràdio, per exemple, ens hi hem adaptat molt. Internet és més ràpid, i ens hem aprofitat de la nostra rapidesa. Hi ha hagut un casament entre internet i ràdio molt important. L'ètica va lenta perquè la xarxa va massa ràpid.

Basté defensa que hi ha vida informativa més enllà del judici, però que ara ha de ser prioritari "per damunt de moltes coses"

- Parlant de ràdio... parlem de Rac1. 8tv, sense programació en directe. La Vanguardia, amb rècords negatius en vendes en paper. L'emissora, en canvi, liderant i pujant audiència. És la salvació del Grup Godó?

- No ho sé. Però viu una gran època. Rac1 té gent molt jove i molt bon rotllo. Treballem tots en una planta, tot diàfan. Molta il·lusió... quan es va crear aquesta ràdio es va crear perquè quan passessin coses, sigui el procés, un atemptat o un partit de futbol, es busqués aquesta ràdio. Rac1 té el més important: naturalitat. És poc postissa, és tal com raja. S'ha adaptat al segle XXI, ara som tots pràcticament igual.

- Pràcticament iguals, però els caps de cartell de Rac1 continuen sent majoritàriament homes.

- Sí. Aquest és un problema general. Però també recomano que la gent agafi l'evolució de la ràdio. Crec que estem en la mitjana d'un canvi que anirà cap a la igualtat. Soc el primer que ho intento. Han de caure homes. En les tertúlies, per exemple, intento que cada vegada hi hagi més paritat. I això acabarà sent, en uns anys, el que s'instaurarà. Cap aquí és cap on hem d'anar.
 

Jordi Basté torna a TV3 Foto: Josep M Montaner


- Com a director d'un programa, nedeu cada dia en un mar de noms de col·laboradors, tertulians i entrevistats. Ara hi ha un nou actor polític, Vox. Si la considerem formació d'ultradreta, ha de tenir veu als mitjans?

- Se n'ha de parlar. Sí. Forma part del mobiliari de la casa. Hi ha un moble nou, que està ple de corcs, però hi és. Podem deixar que es vagi corcant, i que els corcs vagin saltant de moble en moble. O no. L'altra cosa és si hem de posar aquest moble al mig del menjador. Jo he d'entrevistar Santiago Abascal? Personalment, ara no m'interessa. Però no puc obviar que aquesta gent té una presència mediàtica i social a l'Estat i que, de retruc, pot afectar Catalunya. El que no faré jo és silenciar-los. S'ha de parlar d'ells. Una altra cosa és si s'ha de parlar amb ells.

- S'hi ha de parlar?

- Jo crec que en alguns casos sí. Per exemple, jo estic a favor que en un debat polític a Espanya hi apareguin. Surten a totes les enquestes. I no amb zeros i uns. Surten amb 20 i 30. Si jo moderés o fos director d'un debat, els convidaria. Si els silencies és pitjor. De fet, està passant una cosa molt curiosa: fa temps que no els sentim parlar. L'onada ja els hi va de cara. Per tant, quan menys errors facin, millor. Per parlar i cagar-la, millor no parlar. Abascal fa setmanes que no parla, el perfil baix de l'acusació popular al judici... En un debat, en canvi, s'han de mullar. Els hem de col·locar en el focus perquè puguin debatre, però perquè es mostrin tal com són i no com diuen que són.

- Entén les crítiques que rep TV3, per part de l'unionisme, que l'acusa d'adoctrinar?

- Televisió pública en un moment de tensió política bestial, amb gent a la presó, en un país petit amb el 50% d'independentistes... és normal que tinguis tots els focus posats. Evidentment que TV3 ha fet coses malament, però com RAC1, La Vanguardia, El Mundo, NacióDigital... com tothom. Hi ha coses que han de canviar a TV3? Evidentment que sí. El primer, el consell de la Corporació: molt menys polític i més periodístic. Ara bé, si TV3 està amb un 15% d'audiència, i molt per damunt de la segona cadena, és per algun motiu.

- Però tot i així les crítiques són ferotges.

- El que jo no puc fer és criticar sense veure. Per tant, tota aquesta gent que diu des de Madrid que TV3 adoctrina, com feia Soraya Sáenz de Santamaría, ho fa sense saber. Ara és molt fàcil dir que TV3 adoctrina. Però tu l'has vista? Has escoltat alguna cosa? O me han dicho que dicen que me comentan?

"Als de Vox els hem de col·locar al focus perquè es mostrin tal com són"

- Un 155 pot arribar mai a preocupar al Grup Godó?

- Ni idea. Perquè jo estic a la planta 15 i aquí el grup no hi és. Nosaltres hem continuat sent líders amb el 155. De fet, si no m'equivoco, el rècord de la ràdio en català va ser amb el 155. Probablement perquè la gent buscava informació en aquella època.

- I si hi tornen, què?

- No crec que es torni a aplicar el 155. En el cas suposat que Pablo Casado pugui sumar per ser president del govern d'Espanya, vull veure què fa. De totes les plagues d'Egipte que va dir que caurien sobre la Catalunya que ell pensa, vull veure què en farà. Moltes de les coses que diu són impossibles des d'un punt de vista de llei, de Constitució.

- Esteu seguint a fons el judici des de Rac1. Com ho està veient? Hi ha res que li grinyoli?

- Algunes coses. M'estranya el paperot que està fent Vox, m'imaginava una preparació molt més gran del judici. Si tot ho preparen de la mateixa manera, és ben bé que està aprofitant-se d'un pensament que tothom donem per fet que té. Esperava que la Fiscalia ho tingués més ben preparat. I, sobretot, el que els està pesant a tots és que el judici és televisat. Van tots amb peus de plom. I m'ha agradat molt sentir en Trapero.

- És un judici injust?

- Per mi sí. S'estan parlant de penes que són una barbaritat en un estat democràtic.
 

Jordi Basté, en un moment de l'entrevista Foto: Josep M Montaner

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació