16
de març
del
2019
Actualitzat
a les
20:32h
Dues hores i mitja abans de l'inici de la manifestació, a Cibeles es creuen samarretes del Real Madrid i estelades. Els seguidors madridistes enfilen el camí cap al Santiago Bernabéu, on debuta Zinedine Zidane, recuperat a correcuita per convertir una temporada de fracassos en una renaixença blanca. Al seu torn, els manifestants independentistes comencen a tenyir de groc l'entorn del monument fetitxe de l'afició merengue. La deessa s'havia resignat a la solitud en un any de decepcions per al club de la capital. L'independentisme, sempre solidari, li fa costat aquest dissabte primaveral a Madrid. La Cibeles, doncs, no es queda sola.
A pocs minuts a peu de la deessa estimada pel madridisme hi ha el Congrés dels Diputats, també punt de pelegrinatge dels catalans que han assistit a la manifestació. Fàcilment identificables -pels mocadors i els llaços grocs-, se succeeixen fotografies amb les Corts espanyoles de decorat. És el cas de Pepa Bertran i Lluís Morera, de Gelida, habituals de les concentracions independentistes dels darrers anys. Ella, coordinadora de l'ANC de Gelida, i ell, un federalista desencantat que ha fet el viratge cap a les tesis independentistes. Reconeixen que han patit algun insult en la seva arribada a Madrid, que no ha anat més enllà, i reflexionen sobre el que han vingut a fer. "Si ens manifestem milers de persones a Madrid, això és més difícil de silenciar", sostenen per censurar el relat de determinats mitjans espanyols sobre el procés.
Trapero, les decepcions i la manera de superar-ho
Són independentistes convençuts, però també tenen esperit crític sobre els fets d'octubre del 2017, reviscuts aquesta setmana al Tribunal Suprem amb la declaració de Josep Lluís Trapero, un testimoni rebut amb ambivalència als fòrums sobiranistes. "És un home de conviccions i un professional, però ens va impactar el que va dir del pla per detenir el Govern", expressa Bertran. "Cada dia va caient més el maquillatge", afirma Morera per subratllar el que l'independentisme ha anat descobrint: el Govern no tenia preparat el trajecte cap a l'estat propi després de la declaració del 27 d'octubre al Parlament. "Malgrat tot, no deixarem de ser independentistes", afegeix Bertran.
Les revelacions al Suprem no han erosionat les conviccions de molts dels manifestants present aquest dissabte a Madrid, però sí que han fet variar la confiança en els líders del procés, també en els que estan empresonats. "Em sap molt greu la seva situació, però ja no poden ser els nostres líders. Van alimentar falses expectatives. Si som independents algun dia serà perquè ho aconseguirem des de baix", raona Bertran.
És una posició que no comparteix Morera, el seu acompanyant. En el que sí que estan d'acord és que el 28 d'abril s'ha de votar i que la prioritat no ha de ser un pacte amb el socialisme espanyol. "S'ha de votar i bloquejar Espanya", afirmen. Segons el seu parer, les úniques prioritats d'una taula de negociació han de ser el dret a l'autodeterminació i l'alliberament dels presos. I això és el que han defensat a la manifestació de Madrid.
"Per la gent, no per les institucions"
També prop del Congrés caminen tres manifestants que venen de Valls. Són Mercè Plana, Jordi Roselló i Sílvia Carreres. Els dos últims, ressalten mentre fotografien la plaça de davant de la cambra baixa i els lleons de la porta, ja van ser a Brussel·les el 7 de desembre del 2017, en plena campanya electoral del 21-D. "Anem allà on ens diguin, quan ens ho diguin", assenyalen amb un somriure. Per què ser avui a Madrid? "Hem vingut per la gent, no per les institucions", assegura Plana, la més veterana de tots tres. "Volem que vegin que no som una pandilla, com diuen ells", recalca Carreres, que veu "enganyada" la ciutadania espanyola sobre què passa a Catalunya i com ha evolucionat el procés.
Van arribar divendres al vespre i han aprofitat el matí per reconèixer la zona de la manifestació i els voltants, gaudint el bon temps que fa a la capital de l'Estat. Durant la setmana han seguit les evolucions del judici, marcat en els últims dies pel testimoni del major Josep Lluís Trapero. "Estem molt orgullosos dels presos", recalca Plana. "Seguim el judici, sí, però ens estressa perquè és una vergonya. A banda, la sentència ja està feta", assenyala. Des d'allà on fan fotografies al Congrés, si es caminen uns quinze minuts cap a l'esquerra, s'arriba al Tribunal Suprem. I també a la plaça Colón, escenari fa tan sols un mes d'una manifestació que va alterar el rumb de la legislatura espanyola.
Què fer a Madrid després del 28-A?
Marta Pujol, que és cap de llista de Junts per la Roca -la marca de l'espai postconvergent al municipi del Vallès Oriental-, porta una samarreta que entronca amb el 8-M de la setmana passada: "El futur és femení". Ha viatjat a Madrid amb una colla àmplia que s'ha separat durant una estona. "Hem vingut a demostrar que som gent pacífica, i que tenim dret a decidir sobre el nostre futur amb un referèndum", assenyala Pujol. Hi ha la voluntat de fer entendre com és el procés a la capital de l'Estat? "Entendran el que voldran", sosté, crítica amb el periodisme espanyol, que segons ella "no és independent".
Davant l'escenari de les eleccions espanyoles, en el qual JxCat porta a les llistes dirigents partidaris de bloquejar la governabilitat de l'Estat, Pujol insisteix que no es pot votar algú -com Pedro Sánchez- que ha "fet costat al 155". "Cal un vot de consciència. Estaria bé que el bloc sobiranista anés junt", indica la manifestant. Davant la possibilitat que governin les tres dretes, que ella anomena "trifachito", remarca que ni tan sols a Espanya li interessa. Minuts abans, un grup exigu de falangistes es manifesta amb banderes preconstitucionals pel costat de l'escenari de la concentració. Hi ha nostàlgies que no moren mai. Al cor de Madrid sona l'Estaca per tancar una altra jornada festiva de l'independentisme. La Cibeles no es pot sentir sola.
A pocs minuts a peu de la deessa estimada pel madridisme hi ha el Congrés dels Diputats, també punt de pelegrinatge dels catalans que han assistit a la manifestació. Fàcilment identificables -pels mocadors i els llaços grocs-, se succeeixen fotografies amb les Corts espanyoles de decorat. És el cas de Pepa Bertran i Lluís Morera, de Gelida, habituals de les concentracions independentistes dels darrers anys. Ella, coordinadora de l'ANC de Gelida, i ell, un federalista desencantat que ha fet el viratge cap a les tesis independentistes. Reconeixen que han patit algun insult en la seva arribada a Madrid, que no ha anat més enllà, i reflexionen sobre el que han vingut a fer. "Si ens manifestem milers de persones a Madrid, això és més difícil de silenciar", sostenen per censurar el relat de determinats mitjans espanyols sobre el procés.
Manifestants a Madrid, amb pancartes que rebutgen la judicialització del procés Foto: Joan Serra Carné
Trapero, les decepcions i la manera de superar-ho
Són independentistes convençuts, però també tenen esperit crític sobre els fets d'octubre del 2017, reviscuts aquesta setmana al Tribunal Suprem amb la declaració de Josep Lluís Trapero, un testimoni rebut amb ambivalència als fòrums sobiranistes. "És un home de conviccions i un professional, però ens va impactar el que va dir del pla per detenir el Govern", expressa Bertran. "Cada dia va caient més el maquillatge", afirma Morera per subratllar el que l'independentisme ha anat descobrint: el Govern no tenia preparat el trajecte cap a l'estat propi després de la declaració del 27 d'octubre al Parlament. "Malgrat tot, no deixarem de ser independentistes", afegeix Bertran.
"Malgrat tot, no deixarem de ser independentistes", explica Pepa Bertran, que ha vingut de Gelida, per treure's l'espina de la declaració fallida del 27-O
Les revelacions al Suprem no han erosionat les conviccions de molts dels manifestants present aquest dissabte a Madrid, però sí que han fet variar la confiança en els líders del procés, també en els que estan empresonats. "Em sap molt greu la seva situació, però ja no poden ser els nostres líders. Van alimentar falses expectatives. Si som independents algun dia serà perquè ho aconseguirem des de baix", raona Bertran.
És una posició que no comparteix Morera, el seu acompanyant. En el que sí que estan d'acord és que el 28 d'abril s'ha de votar i que la prioritat no ha de ser un pacte amb el socialisme espanyol. "S'ha de votar i bloquejar Espanya", afirmen. Segons el seu parer, les úniques prioritats d'una taula de negociació han de ser el dret a l'autodeterminació i l'alliberament dels presos. I això és el que han defensat a la manifestació de Madrid.
Un grup de manifestants del Vallès Oriental, a la zona de Cibeles Foto: Joan Serra Carné
"Per la gent, no per les institucions"
També prop del Congrés caminen tres manifestants que venen de Valls. Són Mercè Plana, Jordi Roselló i Sílvia Carreres. Els dos últims, ressalten mentre fotografien la plaça de davant de la cambra baixa i els lleons de la porta, ja van ser a Brussel·les el 7 de desembre del 2017, en plena campanya electoral del 21-D. "Anem allà on ens diguin, quan ens ho diguin", assenyalen amb un somriure. Per què ser avui a Madrid? "Hem vingut per la gent, no per les institucions", assegura Plana, la més veterana de tots tres. "Volem que vegin que no som una pandilla, com diuen ells", recalca Carreres, que veu "enganyada" la ciutadania espanyola sobre què passa a Catalunya i com ha evolucionat el procés.
"Anem allà on ens diguin, quan ens ho diguin", assenyalen amb un somriure Mercè Plana, Jordi Roselló i Sílvia Carreres, que venen de Valls
Van arribar divendres al vespre i han aprofitat el matí per reconèixer la zona de la manifestació i els voltants, gaudint el bon temps que fa a la capital de l'Estat. Durant la setmana han seguit les evolucions del judici, marcat en els últims dies pel testimoni del major Josep Lluís Trapero. "Estem molt orgullosos dels presos", recalca Plana. "Seguim el judici, sí, però ens estressa perquè és una vergonya. A banda, la sentència ja està feta", assenyala. Des d'allà on fan fotografies al Congrés, si es caminen uns quinze minuts cap a l'esquerra, s'arriba al Tribunal Suprem. I també a la plaça Colón, escenari fa tan sols un mes d'una manifestació que va alterar el rumb de la legislatura espanyola.
Què fer a Madrid després del 28-A?
Marta Pujol, que és cap de llista de Junts per la Roca -la marca de l'espai postconvergent al municipi del Vallès Oriental-, porta una samarreta que entronca amb el 8-M de la setmana passada: "El futur és femení". Ha viatjat a Madrid amb una colla àmplia que s'ha separat durant una estona. "Hem vingut a demostrar que som gent pacífica, i que tenim dret a decidir sobre el nostre futur amb un referèndum", assenyala Pujol. Hi ha la voluntat de fer entendre com és el procés a la capital de l'Estat? "Entendran el que voldran", sosté, crítica amb el periodisme espanyol, que segons ella "no és independent".
VÍDEO L'Estaca de @lluis_llach ressona per la Cibeles, il·luminada amb els mòbils dels manifestants, en l'acte final de la manifestació independentista a Madrid https://t.co/pBjmAlz2gJpic.twitter.com/a6bpkKAMy7
— NacióPolítica (@naciopolitica) 16 de marzo de 2019
Davant l'escenari de les eleccions espanyoles, en el qual JxCat porta a les llistes dirigents partidaris de bloquejar la governabilitat de l'Estat, Pujol insisteix que no es pot votar algú -com Pedro Sánchez- que ha "fet costat al 155". "Cal un vot de consciència. Estaria bé que el bloc sobiranista anés junt", indica la manifestant. Davant la possibilitat que governin les tres dretes, que ella anomena "trifachito", remarca que ni tan sols a Espanya li interessa. Minuts abans, un grup exigu de falangistes es manifesta amb banderes preconstitucionals pel costat de l'escenari de la concentració. Hi ha nostàlgies que no moren mai. Al cor de Madrid sona l'Estaca per tancar una altra jornada festiva de l'independentisme. La Cibeles no es pot sentir sola.