16
de març
del
2019
Actualitzat
a les
12:55h
La marea independentista que prendrà el centre de Madrid aquest dissabte destorba les estratègies de campanya dels principals partits espanyols, que després de mesos de batalla campal lliuren ara un pols per mantenir o allunyar Catalunya de l'epicentre electoral. Els spin doctors del PP i Cs la situen com a base d'operacions, com ho demostra el fitxatge de Cayetana Álvarez de Toledo com a número u del PP per Barcelona. Adéu, PPC, hola, radicalitat. Mentrestant, el PSOE i Podem proven d'atenuar qualsevol eco del procés. La negativa de Torra a retirar llaços grocs o un hipotètic retorn de Puigdemont han quedat esmorteïdes a les declaracions dels membres de l'executiu espanyol. "Quina manifestació?" preguntava fent-se l'orni aquest dijous la mà dreta d'un dels caps de llista electoral.
Tots quatre partits –juntament amb Vox- miren amb recel una marxa que previsiblement superarà la que la dreta va organitzar a Colón. Les desenes de milers de manifestants d'aquest dissabte no només demostraran –a Espanya i al món- que hi ha un conflicte obert, sinó que també provaran de trencar l'atonia d'unes formacions avesades a utilitzar Catalunya com a element electoral, però no a desplegar propostes per resoldre políticament l'embat. És un recordatori que més enllà de la reivindicació dels presos i l'autodeterminació, Catalunya també té la clau que necessitaran en cas de governar: la de l'estabilitat de l'Estat.
Independentment del seu èxit i de l'esperit cívic de la manifestació, Casado i Rivera es preparen per punxar de nou els hits electorals d'altres temps (com el "155 perpetu", la 'traïció' de Sánchez, els "colpistes" i "l'adoctrinament") per redoblar la pressió per extreure vots a l'Estat utilitzant el conflicte català. La pressa explica bona part dels errors no forçats que han comès. Primer Casado, que no va saber esquivar els efectes del 8 de març i que s'ha entrebancat de nou amb l'avortament i les donacions en adopció per part de dones immigrants.
El líder del PP lidera un equip jove i inexpert, i ha fitxat com a assessora Isabel Benjumea, directora del think tank ultraconservador Floridablanca, que aposta per un "constitucionalisme d'excepció". Un disseny pensat per agradar els 'molt cafeters' que han marxat a Vox, però que l'allunya dels grans bancs d'electors que es troben al centre. Álvarez de Toledo és un missatge als electors espanyols. "El PP ha tornat", va dir a la convenció del PP. Casado ha obert el bagul del vell aznarisme i foragitat del partit els últims exponents de l'era Rajoy (com ahir mateix Íñigo de la Serna i Fátima Báñez). Ni tan sols Enric Millo i Dolors Montserrat se salven de la crema. La declaració de l'exdelegat al Suprem no té premi. La prioritat és deixar anar llast per mantenir el rumb que marca la FAES.
Rivera, per la seva banda, manté l'ofensiva per frenar el 'sorpasso' de Vox que ja auguren algunes enquestes. Acostumat a l'hiperlideratge, ha ensopegat amb els primers crítics, que aposten per Arrimadas. En set dies acumula tres patinades. Primer pel pacte amb UPN, que posa en dubte el seu discurs tradicional en contra del 'cupo'. Després per l'intent de tupinada a Castella i Lleó, on no va ser capaç d'imposar (ni amb trampes) Silvia Clemente, el fitxatge estrella procedent directament de les files del PP. I finalment per l'oposició a l'ampliació del decret de paternitat al Congrés, que no li ha aportat cap benefici i l'ha retratat com un actor contrari a la igualtat entre homes i dones. Un tret al peu.
Vox, mentrestant, ha desaparegut. Santiago Abascal ha suspès la seva agenda. No té programa electoral redactat, no concedeix entrevistes i no genera titulars. No és casual. L'estratègia forma part de la llibreta del 'gurú' conservador Steve Bannon, que aconsella a les formacions que apadrina que lliurin les batalles que poden guanyar i no s'exposin a una presència constant que els pot desgastar. Vox es refugia a Internet i, de fet, ja ha triomfat. Qualsevol resultat que impliqui la seva irrupció al Congrés serà un èxit extra per a Abascal, que sense moure's ja ha aconseguit colonitzar les dues altres forces de la dreta.
De moment, però, les enquestes premien l'aposta de Sánchez per un diàleg homeopàtic. "L'antiinflamatori del doctor Sánchez funciona", deia Iceta, conscient que els partits independentistes no estan en disposició de reactivar el procés. Les imatges de televisió dels processats declarant al Suprem han actuat com a bàlsam per una part de l'electorat socialista que considera que el problema català està en vies de solució. Fase superada.
Aquesta "pacificació" a Catalunya ha permès que Sánchez desplegui un contraatac basat en l'agenda social i mesures efectistes. El permís de paternitat o l'exhumació de Franco com a bandera d'una campanya en positiu. Un nou espectacle de bombolles a càrrec d'Iván Redondo, màxim assessor del president espanyol. La por a Vox i el vot útil a Catalunya empenyen el president espanyol, que arriba a la recta principal de la campanya amb el vent de cua de les enquestes a favor. Sánchez ha aconseguit quadrar el cercle i fer jugar el "problema de Catalunya a favor seu. Ara només li falta creure's el paper de president i fer passos polítics efectius per resoldre'l.
Tots quatre partits –juntament amb Vox- miren amb recel una marxa que previsiblement superarà la que la dreta va organitzar a Colón. Les desenes de milers de manifestants d'aquest dissabte no només demostraran –a Espanya i al món- que hi ha un conflicte obert, sinó que també provaran de trencar l'atonia d'unes formacions avesades a utilitzar Catalunya com a element electoral, però no a desplegar propostes per resoldre políticament l'embat. És un recordatori que més enllà de la reivindicació dels presos i l'autodeterminació, Catalunya també té la clau que necessitaran en cas de governar: la de l'estabilitat de l'Estat.
Independentment del seu èxit i de l'esperit cívic de la manifestació, Casado i Rivera es preparen per punxar de nou els hits electorals d'altres temps (com el "155 perpetu", la 'traïció' de Sánchez, els "colpistes" i "l'adoctrinament") per redoblar la pressió per extreure vots a l'Estat utilitzant el conflicte català. La pressa explica bona part dels errors no forçats que han comès. Primer Casado, que no va saber esquivar els efectes del 8 de març i que s'ha entrebancat de nou amb l'avortament i les donacions en adopció per part de dones immigrants.
El líder del PP lidera un equip jove i inexpert, i ha fitxat com a assessora Isabel Benjumea, directora del think tank ultraconservador Floridablanca, que aposta per un "constitucionalisme d'excepció". Un disseny pensat per agradar els 'molt cafeters' que han marxat a Vox, però que l'allunya dels grans bancs d'electors que es troben al centre. Álvarez de Toledo és un missatge als electors espanyols. "El PP ha tornat", va dir a la convenció del PP. Casado ha obert el bagul del vell aznarisme i foragitat del partit els últims exponents de l'era Rajoy (com ahir mateix Íñigo de la Serna i Fátima Báñez). Ni tan sols Enric Millo i Dolors Montserrat se salven de la crema. La declaració de l'exdelegat al Suprem no té premi. La prioritat és deixar anar llast per mantenir el rumb que marca la FAES.
Rivera, per la seva banda, manté l'ofensiva per frenar el 'sorpasso' de Vox que ja auguren algunes enquestes. Acostumat a l'hiperlideratge, ha ensopegat amb els primers crítics, que aposten per Arrimadas. En set dies acumula tres patinades. Primer pel pacte amb UPN, que posa en dubte el seu discurs tradicional en contra del 'cupo'. Després per l'intent de tupinada a Castella i Lleó, on no va ser capaç d'imposar (ni amb trampes) Silvia Clemente, el fitxatge estrella procedent directament de les files del PP. I finalment per l'oposició a l'ampliació del decret de paternitat al Congrés, que no li ha aportat cap benefici i l'ha retratat com un actor contrari a la igualtat entre homes i dones. Un tret al peu.
Vox, mentrestant, ha desaparegut. Santiago Abascal ha suspès la seva agenda. No té programa electoral redactat, no concedeix entrevistes i no genera titulars. No és casual. L'estratègia forma part de la llibreta del 'gurú' conservador Steve Bannon, que aconsella a les formacions que apadrina que lliurin les batalles que poden guanyar i no s'exposin a una presència constant que els pot desgastar. Vox es refugia a Internet i, de fet, ja ha triomfat. Qualsevol resultat que impliqui la seva irrupció al Congrés serà un èxit extra per a Abascal, que sense moure's ja ha aconseguit colonitzar les dues altres forces de la dreta.
De moment, però, les enquestes premien l'aposta de Sánchez per un diàleg homeopàtic. "L'antiinflamatori del doctor Sánchez funciona", deia Iceta, conscient que els partits independentistes no estan en disposició de reactivar el procés. Les imatges de televisió dels processats declarant al Suprem han actuat com a bàlsam per una part de l'electorat socialista que considera que el problema català està en vies de solució. Fase superada.
Aquesta "pacificació" a Catalunya ha permès que Sánchez desplegui un contraatac basat en l'agenda social i mesures efectistes. El permís de paternitat o l'exhumació de Franco com a bandera d'una campanya en positiu. Un nou espectacle de bombolles a càrrec d'Iván Redondo, màxim assessor del president espanyol. La por a Vox i el vot útil a Catalunya empenyen el president espanyol, que arriba a la recta principal de la campanya amb el vent de cua de les enquestes a favor. Sánchez ha aconseguit quadrar el cercle i fer jugar el "problema de Catalunya a favor seu. Ara només li falta creure's el paper de president i fer passos polítics efectius per resoldre'l.