​Noa: «No vull sonar com un cover de la Noa, això és avorrit»

Aquest divendres surt a la venda Letters to Bach, el nou disc de Noa, la coneguda cantant israeliana. Produït per Quincy Jones, consta de 12 temes instrumentals del compositor alemany Johan Sebastian Bach, que Noa ha volgut versionar juntament amb el seu company de creació Gil Dor. Noa ha atorgat lletra a la música de Bach parlant de temes tan actuals com el feminisme, el canvi climàtic, les noves tecnologies i el conflicte entre israelians i palestins. 

Aquest nou treball entre la guitarra de Dor i la veu de la Noa es presentarà en directe 27 d’abril a l’Auditori de Girona en el marc del Festival Strenes i l'endemà al Teatre Barts de Barcelona. NacióDigital parla amb els dos artistes per esbrinar els detalls d’aquest agosarat projecte. 

- Letters to Bach atorga una lletra d’allò més actual a la música barroca que es va composar segles enrere. D’on va començar a sorgir aquesta idea? 

- El primer cop que ho vam fer va ser amb l’Ave Maria de Bach. Aquelles lletres van aparèixer al primer àlbum produït per Pat Matheney, va ser molt important. Ell no només és un increïble guitarrista, sinó que és també guanyador de diferents premis Grammy dins el món del jazz, una icona i un geni dins la seva època i normalment no produeix àlbums. El fet que volgués produir el meu primer treball va ser un miracle: una noia desconeguda d’Israel, jove, que tot just acabava de sortir de l’escola de música i qui va ser recomanada per un amic. Tot em va semblar un miracle, com el conte de la Ventafocs. 

- És així com van arribar a cantar al Vaticà?

- Així és com vaig començar la meva carrera, quan Pat Matheney va produir aquest primer àlbum per a en Gil i per a mi i va portar David Gaffen perquè cantés amb nosaltres. Aquest Ave Maria era el tema preferit d'en Pat, fet que ens va portar a cantar al Vaticà amb aquelles lletres que des d'un primer moment eren disruptives, no eren religioses i ben segur no estaven connectades al catolicisme, ja que sóc jueva: van ser una pregària ecumènica per la pau. Aquell fet va canviar la meva vida en molts sentits, perquè cantar al Vaticà sent jueva israeliana no va estar exempt de controvèrsia. Hi havia gent a Israel que pensava que era un sacrilegi, que no devia cantar allà després del que el catolicisme va fer als jueus amb la Inquisició. Però des del meu punt de vista, si algú et dóna la mà el correcte és acceptar-la, ja hi ha suficient gent al món disposada a apuntar-te amb una arma. Així que això és el que vaig fer i vaig convertir en el símbol de la meva carrera: utilitzar la música com un instrument per apropar i construir ponts entre gent i cultures diferents.

"No crec que hi hagi ningú al món que pugui escoltar Bach sense emocionar-se"

- Bach podria ser aquest referent universal. 

- Bach és el millor constructor de ponts, no crec que hi hagi ningú al món que pugui escoltar Bach sense emocionar-se. Encara que no creguis en contes de fades, miracles o en Déu, no pots escoltar la seva música sense pensar: Qui va poder fer quelcom així? És inspirador. 

Allò que em sembla més perillós del món actual és la devaluació del mèrit i l’excel·lència. Com si no hi hagués diferència entre l’excel·lència i la mediocritat, com si ser educat o mal educat fossin el mateix. Però pitjor que la falta d’educació, coneixement o enteniment és la falta de responsabilitat. Així és com el món sembla funcionar avui en dia, especialment quan veus alguns dels polítics que ens regeixen mundialment, la manera com treballen és força horrorosa. Així, crec que avui dia és important celebrar l’excel·lència humana, la màgia de l’ésser humà: Bach no és res més que això, màgia. 
 
- Quina justificació podrien trobar per a treballar sobre la música de Bach? Especialment com a cantautora que ve d’una disciplina totalment diferent. 

- Si hi ha alguna cosa que pugui dir sobre mi mateixa i la meva carrera és que soc una persona interessada en els missatges profunds. M'agrada profunditzar en les coses, no sóc gens superficial. Crec que alguna de les coses que la gent sempre em comenta després dels concerts és que tinc el poder, i no ho faig conscientment, d'ajuntar la gent. No només estic allà perquè el públic ho passi bé, aquesta no és la meva idea, vull que se m'escolti i la gent tingui experiències intenses amb mi, això és el que m'agrada. Així que vaig pensar que podria donar a Bach la intensitat que m'agrada tenir als meus temes a través de les lletres, ja que òbviament no tinc res musical amb el que contribuir a Bach.

També volia que aquest àlbum agradés als meus fills. No perquè fos electrònic o per ballar, no volia trencar la música i portar-la a un altre gènere. Volia que els hi agradés perquè posseeix quelcom transparent. Escolto molta de la música preferida de les meves filles quan som al cotxe, és la meva oportunitat per descobrir la música que els hi agrada. Vaig adonar-me que molta de la música que escolten els nens d'avui dia no està sobreproduïda. Molts cops es tracta només d'un petit acompanyament i la veu, així busquen arribar amb el diferent del que era popular durant els vuitanta o els noranta: fins i tot els millors hits són transparents. Vaig trobar que aquella transparència és exactament el que volia per al meu àlbum, i considero que la té.

"Després de tants anys treballant només volíem passar-ho bé i fer coses noves que resultin interessants"

- Han aconseguit portar Bach al vostre propi llenguatge, és un joc meravellós. 

- Després de tants anys treballant només volíem passar-ho bé i fer coses noves que resultin interessants. No estem interessats a reproduir-nos a nosaltres mateixos o a copiar-nos com Paul Simon va dir que començava a sonar com un cover d'ell mateix. No vull sonar com un cover de la Noa, això és avorrit.

Per a mi va ser com un cub Rubik o un Sudoku, posar lletra a aquesta música tan complicada és com jugar a aquests jocs. Era un cub de Rubik constant, però va ser divertit i excitant. Vaig gaudir molt escrivint Letters to Bach i ensenyant-me a cantar a mi mateixa. Hauràs vist també que la tècnica és molt original, com que no vaig estudiar gaire cant salto lliurement entre les notes. 

- És una barreja de registres que pot portar-te fins a la infància. 

- Sí, sona molt bé en viu perquè sona com petits miracles. Si agafem a Bach o qualsevol música polifònica la podem interpretar amb qualsevol instrument, fins i tot amb un piano de joguina. La seva música posseeix tanta essència que és territori segur, pot funcionar amb una lectura totalment minimalista com vam fer nosaltres.
 
- Precisament el primer tema de l’àlbum és com la presentació del mateix projecte. 

- És una cançó sobre ella mateixa, però és més interessant comparar les dues melodies de la polifonia. Bach juga sempre amb aquestes dues melodies que sonen juntes. Es comporten com dues persones i es converteixen en dos amants. El més maco de la polifonia és el constant joc entre la consonància i la dissonància, això fa que la música es mogui.

- Vostè és coneguda com una veu de pau al seu país, així i tot ha patit boicot en diverses ocasions. Com veu que la gent jutgi el seu treball pel fet de ser d'Israel?

- Creiem que el boicot a Israel és molt problemàtic, es tracta d’un col·lectiu castigant la població israeliana arran d’un problema específicament polític que ha durat més de seixanta anys i que evidentment s’ha de solucionar. Però crec que l’enfocament al problema mitjançant el boicot és erroni. Si mirem els resultats que obtenen fins al moment el que fan és enfortir els discursos de dretes, ja que cada cop que algú boicotegi Israel diran que tothom ens odia, que s’ha de construir més murs, hem de comprar més armes i ens hem de defensar més abans de buscar el diàleg amb els nostres veïns. Aleshores és contraproduent per a les veus que busquen la pau, a la vegada que les silencia. Aquestes veus de pau són nombroses a Israel, i quan algú busca fer-me mal a mi o a la meva música està silenciant una veu de pau. 

Cal que arribem a un acord amb els palestins per tal de crear un estat palestí i volem treballar perquè passi. Després de tants anys d’ocupació els palestins tenen dret a una bandera, a una nació, un himne i a l’honor i el respecte a casa seva, ho necessiten. Nosaltres entenem això i volem treballar per a solucionar-ho, però el moviment de boicot més que ajudar-nos ens està silenciant. És per això que crec que potser tenen altres motivacions més enllà de la pau entre palestins i israelians. Molta gent confon les crítiques a Israel amb l’antisemitisme i jo no hi estic d’acord, només cal que resolguem els nostres problemes  amb els palestins i després veurem què passa. Vull veure on són tots aquells antisemites l’endemà de signar un acord de pau, tornaran als seus caus perquè no tindran res per a què cridar. Ens encanta el nostre país, però som molt crítics amb aquells que no ens apropen a la pau, és així com vivim a Israel. 

"Després de tants anys d’ocupació els palestins tenen dret a una bandera, a una nació, un himne i a l’honor. El moviment de boicot més que ajudar-nos ens està silenciant"

- Hi ha alguna cosa que vulgui dir de cara als propers concerts de Girona i Barcelona? 

- Vull que tothom vingui als nostres concerts, en tenim un al Festival Strenes de Girona el 27 d’abril i un altre l'endemà a Barcelona. L’espectacle posarà especial importància a Letters to Bach però no serà només això, tocarem molts temes antics i cançons que el nostre públic vol sentir. Espero que la gent vingui amb la mateixa curiositat i emoció que nosaltres tenim, i espero que tinguem una experiència musical fantàstica tots junts.