15
de març
del
2019
Actualitzat
el
16
de març
a les
12:47h
L'aparició de Josep Lluís Trapero, elegant i amb posat seriós, va revolucionar el Tribunal Suprem. Clar i precís, el major dels Mossos va defensar a ultrança el cos de la policia catalana i va marcar distàncies clares amb el govern de Carles Puigdemont -"no acompanyàvem el projecte independentista", va declarar-. La reveladora intervenció de Trapero ha estat el tema central de la cinquena entrega del consultori de NacióDigital sobre el judici, Amb toga: anàlisi penal.
El catedràtic en dret penal per la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Maria Tamarit, considera que el testimoni del màxim comandament dels Mossos durant els fets de la tardor del 2017 desfà "una part important" del delicte de rebel·lió, la que connecta el Govern amb els Mossos i dibuixa l'"alçament armat".
Ara bé, Tamarit adverteix que cal ser conscients que "no desmunta absolutament" els escrits d'acusació i de processament sobre aquest delicte. Per què? Doncs perquè la Fiscalia sosté que la suposada violència al carrer el 20-S i l'1-O també permet acusar els dirigents independentistes de rebel·lió i, amb revelacions com la que els Mossos havien advertit el Govern de possibles "conflictes greus d'ordre públic i de seguretat ciutadana", Trapero també va aportar "certs elements" que "podrien reforçar" el relat del ministeri públic.
"Les acusacions poden defensar, basant-se en el testimoni de Trapero, que el Govern va tirar endavant el referèndum assumint que hi podria haver violència", reflexiona l'expert. "La defensa principal per part dels advocats sobre aquesta qüestió, però, és clara, i és que, finalment, no es va produir cap element de suficient violència que sostingui la rebel·lió", conclou.
Diversos temes sobre la taula
En la resta de conversa en directe amb els lectors, que es pot recuperar íntegra en el vídeo destacat a l'inici d'aquesta mateixa notícia, Tamarit valora la sortida que pot tenir la queixa formal de les defenses contra el veto de Marchena a reproduir vídeos, critica la "inclinació" del president del tribunal cap a les acusacions i analitza quins són els delictes més reforçats i els que menys en les disset sessions que portem de judici al Suprem.
El catedràtic en dret penal per la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Maria Tamarit, considera que el testimoni del màxim comandament dels Mossos durant els fets de la tardor del 2017 desfà "una part important" del delicte de rebel·lió, la que connecta el Govern amb els Mossos i dibuixa l'"alçament armat".
Ara bé, Tamarit adverteix que cal ser conscients que "no desmunta absolutament" els escrits d'acusació i de processament sobre aquest delicte. Per què? Doncs perquè la Fiscalia sosté que la suposada violència al carrer el 20-S i l'1-O també permet acusar els dirigents independentistes de rebel·lió i, amb revelacions com la que els Mossos havien advertit el Govern de possibles "conflictes greus d'ordre públic i de seguretat ciutadana", Trapero també va aportar "certs elements" que "podrien reforçar" el relat del ministeri públic.
"Les acusacions poden defensar, basant-se en el testimoni de Trapero, que el Govern va tirar endavant el referèndum assumint que hi podria haver violència", reflexiona l'expert. "La defensa principal per part dels advocats sobre aquesta qüestió, però, és clara, i és que, finalment, no es va produir cap element de suficient violència que sostingui la rebel·lió", conclou.
Diversos temes sobre la taula
En la resta de conversa en directe amb els lectors, que es pot recuperar íntegra en el vídeo destacat a l'inici d'aquesta mateixa notícia, Tamarit valora la sortida que pot tenir la queixa formal de les defenses contra el veto de Marchena a reproduir vídeos, critica la "inclinació" del president del tribunal cap a les acusacions i analitza quins són els delictes més reforçats i els que menys en les disset sessions que portem de judici al Suprem.