Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

Puigdemont també demanda Espanya en la causa contra Llarena a Bèlgica

L'Estat disposa ara a dos mesos per presentar al·legacions, i l'equip d'advocats de l'expresident aspira a que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï en els propers mesos

per NacióDigital, 15 de març de 2019 a les 14:10 |
Carles Puigdemont, la setmana passada al Parlament Europeu | ACN
Carles Puigdemont i els exconsellers a l'exili han decidit ampliar la demanda contra Pablo Llarena interposada a Bèlgica. I l'afectat directament per aquesta ampliació és el Regne d'Espanya, tal com han anunciat aquest divendres l'expresident de la Generalitat i el seu equip d'advocats, liderat per Gonzalo Boye i Christophe Marchand. Aquesta ampliació de la querella que afecta el Regne d'Espanya es basa en la demanda ja presentada el 5 de juny de l'any passat, en la qual s'actuava contra Pablo Llarena.

Llarena, instructor de la causa al Tribunal Suprem contra el referèndum, va demanar empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i li va ser concedit. El CGPJ, de fet, considerava la querella un "atac planificat" contra les "condicions d'independència i en les quals es desenvolupa la seva tasca jurisdiccional". En aquest sentit, el Consell -integrat pel president del Suprem, Carlos Lesmes- va afirmar que prendria "les mesures necessàries" per assegurar aquesta independència judicial.


D'aquesta manera, apostava per contravenir la voluntat dels líders independentistes que, "sense dissimular", sostenia el CGPJ , intenten "sotmetre les actuacions sobiranes de l'estat espanyol a la jurisdicció d'un estat estranger" com és la de Bèlgica.

La defensa dels exiliats aspira que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, digui si es pot jutjar -o no- Llarena a Bèlgica. L'Estat té ara dos mesos per presentar al·legacions, però el procediment global es pot allargar fins al 2020.

Demanda del mes de juny

"Aquí ens podem defensar de manera adequada, a Bèlgica el poder judicial és independent", va destacar Toni Comín el juny del 2018, quan es va interposar la demanda.  "Vam anar a l'exili per continuar amb l'estratègia de defensa en relació als drets col·lectius del poble de Catalunya. Ens poden perseguir, però no ens rendiran", va assenyalar Puigdemont, que en aquell moment no sabia si el tribunal alemany d'Schleswig-Holstein aprovaria la petició d'extradició que li demana la fiscalia. 


"Després de tots aquests mesos que hem estat objecte de violacions de drets fonamentals que, fins ara, han quedat impunes, era el moment d'actuar, de prendre decisions que formen part d'una estratègia de defensa dels drets particulars i col·lectius", va indicar l'expresident a l'exili, que al juliol va poder tornar a Bèlgica.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació