Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Memòria Històrica

Així és Mingorrubio, el panteó feixista on acabaran les restes de Franco

Al cementiri de la colònia creada per a la guàrdia i el personal al servei del dictador a El Pardo hi ha enterrada la seva esposa, Carmen Polo, i altres feixistes com ara Carrero Blanco o el dominicà Trujillo

per Victor Rodrigo, 15 de març de 2019 a les 13:30 |
La cripta gegant de la família Franco, al cementiri de Mingorrubio | Google Street View
Les restes del dictador Francisco Franco acabaran al panteó de Mingorrubio. Així ho ha anunciat aquest migdia el govern espanyol, que ha explicat que el dia de l'exhumació serà el 10 de juny. 43 anys després de la seva mort, es revisa un dels pactes més controvertits de la Transició: la tomba del dictador en un lloc d'honor al Valle de los Caídos, que és del Patrimoni Nacional. 

Però més enllà de la polèmica, apareix una altra pregunta. Què passarà amb les despulles? El cementiri de Mingorrubio, on ja hi ha l'esposa i la filla, serà el destí final. La seva història és ben singular ja que és un autèntic mausoleu del feixisme. I no només de l'espanyol. Carlos Arias Navarro, Luis Carrero Blanco o el dominicà Rafael Leónidas Trujillo ja fa anys que hi reposen.


La vicepresidenta espanyola Carmen Calvo va garantir que es mouria el cadàver "de manera digna" i parlant-ne amb la família. També que actuarien d'acord amb l'Església, un actor a tenir molt en compte. Tots els números apuntaven a Mingorrubio, la colònia veïna del Pardo, on Franco tenia la residència oficial, i finalment s'ha confirmat malgrat que no hi ha hagut acords i s'ha descartat, per exemple, la catedral de l'Almudena a Madrid.

De la guàrdia de Franco a la guàrdia reial

Mingorrubio i el Pardo són a Madrid, però als afores de la trama urbana. La colònia projectada als anys 60 té en l'actualitat uns 1.200 habitants i es va construir amb una única finalitat: acollir els funcionaris i l'Escolta, la guàrdia personal pretoriana de Franco. Actualment està habitada pels que encara queden vius d'aquest cos militar personal i els seus descendents. Ara, de fet, hi viuen també alguns membres de la Guàrdia Reial, atesa la proximitat al Palau de la Zarzuela, residència dels reis d'Espanya. Els tranquils i endreçats carrers de Mingorrubio inclouen la que segurament és la concentració d'èlits franquistes i feixistes més elevada de tot Espanya: el seu cementiri.
 

Entrada del cementiri de Mingorrubio, al nord del Pardo Foto: Google Street View


L'any 1969, "per circumstàncies imprevisibles i per urgència" segons l'Arxiu Villa (l'arxiu madrileny), es va construir el recinte funerari i hi ha enterrada la flor i nata del règim franquista. Tot apunta que es va construir per enterrar-hi de forma exprés els qui ja hi són, encara que no hi ha cap confirmació oficial. Gestionat fins al 1975 per Patrimoni Nacional, després de la mort de Franco i en ple procés de Transició, es va cedir a l'ajuntament de la capital d'Espanya, que encara el gestiona.

Els Franco tenen "l'honor" de tenir-hi en propietat una cripta gegant on estan enterrades la dona del dictador Carmen Polo, coneguda com la Collares i que va morir el 1988; i la filla del dictador, Carmen Franco Polo, Carmencita, que va morir el desembre de 2017.
 

La cripta gegant de la família Franco, al cementiri de Mingorrubio Foto: Google Street View


L'èlit del franquisme i del feixisme

Però no només hi ha la dona i la filla de Franco i segurament hi acabarà fent cap ell mateix. A Mingorrubio també hi ha enterrats els dos darrers presidents del govern que va nomenar. Hi ha les tombes de l'almirall Luis Carrero Blanco, a qui ETA va matar el 1973 en un atemptat causant una gran afectació emocional en el dictador, i Carlos Arias Navarro. Arias era alcalde de Madrid i va prendre el relleu de Carrero. Formava part de l'ala més immobilista del règim i va ser l'encarregat de donar la notícia de la mort del cap de l'Estat a través de TVE. Va ser un dels fundadors d'AP (ara PP) i en va ser senador.
 

La tomba de Luís Carrero Blanco, a Mingorrubio Foto: Google Street View


N'hi ha més, però. A Mingorrubio hi ha enterrats antics ministres franquistes al costat d'altres "líders socials" del règim: Félix Álvarez-Arenas (ministre de l'Exèrcit), Pablo Martín Alonso (ministre de l'Exèrcit i capità general de Catalunya) i Nemesio Fernández Cuesta Illana (ministre de Comerç), a més de militars com Carlos Iniesta Cano (procurador franquista i director general de la Guàrdia Civil). I fins i tot dos ministres de l'Espanya democràtica però provinents del franquisme: Juan José Rosón Pérez (ministre de l'Interior) i Francisco Fernández-Ordóñez (Hisenda i Justícia amb Adolfo Suárez i Afers Exteriors amb Felipe González).

La principal presència internacional (l'Espanya de Franco va ser un santuari de dictadors) té com a estrella Rafael Leónidas Trujillo, cabdill de la República Dominicana, mort assassinat el 1961. Les seves despulles es van traslladar a Espanya.

"Yo aquí, ¿eh?"

Franco mai va deixar clar on volia ser enterrat i hi ha disparitat d'opinions sobre el tema. Segons l'historiador Paul Preston, el Caudillo, tot passejant pel recentment inaugurat Valle de los Caídos (1 d'abril del 1959) amb el seu arquitecte, Diego Méndez, va donar uns copets a terra, afirmant: "Bueno, Méndez, yo aquí ¿eh?".

Altres fonts, com la de Rufo Gamazo, mà dreta d'Arias Navarro, va explicar des de La Opinión de Zamora que la família Franco Polo va determinar ser enterrada a Mingorrubio, encara que la dona del dictador tenia les seves reserves. "¿Te ha gustado, Carmen?", li va preguntar Franco, en referència a l'enorme cripta familiar. "No, me ha parecido demasiado lujosa", va contestar ella.

El diari El Español, en converses amb extreballadors del cementiri d'elits franquistes, afirma que ells mateixos sentenciaven: "És el de los pijos".

Un destí de peregrinació

Ara que Franco hi farà cap, el problema pot ser que acabi convertit en un punt de referència pública del feixisme. Cada 20-N, cues d'aduladors del règim i de Franco desfilaven fins al Valle de los Caídos per recordar la figura del dictador i de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange i afusellat pels republicans. Ara, el destí serà un panteó amb moltíssimes personalitats franquistes i feixistes més, encara que sense la significació històrica del Valle. En tot cas, al cementiri de Mingorrubio Franco no hi desentonarà gens.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació