Xavier Roig: «Putin encara no ha dissolt un parlament i processat els guanyadors d'unes eleccions»

"Rússia és una endevinalla embolcallada en un misteri dins d'un enigma". La frase de Churchill sembla haver inspirat Xavier Roig per escriure L'enigma rus (La Campana), una immersió de l'autor en aquest gran interrogant. Enginyer, empresari i escriptor, Roig ha viscut dos anys a Rússia i desentranya de manera àgil molts dels secrets que amaga l'imperi eurasiàtic.

És una lectura recomanable per superar molts dels prejudicis que encara resten dempeus. En el llibre és present la crítica al menyspreu que encara avui pateix el poble rus, el més sacrificat en la lluita contra el nazisme (25 milions de morts). Roig adverteix del que pot ser un error fatal -un més- d'Occident de girar-se d'esquena a una Rússia humiliada. En l'entrevista amb NacióDigital, Xavier Roig també parla de Catalunya i de l'actual moment polític.    

- Com és que coneixem tan poc Rússia?

- Rússia és un país molt complex. Té mala premsa perquè sempre ha estat sotmès a dictadures, primer el tsarisme i després el comunisme. Un fet molt important és que té un idioma i un alfabet que no són homologables. A això s'afegeix l'arrogància de la Unió Europea i, ara, el fet que a Moscou hi ha algú que no està disposat a dir que sí a tot. 

- Explica l'extensió del país d'una manera molt gràfica.

- Sí, si volem de París a Vancouver farem un trajecte similar al de Rússia de punta a punta. És un país molt gran, però amb poca població. I amb moltes fronteres amb països potencialment enemics. És un país molt difícil de governar perquè no hi ha prou recursos. Té el mateix pressupost de defensa que França en valors absoluts, però França és un país de 60 milions d'habitants envoltat d'aliats. Rússia en té 144 i envoltat d'enemics. Té desenes d'ètnies i idiomes, amb repúbliques musulmanes i budistes, a la zona fronterera amb Mongòlia. Fa poc vam anar amb la meva dona al Transsiberià fins a Vladivostok i vam tornar a Moscou amb avió: nou hores!

- Una de les coses que fa en el llibre és un repàs de la història de Rússia. Afirma que una de les tragèdies del país és que sempre ha arribat tard. 

- És un país que està lluny de tots i té un clima molt dur. Jo insisteixo molt en el tema de l'idioma, que em sembla determinant. Quan busquem coses per la xarxa, ho solem fer en anglès. Molt menys en alemany, i en alemany es publiquen moltes coses. Doncs també es publiquen moltes coses en rus, en un alfabet diferent. En el llibre he posat molts conceptes en rus per si algú pot fer recerca. Rússia sempre arriba tard perquè ha anat sempre un pas endarrerit.

Pere el Gran va intentar europeïtzar el país, obligant fins i tot la noblesa a vestir a l'europea i traslladant la capital a Sant Petersburg. Però la servitud no es va abolir fins al 1861. Va ser una gran reforma, però no va canviar molt les coses. Els serfs podien marxar, però a on? La propietat de la terra no va canviar de mans. Ser lliure no servia de res. No va arribar tampoc la influència de la Revolució Francesa. De França només els va arribar un invasor, Napoleó. L'única sortida, després de la Primera Guerra Mundial, va ser la Revolució. Després, el comunisme va caure perquè, per mantenir un exèrcit poderós en la cursa d'armaments, la gent havia de patir gana. Quan va arribar Gorbatxov, els prestatges estaven buits.  

- També cita les paraules del poeta Fiódor Tiútxev, quan deia que Rússia no es pot entendre des del raonament. Gorbatxov  era massa racional per triomfar a Rússia?

- Si forcéssim un símil, Gorbatxov podria ser una mena de Suárez, però amb un entorn reaccionari més potent. Havia de fer un canvi polític i econòmic alhora. A l'estat espanyol, la transició es produeix quan ja s'ha fet bona part del canvi econòmic amb el Pla d'Estabilització. Gorbatxov es va trobar amb una enorme resistència interna i un suport occidental nul. El 1991, l'intent de cop d'estat contra Gorbatxov va fracassar, però va accelerar la desintegració de l'URSS i facilità l'ascens de Boris Ièltsin, que era un desastre. 
 
- Occident s'està equivocant?

- Jo crec que sí perquè no veu el perill que significa la Xina. S'ha cregut que la transformació econòmica i la tecnologia els duria a la democràcia i no ha estat així. La tecnologia ajuda al control per part del règim. Hi ha censura, no hi ha accés a les xarxes. Ara volen instal·lar reconeixedors de rostres al metro. Després de la caiguda del Mur, la UE va ajudar els països exsoviètics, però perquè eren pobles ressentits amb l'URSS, no per altruisme.  

"Nosaltres arrosseguem encara el trauma de la Guerra Civil, però la batalla d'Stalingrad va ser com dues guerres"

- Es pot entendre Rússia sense la idea de patiment?

- És un factor important. És fruit de la seva història. A part, hi ha tot el sacrifici fet pels russos durant la Segona Guerra Mundial. Van morir 25 milions de persones en la guerra contra Hitler. Europa encara no ha reconegut aquest sacrifici. Sense la batalla d'Stalingad, no sabrem mai què hagués passat. Nosaltres encara arrosseguem el trauma de la Guerra Civil, però la batalla d'Stalingrad va ser com dues guerres civils. Van morir prop de 3 milions de persones. I això només en una ciutat.   

- Explica aspectes curiosos sobre com els russos administren la seva memòria històrica, amb barreja de simbologia tsarista i comunista.

- Sí, es veu en els símbols que s'utilitzen. L'exèrcit conserva l'estrella roja, però la marina porta l'escut de Pere el Gran. I si entres al web d'Aeroflot, veuràs la falç i el martell, perquè va ser creada en els anys soviètics. Mantenen els símbols de l'origen. Putin en això ha tingut l'habilitat de combinar les diferents memòries. Perquè hi ha nostàlgics de l'era soviètica i també del passat imperial. Una frase de Putin ho dona a entendre: "Qui no té nostàlgia de l'URSS no té cor, qui vol tornar-hi no té cap".  

- Com es pot entendre la figura de Putin?

- Putin va arribar en un moment en què les coses van començar a anar bé. Els anys noranta van ser un caos i ningú vol tornar-hi. D'allí ve la imatge que tenim ara, amb l'acció de les màfies i la corrupció. La gent equipara Putin a un major benestar i a la fi d'aquell caos. La Rússia actual ja no pot ser com l'antiga URSS en un món bipolar, però juga a ser un actor important en un món multipolar. Per això, si no pot acostar-se a Europa, s'acosta a la Xina, intervé a Síria, etc.  
 
- I la Rússia post-Putin com pot ser?

- Rússia seguirà sent la que és, i la majoria de la seva població vol ser europea. Això està clar. El futur de Rússia depèn en bona part de nosaltres, dels europeus, no dels nord-americans. - I no li fa por la intromissió de Rússia en els afers europeus? Una mica com pot haver passat als Estats Units.

- Pot haver intervenció russa, i xinesa, i nord-americana. D'intervenció exterior n'hi pot haver i n'hi ha de molts països. Pel que fa als Estats Units, pot ser que hagin intervingut. Però això no vol dir que Trump tingui la més mínima simpatia per Rússia. 

- La Xina és el "dolent"?

- Sí, pel règim que tenen. Són 1.400 milions de persones controlades perfectament. Occident està abocant Rússia als braços de la Xina, que no li agrada gens.

"A Rússia hi ha mitjans crítics amb Putin que es publiquen. No vol dir que no tinguin pressions. Hi ha eleccions lliures i la gent pot votar"

- La Xina és una dictadura. Però Rússia no ho és també?

- No. Rússia és una democràcia on un autòcrata pot sobreviure. Però a Rússia no hi ha hagut la dissolució del parlament d'una república i el processament dels qui han guanyat. Allò és una dictadura i això d'aquí no. Hi ha una doble vara de mesurar. A Rússia hi ha mitjans crítics amb Putin que es publiquen. No vol dir que no tinguin pressions. Hi ha eleccions lliures i la gent pot votar.    

- Què aconsellaria als qui volguessin conèixer millor Rússia?

- Que llegissin mitjans russos. Un que és molt bo i es publica en anglès és el Moscow Times, que és crític amb Putin. Que llegissin sobre la història de Rússia. I que hi vagin. No en grup sinó per ells mateixos. No tindran cap problema. A les ciutats, la gent parla anglès millor que nosaltres. I és molt hospitalària. 
 
- És insegur?

- Gens. Moscou no és gens insegur. Al contrari. Ho és més Barcelona. Els transports funcionen prou bé. Van heretar una bona xarxa ferroviària de l'època soviètica.

- En Xavier Roig elogiant el comunisme soviètic! Quines coses bones tenia el règim comunista?

- És que en tenia. Sobretot, una bona formació tècnica. Tenia bons enginyers. Posaven gent a l'espai. I van donar una bona formació cultural clàssica, en tot allò que no afectés la política: dansa, ballet, música, literatura clàssica. És una cosa que es nota. Les joves generacions són filles de gent educada. Gent polida. Quan van al restaurant es comporten. És una cosa que em va sorprendre: no sé si ho pretenia, però el comunisme va aconseguir una societat refinada. El que vol dir que l'educació forma generacions refinades. Et trobes restaurants més sofisticats que aquí, no existeixen els bars cutres que et pots trobar aquí. La gent és més silenciosa.   

"Una cosa que em va sorprendre és que el comunisme va aconseguir fer una societat refinada"

- No coneixem Rússia. I els russos coneixen Europa?

- Home, molt més. Ells tenen vocació de ser europeus. Aquest és el drama. Ells tenen l'afany de parlar anglès, nosaltres no el tenim d'aprendre rus. Escolten la BBC, es connecten, tenen Netflix.  

- L'octubre del 2017 el va agafar a Rússia. Com es contempla la situació a Catalunya des de l'estepa?

- Vaig ser a Rússia dos anys, del 2016 al 2018. Encara hi viatjo força. Els mitjans anaven informant, molt menys que als països anglosaxons, per exemple. Van obrir el canal Rusia Today i corrien vídeos que informaven. 
 
- En algun moment algú ha especulat sobre una possible aliança estratègica de Catalunya amb Rússia. Això té base o no té cap ni peus?

- Puigdemont va fer unes declaracions en el sentit de tenir una bona entesa amb Rússia. Però anar més enllà és més especulatiu que altra cosa.

- Com segueix el procés de l'1-O?

- Veig que els està costant molt sustentar les acusacions. Veurem la sentència perquè tenen por d'Estrasburg. Jo, si fos ells, dictaria una sentència que, quan Estrasburg es pronunciés, ja s'hagués complert. 

- Com veu aquesta dialèctica dins de l'independentisme entre els més pragmàtics i els qui creuen que tan sols s'ha d'implementar la República?

- Per mi, el referèndum de l'1-O no va ser vàlid no perquè no fos legítim, sinó perquè no es va deixar celebrar amb normalitat. Els actes de violència de l'Estat van impedir que fos vàlid. Per tant, no es pot implementar el resultat. Aquesta és la primera consideració. Després, els resultats del 21-D van fer que Carles Puigdemont estigués en condicions de ser president de la Generalitat. Aquests resultats no s'han pogut implementar. La primera batalla és que es respecti la democràcia. Però un jutge ha impedit executar el mandat popular. Jo hagués lluitat per això. De la resta ja en parlarem més endavant. 

"El sobiranisme ha de tenir clar que aquesta serà una batalla llarga"

- S'ha fet de la Crida?

- No, mai he militat en cap partit, i no canviaré. Sóc d'Òmnium i de l'ANC, això sí.  

- El sobiranisme ha de fer alguna repensada?

- El que ha de tenir clar el sobiranisme és que aquesta serà una batalla llarga. L'Estat no és a punt de col·lapsar, tot i que està més feble. Però no estem equivocats. Anem pel camí de la història.