14
de març
del
2019
Actualitzat
a les
20:40h
L’amiant a Barcelona va més enllà del metro. La protesta dels veïns del Mercat de l’Abaceria a Gràcia ha evidenciat que el rastre d’aquest material contaminant és present en molts altres punts, posant en risc la salut de les persones. En aquest context, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha fet un pas endavant i exigeix a l’Ajuntament i a l’alcaldessa, Ada Colau, que elimini la presència d’amiant de la ciutat.
La FAVB demana al consistori que apliqui la normativa europea en matèria d’amiant, reflectida en una directiva aprovada el 2015, que preveu l’erradicació total d’aquest material contaminant d’espais públics el 2028. Entre altres qüestions, la federació reclama disposar de tècnics qualificats que avaluïn la presència d’amiant a cada districte i l’elaboració d'un registre d’edificis susceptibles de tenir aquest material i el seu posterior cens. També exigeix que l’Ajuntament disposi d’un pla d’execució de retirada de l’amiant en tots els punts de la ciutat i la instal·lació de marcadors “creïbles” de contaminació ambiental a prop d’aquells edificis dels quals s’extregui amiant.
Els veïns no només demanen al consistori que miri amb lupa els edificis i instal·lacions públiques, sinó també els immobles privats. Concretament, plantegen que a l’hora d’atorgar permisos d’obres es demani al propietari l’informe d’identificació i avaluació de l’amiant de la zona on es vol treballar com a requisit obligatori.
Una qüestió de salut pública
Aquest dijous la FAVB ha iniciat el cicle de fòrums veïnals sobre la contaminació amb un col·loqui sobre la presència d’amiant a la ciutat. Hi ha pres part el pneumòleg Josep Tarrés, l’higienista industrial Lluís Mallart, i Miguel Moreno, representant dels treballadors afectats per l’amiant a Macosa-Alstom.
Tant Tarrés com Mallart han insistit que l’amiant ha de ser abordat com un problema de salut pública. Tarrés ha assegurat que la contaminació que genera aquest material no només afecta qui el manipula directament si no a tot l’entorn que el pot respirar. “Tres de cada deu afectats no s’han contaminat al seu lloc de treball”, ha explicat el pneumòleg. “Cal ser conscients que l’amiant provoca una exposició directa i indirecta”, ha afegit.
Mallart ha posat el focus sobre el reial decret, aprovat el 2001 i que es va posar en marxa el 2002, sobre la prohibició per comercialitzar l’amiant. “La legislació va néixer defectuosa i no és comparable a la dels estats veïns”, ha dit. Per l’higienista industrial, la legislació es va quedar curta i va centrar-se en les afectacions que l’amiant podia produir en entorns laborals. “L’amiant és un problema de salut pública però no es va abordar així”, ha afirmat.
Mallart ha recordat que l’amiant continua present al medi ambient i també ho ha fet Moreno.
L’extreballador de Macosa-Alstom ha recordat que cada any moren “tres o quatre” excompanys de feina per culpa de l’amiant i que deu més estan malalts actualment. Per Moreno, l’administració pública ja fa tard. “Volem evitar que així continuï passant però ja hi ha gent contaminada que d’aquí a uns anys estarà malalta”. De fet, les patologies per amiant poden tenir un llarg període de latència, entre els 10 i els 40 anys, segons ha recordat Tarrés.
Crida a la pressió social
L’extreballador d’Alstom ha assegurat que, en privat, responsables de l'empresa li han demanat disculpes per la gestió que van fer amb l’amiant. “Espero que ningú us hagi de demanar perdó per l’assessorament que està rebent TMB”, ha etzibat davant dels representants del comitè d’empresa del metro presents a l’acte.
Moreno també ha llençat un dard a les administracions i ha lamentat que els partits no es posin d’acord per retirar l’amiant present als carrers. “Tots els partits s’han compromès a fer-ho amb els afectats però es posicionen de manera diferent a cada institució on tenen representació”, ha afirmat. A més, ha assegurat que encara no han rebut resposta a la petició de reunir-se amb representants de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.
Davant la manca de resposta de les administracions i l’actitud molts cops passiva de les empreses Moreno ha assenyalat l’impuls d’un “moviment ciutadà” com a una solució per aconseguir l’eliminació de l’amiant de l’espai públic.
La FAVB demana al consistori que apliqui la normativa europea en matèria d’amiant, reflectida en una directiva aprovada el 2015, que preveu l’erradicació total d’aquest material contaminant d’espais públics el 2028. Entre altres qüestions, la federació reclama disposar de tècnics qualificats que avaluïn la presència d’amiant a cada districte i l’elaboració d'un registre d’edificis susceptibles de tenir aquest material i el seu posterior cens. També exigeix que l’Ajuntament disposi d’un pla d’execució de retirada de l’amiant en tots els punts de la ciutat i la instal·lació de marcadors “creïbles” de contaminació ambiental a prop d’aquells edificis dels quals s’extregui amiant.
Els veïns no només demanen al consistori que miri amb lupa els edificis i instal·lacions públiques, sinó també els immobles privats. Concretament, plantegen que a l’hora d’atorgar permisos d’obres es demani al propietari l’informe d’identificació i avaluació de l’amiant de la zona on es vol treballar com a requisit obligatori.
Una qüestió de salut pública
Aquest dijous la FAVB ha iniciat el cicle de fòrums veïnals sobre la contaminació amb un col·loqui sobre la presència d’amiant a la ciutat. Hi ha pres part el pneumòleg Josep Tarrés, l’higienista industrial Lluís Mallart, i Miguel Moreno, representant dels treballadors afectats per l’amiant a Macosa-Alstom.
Tant Tarrés com Mallart han insistit que l’amiant ha de ser abordat com un problema de salut pública. Tarrés ha assegurat que la contaminació que genera aquest material no només afecta qui el manipula directament si no a tot l’entorn que el pot respirar. “Tres de cada deu afectats no s’han contaminat al seu lloc de treball”, ha explicat el pneumòleg. “Cal ser conscients que l’amiant provoca una exposició directa i indirecta”, ha afegit.
Mallart ha posat el focus sobre el reial decret, aprovat el 2001 i que es va posar en marxa el 2002, sobre la prohibició per comercialitzar l’amiant. “La legislació va néixer defectuosa i no és comparable a la dels estats veïns”, ha dit. Per l’higienista industrial, la legislació es va quedar curta i va centrar-se en les afectacions que l’amiant podia produir en entorns laborals. “L’amiant és un problema de salut pública però no es va abordar així”, ha afirmat.
Mallart ha recordat que l’amiant continua present al medi ambient i també ho ha fet Moreno.
L’extreballador de Macosa-Alstom ha recordat que cada any moren “tres o quatre” excompanys de feina per culpa de l’amiant i que deu més estan malalts actualment. Per Moreno, l’administració pública ja fa tard. “Volem evitar que així continuï passant però ja hi ha gent contaminada que d’aquí a uns anys estarà malalta”. De fet, les patologies per amiant poden tenir un llarg període de latència, entre els 10 i els 40 anys, segons ha recordat Tarrés.
Crida a la pressió social
L’extreballador d’Alstom ha assegurat que, en privat, responsables de l'empresa li han demanat disculpes per la gestió que van fer amb l’amiant. “Espero que ningú us hagi de demanar perdó per l’assessorament que està rebent TMB”, ha etzibat davant dels representants del comitè d’empresa del metro presents a l’acte.
Moreno també ha llençat un dard a les administracions i ha lamentat que els partits no es posin d’acord per retirar l’amiant present als carrers. “Tots els partits s’han compromès a fer-ho amb els afectats però es posicionen de manera diferent a cada institució on tenen representació”, ha afirmat. A més, ha assegurat que encara no han rebut resposta a la petició de reunir-se amb representants de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.
Davant la manca de resposta de les administracions i l’actitud molts cops passiva de les empreses Moreno ha assenyalat l’impuls d’un “moviment ciutadà” com a una solució per aconseguir l’eliminació de l’amiant de l’espai públic.