Magda Oranich: «Marchena guarda les formes però també ho feien els jutges del TOP franquista»

Magda Oranich recorda molt bé la primera visita que va fer als presos. Va ser a Soto del Real, quan va anar a veure els Jordis. Per ella, va ser demolidor reviure els pitjors records del tardofranquisme, quan sent, una jove advocada, va defensar activistes de l'oposició davant el Tribunal d'Ordre Públic (TOP).

Però va ser només un moment de defalliment. Oranich va recuperar de seguida el tremp de la dona combativa que és en tots els fronts, des de la lluita feminista a la defensa dels drets humans i dels drets nacionals. En aquesta entrevista amb NacióDigital, explica com viu el judici i què en pensa de l'actuació del Suprem, amb la vista posada a Estrasburg.

- Com està vivint el judici?

- Intensament. El segueixo cada dia, com bona part de la població. Molta gent em diu: "m'he enganxat al judici!". Com si fos una sèrie. Hi ha persones que s'estan aficionant al dret. És que és un curs de dret. Com quan la crisi econòmica, que la gent va aprendre molt d'economia. 

- Té contacte amb les defenses? Hi col·labora?

- Em consulten coses, em fan preguntes. 

- Quina ha estat la darrera vegada que ha vist els presos?

- Va ser just abans que marxessin a Madrid. A Lledoners. En tot aquest temps, he anat a totes les presons. La primera va ser a Soto del Real, a veure els dos Jordis. Fa pocs dies vam sopar amb les seves dones, la Txell i la Susanna, amb el grup de "Les Davantaleres" que organitza l'Ada Parellada des de fa deu anys. Recordo la impressió que em va fer tornar a Soto del Real, que és una presó antiga -Estremera és més moderna-, 40 anys després, a veure presos polítics! Em va agafar una "depre"! Aleshores, ells estaven separats. Es van veure perquè els vaig cridar junts, cosa que es podia fer. A Alcalá Meco, això no es podia fer. 

- Creu que les estratègies de les defenses són encertades?

- Em semblen bé. Tots són magnífics advocats. A més, jo m'he emocionat amb les declaracions de tots els presos, de la seva dignitat. Encara que ho fan de manera diferent, es veu que no hi ha distància entre ells. Hi ha una bona combinació, fins i tot en els testimonis que demanen. Sí que crec que, a partir d'ara, hi haurà moments en què els advocats s'hauran de posar durs en tot el que afecta preservació de drets.
 
- Durs en quin sentit?

- Hauran de fer protestes perquè el tribunal europeu pugui veure ben clara la vulneració de drets. Per exemple, en el passi de vídeos. Quan un testimoni assegura que una cosa no va succeir, s'ha de passar el vídeo que ho demostra. Pensem en la situació d'esgotament que pateixen. A la presó no poden tenir despertador i això no és cap bestiesa. N'hi ha que tenen angoixa per si es queden adormits. El primer que es desperta avisa els altres. 

"La defensa també ha de ser política, però la tècnica jurídica s'ha de seguir si es vol anar a Europa"

- Defensa política o defensa tècnica?

- La defensa ha de ser política i tècnica. Perquè és un cas polític. Però la tècnica jurídica s'ha de seguir. Sobretot si es vol anar a Europa. Una cosa que vull dir, quan es parla tant de "referèndum il·legal", és que una cosa que és il·legal no vol dir que sigui delictiva. Per ser delictiva ha d'estar al codi penal. I convocar un referèndum es va treure explícitament del codi penal.

El tema de la presó preventiva és terrible. Quan penses que tota una presidenta del Parlament és a la presó, és molt punyent. És un gran error de l'Estat però ho ha fet perquè ens ha volgut escarmentar i una cosa que a mi m'alegra és veure que la gent continua. I vas a les manifestacions i et trobes persones que eren tèbies i ara porten el llaç groc. Hem perdut la por.      

- Confia en el tribunal d'Estrasburg?

- Hi tinc molta confiança. Però quan parlem de la justícia europea, hem de tenir clar que no és un tribunal d'apel·lació sinó que estableix si s'han conculcat els drets humans. Pensem que, a Arnaldo Otegi, li van donar la raó per un comentari de la magistrada. El tribunal d'Estrasburg no dirà si s'havia de condemnar per això o per allò. Ha de mirar si els drets s'han infringit.    

"Hem de tenir clar que Estrasburg no és un tribunal d'apel·lació, sinó que estableix si s'han conculcat els drets humans"

- Com definiria l'actuació del jutge Marchena?

- Està cuidant molt les formes. Però ja ho sabíem això. Perquè tothom és conscient que això acabarà a Europa.

- Vostè va conèixer de prop els tribunals del franquisme, sobretot el sinistre TOP. En què es diferencien de l'actual sala penal del Suprem?

- Home, és molt diferent. Aleshores hi havia tortures i ara d'això no en parlem. I el TOP no és el Suprem. És l'Audiència Nacional la que és continuadora del que va ser el TOP. Però en això de preservar les formes és com  el Tribunal d'Ordre Públic, on també es feia. Hi havia dies que no. Recordo el jutge Mateu, del TOP, que feia anar molt la campana. Quan preguntava: "Vostè va declarar amb llibertat?", si li responien "no perquè em van torturar...", aleshores Mateu tocava la campana i es transformava.

Jo a vegades li duia abans informes mèdics -eren els anys finals de la dictadura, quan els metges gosaven ja parlar no de tortures, però sí de senyals "compatibles amb maltractaments"- i ell em deia: "No els presenti, lletrada. Però tot acabarà bé". Jo no els presentava i ell absolia. Ell, mentre no es parlava de tortures, era molt amable. Fins i tot em preguntava pels meus animals. 
 
- Quants casos va defensar davant el TOP?

- Desenes. Recordo que el TOP no tenia una sala especial i les vistes es feien dimarts, dijous i dissabte per la tarda. Els dissabtes anàvem al Palau de Justícia, que era tot a les fosques tret de la sala il·luminada on es feia el judici. Cal dir que el TOP mai dictava penes de mort. Quan Franco volia matar, el cas anava a la justícia militar. Vull dir que Marchena cuida les formes, però també ho feia el jutge Mateu del TOP.

- Per on creu que poden anar les sentències?

- És difícil. El fet d'haver posat set magistrats sempre és més garantia. Però, quan es tracta de Catalunya, no es distingeix entre conservadors i progressistes. Ara, ha de quedar clar que aquest judici no és normal. Crec que hi haurà condemna però no amb les penes que es demanen.

- Veu difícil una derrota de la Fiscalia?

- La fiscalia sempre demana el màxim que pot demanar. Ara, pel que hem vist al judici, jo no he vist les proves de rebel·lió i no conec cap jurista d'Europa que avali la rebel·lió. També podria ser que al final del judici la Fiscalia canviés les conclusions.   

"Trapero ha desmuntat la conxorxa de la fiscalia sobre rebel·lió i violència"

- Què li ha semblat la declaració del major Trapero? 

- Se l'ha vist molt segur. Ha desmuntat la conxorxa de les acusacions sobre violència i rebel·lió, i ha fet una ferma defensa dels Mossos. Algunes frases potser no agradaran a molts, però hem de tenir present que responen a estratègies de defensa legítimes. L'important és que ha desarborat el discurs de la Fiscalia. D'altra banda, també denota l'anormalitat, el fet insòlit que un mateix cas s'hagi separat en diverses causes, el que fa que hi hagi testimonis que no declarin o que ho facin pendents d'altres processos.

- Quin altre moment important es viurà al judici?

- El de les intervencions finals dels presos. Marchena els deixarà parlar bastant.
- Canviem d'àmbit. S'ha fet de la Crida?

- Sí, m'hi vaig apuntar, com molta altra gent.

- Creu que el procés de reconstitució de l'espai neoconvergent es fa amb cura?

- Jo crec que s'està fent bé. Però en convocar-se eleccions a Espanya, s'han hagut de precipitar moltes decisions.  

"No s'ha valorat prou la tasca de Campuzano, tot i que jo hagués tingut una actitud diferent al Congrés"

- Les darreres decisions en la composició de les llistes al Congrés li sembla encertada? Què opina sobre les discrepàncies que s'han expressat entre la línia que pot representar Carles Campuzano i la que s'ha imposat?

- En Carles Campuzano és un dels meus millors amics i una persona competent. Crec que no s'ha valorat prou tota la feina que s'ha fet. Ara, potser jo no hagués tingut la mateixa actitud al Congrés que ell ha tingut. Diu coses molt assenyades, però a vegades és difícil quan tens al davant a qui tens. No puc opinar sobre això perquè no he estat al Congrés. Em sap greu com ha anat. També és cert que la renovació és necessària. I trobo positives les discrepàncies perquè sempre fan pensar.

- Creu que a Madrid s'ha d'anar a bloquejar la política espanyola?

- No, a bloquejar no. S'hi ha d'anar a fer-se sentir i a fiscalitzar. Els partits independentistes han d'anar a plantejar les seves propostes. Ara, en un moment determinat pot passar com ha succeït amb els pressupostos. Amb l'excusa que s'està bloquejant, et fan passar pel tub i això ja fa 300 anys que ho fem. Però que la tàctica sigui anar a bloquejar o passar de les eleccions espanyoles ho trobaria un error.    

- Amb el pas del temps, com veu la figura de Carles Puigdemont? 

- Reforçada. Crec que s'ha combinat bé, ni que sigui per desgràcia, l'exili i la presó. Gràcies a l'exili de Puigdemont, s'ha pogut tenir un altaveu internacional. Discrepo dels qui diuen que són més valents els qui es van quedar que els qui van marxar. Han fet coses diferents.   

"Per la lluita feminista, el problema ara no són les lleis sinó les mentalitats"

- En la seva trajectòria, el feminisme és un element essencial. Quin balanç fa del 8-M?

- Molt positiu, com ho va ser el de l'any passat. Ha quedat clar que ara, per la lluita feminista, el problema no són tant les lleis sinó canviar les mentalitats. Malgrat que continuen les agressions, que n'hi ha hagut sempre, estem guanyant. De la manifestació d'aquest 8-M, una de les alegries que vaig tenir va ser veure una gran quantitat de noies joves.