Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

Trapero acusa Forn de «confondre» els catalans sobre el paper dels Mossos l'1 d'octubre

El major dels Mossos d'Esquadra durant els fets de la tardor del 2017 assegura que l'exconseller d'Interior va "alimentar" una imatge del cos que encara s'està "pagant"

per Joan Serra Carné / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 14 de març de 2019 a les 17:20 |
Josep Lluís Trapero declara com a testimoni aquest dijous al Tribunal Suprem | ACN
El testimoni de Josep Lluís Trapero era clau. I qui era major dels Mossos d'Esquadra durant els fets de la tardor del 2017 ha decidit declarar al Tribunal Suprem. En el torn de preguntes de la Fiscalia, representada per Javier Zaragoza -el més contundent dels quatre que apareixen a la sala-, Trapero ha assegurat que va advertir el Govern que durant l'1-O hi hauria "problemes d'ordre públic i de seguretat" en la jornada del referèndum. Així ho va traslladar en una reunió amb membres de l'executiu -Carles Puigdemont inclòs- en els dies previs a la votació. També ha acusat Joaquim Forn, exconseller d'Interior, de "confondre" els catalans sobre el paper dels Mossos.

"Va alimentar quelcom que encara estem pagant i que no es correspon amb la realitat", ha assegurat Trapero. L'excap dels Mossos ha indicat que "hi havia un punt d'irresponsabilitat" en les declaracions que va fer Forn en els primers dies com a conseller d'Interior, quan va assenyalar que els Mossos garantirien l'1-O. Unes afirmacions que van caure "malament" dins del cos de policia catalana, segons el major. Malgrat tot, en la jornada del referèndum l'exconseller "no va donar instruccions", i cap dels polítics implicats van apostar "suggerències". "Feu la vostra feina", van dir.



Trapero també ha assegurat que estava "incòmode" amb l'horitzó del referèndum convocat pel Govern de cara a l'1-O. L'excap dels Mossos ha fet aquesta revelació en el moment en què Zaragoza li ha preguntat pel relleu de Jordi Jané com a conseller d'Interior. "No volia córrer riscos. Estava incòmode. Els dos estàvem incòmodes", ha destacat Trapero, que ha emmarcat la sortida de Jané per la "deriva política" del país. També va mantenir converses amb Albert Batlle, que va plegar com a director dels Mossos després de l'adeu de Jané i va ser substituït per Pere Soler.

L'excap de la policia catalana ha assenyalat que Forn, a diferència del seu antecessor, no reclamava l'enviament de tots els informes d'intel·ligència que preparaven els Mossos. També que indicat que les declaracions del conseller quan va arribar al Departament van motivar un comunicat del cos. En tot cas, però, l'arribada del dirigent del PDECat al Govern no va suposar cap canvi en les rutines de reunions setmanals que se celebraven a la conselleria en relació a planificació de seguretat.

El testimoni ha detallat que va informar, en tot moment, el conseller Forn de les ordres de la Fiscalia i ha recalcat que tenia clara les funcions dels Mossos com a policia judicial. Trapero ha parlat amb tot luxe de detalls del desacord amb el qual va observar la designació de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador policial de l'1-O. De fet, ha relatat la primera conversa que van mantenir en la reunió amb la Fiscalia i els episodis de "tensió" posteriors. "No entenc res", va arribar a dir Trapero a De los Cobos quan va conèixer les funcions que assumia abans del referèndum.


Avís al Govern

Podia haver enfrontaments violents l'1-O? "L'actuació policial i dos milions de persones podia provocar necessàriament d'ordre públic i de seguretat ciutadana. El sentit comú em portava a aquesta reflexió i ho avalaven els informes", ha destacat l'excap dels Mossos, que també ha criticat les declaracions que havien anat fent els exconsellers Forn i Jordi Turull abans del referèndum. "Van ser objecte de crítica, censura i incomoditat", ha ressaltat Trapero, que en tot moment ha emmarcat l'actuació dels Mossos en la línia de "complir les ordres judicials". Si no van requisar material abans de l'1-O és perquè "no el van trobar", ha afirmat.

"L'actuació policial i dos milions de persones podia provocar necessàriament d'ordre públic i de seguretat ciutadana. El sentit comú em portava a aquesta reflexió i ho avalaven els informes", sosté Trapero

Hi ha hagut espai, també, per a la polèmica judicial i normativa. El fiscal Zaragoza ha preguntat per les reunions mantingudes amb Puigdemont, Oriol Junqueras i  Forn a Palau amb altres comandaments dels Mossos però com que el testimoni de Trapero ha estat demanat per Vox i l'acció popular no ha formulat cap qüestió en aquest sentit, Marchena ha impedit aprofundir en la qüestió. La decisió s'ha pres per unanimitat en una reunió de tots els membres del jurat durant el recés. Zaragoza, però, ha acabat preguntant per això i l'advocat de Forn, Xavier Melero, ha indicat que la Fiscalia estava "entrant per la finestra" en no poder "entrar per la porta".


En la declaració de la tarda, Trapero ha relatat les paraules que va traslladar la jutge als tres cossos policials en l'última reunió abans del cap de setmana del referèndum. "Quan ja estàvem drets, la jutge va dir que actuéssim amb paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social", ha expressat el testimoni, que ha assegurat que és la instrucció que va transmetre. Trapero ha recalcat que la instrucció responia a una manera d'entendre el compliment del mandat judicial. "Vam complir, tant com vam poder", ha afegit.

"Màxim esforç històric"

Trapero ha assegurat que es van mobilitzar 7.850 efectius dels Mossos durant tota la jornada de l'1-O, i ha indicat que es va fer el "màxim esforç històric" del cos. "No era un dia per a queixes", va traslladar el major als policies catalans. Abans, el 20-S, el desplegament del cos davant la possibilitat de "greus desordres públics" va obligar a treure efectius del pla antiterrorista. Només l'aeroport va quedar intacte.

Preguntat sobre els plans dels Mossos per evitar la celebració del referèndum, Trapero ha indicat que el dispositiu estava pensat per "complir amb l'ordre judicial", és a dir, impedir l'1-O. "Van sortir els resultats que van poder sortir entre tots", ha insistit l'excap dels Mossos. En els dies previs a la votació no es va requisar cap material electoral, ni urnes ni paperetes, perquè no es van trobar en aquell moment.


"Ens hauria encantat que hi hagués hagut més resultats", ha indicat Trapero, que ha defensat la presència de binomis de Mossos als col·legis perquè així s'abastava tot el territori. "Vaig plantejar un dispositiu conjunt on hi havia una part que pivotava sobre els Mossos i sobre els altres cossos", ha apuntat.

Pérez de los Cobos, comandament "polític"

El major ha començat responent les preguntes de Vox, formulades pel lletrat i secretari general de la formació d'extrema dreta, Javier Ortega Smith, i ha volgut subratllar que no compartia el paper de De los Cobos com a coordinador de totes les forces i cossos de seguretat durant l'1-O perquè era de "tipus polític".

Aquest posicionament va quedar reflectit en reunions amb la Fiscalia prèvies al referèndum i en un comunicat intern de la policia catalana que van rebre tots els agents. "No venia del món operatiu", ha assenyalat el major. "S'estava traslladant els Mossos, d'alguna manera, a mans i ordres de qui no eren els seus comandaments naturals. Existia preocupació", ha assenyalat l'excap dels Mossos, que va defensar davant la Fiscalia catalana el rol dels Mossos, "potser no de la manera adequada".

Segons les dades que ha desgranat l'excap de la policia catalana, es van incautar 432 urnes, 90.000 paperetes, 70.000 sobres, quatre ordinadors, un mòbil i documentació de com funcionava el procés de votació

Pérez de los Cobos, en el seu testimoni al Suprem, va insistir que Trapero havia estat al costat d'una "activitat il·legal" com ho era el referèndum, que en el moment de la designació del coordinador de seguretat ja havia estat declarat inconstitucional. Tots dos van mantenir reunions a la Fiscalia Superior de Catalunya i també en la junta de seguretat del 28 de setembre, en la qual el coronel va pressionar per evitar el referèndum i el major va detallar els plans pel dia de la votació.

Segons les dades que ha desgranat l'excap de la policia catalana, es van incautar 432 urnes, 90.000 paperetes, 70.000 sobres, quatre ordinadors, un mòbil i documentació de com funcionava el procés de votació. 139 col·legis es van tancar durant el dia: 24 que no es van obrir a primera hora i un centenar d'actuacions dels grups ARRO dels Mosssos per impedir votacions. A tot plegat cal sumar-hi uns 200 col·legis que no van arribar a obrir per l'actuació de la policia catalana durant el cap de setmana de l'1-O.

El dispositiu del 20-S

La primera part de l'interrogatori de Vox ha estat especialment centrada en la manifestació del 20-S davant d'Econonomia i en la sortida de la secretària judicial, Montserrat del Toro. Segons Trapero, hi havia preparat un "cordó segur" per evacuar-la, i que només van plantejar la sortida pel terrat consultant-la amb la mateixa Del Toro. Una versió que contradiu el testimoni de la secretària, en el qual va descriure un "tumult". El major, en tot cas, ha assumit la responsabilitat del desenllaç de la situació.

Trapero va tenir una trucada amb Teresa Laplana, intendent dels Mossos i també processada per rebel·lió a l'Audiència Nacional. Va durar un minut i quaranta-cinc segons. El major ha indicat que va rebre una trucada del jutge titular del número 13 de Barcelona, Juan Antonio Martínez Sunyer, passades les onze de la nit. "Fins aquell moment no n'havia rebut cap", ha puntualitzat. En un primer moment pensava que el trucava un periodista i, quan va comprovar que era un número dels jutjats, va tornar la comunicació. L'interlocutor no s'identifica com a titular del 13, sinó "d'incidències".


El que trasllada el jutge és que la secretària judicial "no pot sortir" de la conselleria, i que cal facilitar-li que marxi. "No és la percepció que nosaltres tenim. Nosaltres havíem organitzat un cordó policial entre les deu i dos quarts d'onze de la nit", ha apuntat Trapero. Els guàrdies civils uniformats diuen que han de sortir amb els vehicles, i els Mossos diuen que és impossible que entrin les grues amb la concentració que hi havia. El major ha indicat que es va estar en contacte amb l'institut armat en tot moment. "L'auxili a l'òrgan judicial es fa a través de la Guàrdia Civil", ha insistit. Pel que fa a la presumpta violència, l'excap dels Mossos només ha descrit el llançament d'una ampolla.

El cordó policial no es va organitzar abans perquè, segons Trapero, els arriba informació que hi ha problemes amb la còpia d'alguns discs durs d'Economia. L'excap dels Mossos va estar en contacte amb els organitzadors de la manifestació i amb l'institut armat, però no va rebre cap ordre de comunicar-se amb la comitiva judicial. Preguntat pel passadís organitzat pels voluntaris, ha indicat que no és "incompatible" amb el principi de seguretat: es volia evitar el "contacte directe" entre manifestants i policia.

Contactes amb Sànchez i Barrientos

L'interrogatori ha començat amb les trucades entre Trapero i Jordi Sànchez, en aquell moment president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), durant la jornada del 20-S. El major ha apuntat que primer el va trucar Joaquim Forn, exconseller d'Interior, per avisar-lo que rebrà una comunicació de Sànchez. "Les primeres trucades que tenim, abans de la una del migdia, són per posar en contacte els operatius que teníem al Departament amb una persona que es deia Xavi, ara no en recordo el cognom", ha recalcat l'exresponsable dels Mossos.

"Els demanem que ens ajudin a fer un cordó de voluntaris del servei d'ordre amb la idea que sigui previ al cordó policial pel qual haurien de transitar els detinguts que havien d'entrar a Economia", assegura sobre l'ANC i el 20-S

"Nosaltres els demanem que ens ajudin a fer un cordó de voluntaris del servei d'ordre de la concentració amb la idea que sigui previ al cordó policial pel qual haurien de transitar els detinguts que havien d'entrar a l'escorcoll d'Economia", ha apuntat. Trapero ha detallat que a les cinc de la tarda rep una trucada de Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per "garantir" la sortida de la comitiva. "En aquell moment m'hi implico personalment, més del que m'hauria implicat en qualsevol altra concentració", ha destacat sobre la petició de Barrientos.

Olga Tubau, advocada del major, ha demanat fer una explicació tècnica sobre el testimoni de Trapero. Manuel Marchena no li ha accceptat i li ha volgut deixar clar que només li pot recomanar respondre "sí o no" a les preguntes que facin les acusacions i les defenses. El major ha decidit respondre les qüestions de totes les parts.

Dispositiu i "certa tensió social"

Trapero ha assenyalat que el dispositiu Àgora, que es va posar en marxa després de l'atemptat del 17-A i pensant en la proximitat del referèndum, tenia "caràcter governatiu" i no "judicial". "Tenia a veure amb l'ordre públic", ha assegurat el major, referint-se a la "certa tensió social" existent a Catalunya arran de l'1-O. S'ha referit, per exemple, a escarnis o a possibles trobades entre militants d'opcions contraposades. El pla es va començar a pensar quan Jané encara era conseller. "S'estava tensant la societat", ha resumit l'excap dels Mossos.

El major assegura que Joaquim Forn no va modificar el dispositiu Àgora, posat en marxa després del 17-A i amb la vista posada en l'1-O

Preguntat sobre si l'exconseller Forn va modificar el dispositiu, Trapero ha assegurat que no perquè "no era un tècnic". Ha revelat que el seu cap de gabinet va intentar modificar el primer paràgraf del preàmbul, però la petició no es va atendre. "Hauria estat una aventura", ha insistit, que Forn volgués variar el contingut del text.

Al mig del foc creuat

Cridat com a testimoni en la cinquena setmana de judici, Trapero és al mig del foc creuat entre la Fiscalia, els comandaments policials de la policia catalana i els responsables dels cossos i forces de seguretat de l'Estat que van pilotar el desplegament de l'1 d'octubre. Tots els càrrecs del Ministeri de l'Interior, de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil l'han situat com a "reticent" davant del coordinador Diego Pérez de los Cobos i l'han alineat políticament amb el Govern. I el mateix De los Cobos el va acusar d'estat al costat d'una "activitat il·legal" per permetre l'1-O.

Al seu torn, l'excap d'informació dels Mossos Manel Castellví va mirar de defensar-lo: va assenyalar que la cúpula policial va advertir que l'1-O no podia celebrar-se, responsabilitzant -per tant- Carles Puigdemont i també Oriol Junqueras de la votació. Tots dos es van reunir amb comandaments dels Mossos, inclòs Trapero -processat per rebel·lió a l'Audiència Nacional, on se li demanen 11 anys de presó-, en els dies anteriors al referèndum i van defensar l'1-O.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació