Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
El despertador: 15 de març

Anar a Madrid és útil

L'independentisme ha de fer trontollar la resposta dura de l'Estat. I això no sols passa per manifestar-se "a la catalana", també per omplir les urnes el 28-A. Avui també són notícia Trapero contra la jugada mestra, Poble Lliure i la CUP, els Almogàvers i Sabrina

per Ferran Casas, 15 de març de 2019 a les 06:00 |
El 16 de febrer, uns dies després que comencés el judici a l'independentisme al Suprem, el centre de Barcelona es va omplir de veus indignades amb la situació. Pocs dies després la vaga general convocada per la Intersindical-CSC, amb suport de la USTEC entre d'altres, va tenir un seguiment notable. I ara arriba el moment de plantar-se a Madrid.

L'ANC i Òmnium han convocat per demà a la tarda una manifestació al centre de la capital espanyola que pretén ser un clam contra la deriva dels poders de l'Estat, que han defugit les solucions polítiques per a Catalunya i han optat per bunqueritzar-se. Estan poc disposats a escoltar. Ho demostra el judici al Suprem, amb la inversemblant acusació de rebel·lió, però també la limitació de la llibertat d'expressió dels artistes o la poca mà esquerra de la Junta Electoral, que va demanar ahir que l'Ajuntament de Barcelona retirés el llaç groc de la seva façana. Ho va fer tres hores després.


La manifestació a Madrid va tenir, d'entrada, una acollida freda d'una part de l'independentisme, que pensa que a la capital espanyola no cal fer-hi res i que, si de cas, s'ha d'anar a Brussel·les. Però a la capital comunitària ja s'hi va anar al desembre de 2017 i tampoc va servir de gaire. Les institucions europees no es mouran si no ho fa l'Estat perquè la seva lògica és estatista. La solució, si ha de ser dialogada i pactada, necessita sumar complicitats a l'Estat i fer trontollar la resposta dura que fins ara han abonat el PP, el PSOE i Ciutadans. Europa és encara lluny d'agafar Espanya de les orelles per asseure-la a negociar per la força. I no n'hi ha prou amb manifestar-se "a la catalana". També passa per un resultat inequívoc el 28 d'abril que demostri que l'independentisme no recula. Al contrari. 


Les veritats de Trapero i la jugada mestra. La manifestació és important perquè cal sumar complicitats, dins i fora de Catalunya. Sumar i ser conscients de les pròpies limitacions. Un dels errors que es va cometre la tardor de 2017 va ser veure només l'ampolla mig plena. Ens ho va deixar ben clar ahir, de nou i per si encara ens en quedava algun dubte, la declaració del major Trapero al Suprem. Una paella a Cadaqués amb Carles Puigdemont al costat de figures mediàtiques de l'independentisme com Pilar Rahola i Joan Laporta, la bona gestió dels atemptats del 17-A, el "bueno, pues muy bien, pués adiós" a un periodista empipat perquè el major feia la roda de premsa en català, i el compromís amb el procés assumit per Quim Forn en nom dels Mossos van construir una imatge de Trapero que no s'ajustava a la realitat. Una imatge que als de la jugada mestra i l'independentisme màgic ja els anava bé. D'ell, fins i tot se'n van fer samarretes.

El major Trapero és un bon policia, però ni estava disposat a desacatar la justícia ni era un íntim col·laborador de l'independentisme. Estava preparat per detenir el Govern, ell i altres comandaments van advertir Puigdemont que no fes l'1-O, i en cap cas tenia intenció d'acompanyar cap procés. La declaració de Trapero va fer evident (de nou) una de les certeses del judici: que no hi ha rebel·lió, que no hi ha violència i que no hi havia 17.000 policies armats per fer efectiva cap república. I que si algú va ser deslleial i optar per la desproporció va ser la policia espanyola. Als Mossos mai se'ls va ordenar res "il·legal". La declaració de Trapero, acusat a l'Audiència Nacional de rebel·lió no pels fets sinó per les declaracions de Forn, que ell considera "irresponsables", va ser dura políticament però ajuda els acusats. Sobre la declaració del major us aconsello la crònica de Joan Serra Carné i Oriol March des de Madrid, i la peça sobre tots els qui va assenyalar. També l'opinió d'Irene Ramentol a La veu de Nació.

Marxem de cap de setmana. Si no aneu a Madrid o encara no teniu plans fets us deixo deu recomanacions amb molta música, dansa, cinema, cultura popular, cotxes d'època i molt més. La tria és a càrrec d'Arnau Urgell. I també la crítica de cine de Víctor Rodrigo, en aquest cas sobre la minisèrie The Bisexual, que s'estrena a Filmin aquest cap de setmana. Va sobre la diversitat sexual i a ell li ha agradat. 



Vist i llegit

El vocalista de la Polla Records, Evaristo Páramos, va estar fa uns mesos al punt de mira dels sectors més intransigents per les seves lletres. Ahir l'artista va concedir una entrevista a eldiario.es on afirmava al periodista Mario Escribano que no canviaria ni una de les seves lletres, tampoc les de contingut masclista. Els punks tornen amb gira, disc i documental.

 El passadís

Dimarts a la nit Poble Lliure va anunciar que es presentaria a les espanyoles malgrat que diumenge la CUP nacional havia decidit no fer-ho per àmplia majoria del seu consell polític. Ràpidament va transcendir que tenia molt avançada una coalició amb la plataforma que lidera Albano Dante Fachín (Som Alternativa), Procés Constituent i Pirates, que es presentarà avui al matí. Minuts després que Poble Lliure anunciés la seva decisió -que té a veure amb la voluntat dels hereus de l'MDT de tenir perfil propi diferenciat d'Endavant, l'altra gran família política de la formació anticapitalista- la CUP va emetre un comunicat dient que l'anunci obligava a replantejar el marc de convivència. Estava tot a punt. Al secretariat de la CUP ja se sabia que Poble Lliure anunciaria la decisió i estava preparada la comunicació interna i externa per evitar -en la mesura del que sigui possible- la desorientació de les bases. En aquest aspecte tot va anar com un rellotge.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1311, la Gran Companyia Catalana d'Orient, coneguda com els Almogàvers, van guanyar de forma inesperada la batalla del riu Cefis, al ducat d'Atenes, a les tropes franques. Aquella última gran gesta dels mercenaris catalans i aragonesos els va permetre afermar el control de la Corona sobre una part important de Grècia. Durant un segle, i després d'una batalla cruenta en què els dos exèrcits van acabar sense cabdills, Atenes va ser catalana i a l'antiga Acròpoli un castell. Aquesta cançó de Guillermina Motta glosa aquells guerrers, que no eren pas germanetes de la caritat. 

 L'aniversari

Sabrina Debora Salerno, coneguda com a Sabrina, va néixer a Gènova el 15 de març de 1968, avui fa 51 anys. La cantant, actriu, model i productora italiana va esdevenir un símbol sexual a finals dels anys 80, amb el seu senzill Boys (Summertime Love). Sabrina, en plena explosió artística i amb només 19 anys, va sacsejar la televisió espanyola durant l'especial de cap d'any de 1987. Mentre ballava a un ritme frenètic, amb la cançó Hot girl, el seu gran segon èxit de Boys, va passar un fet que quedarà per a la història i que va fer córrer rius de tinta: un dels pits de la noia es va escapar de la brusa que l'oprimia i es va mostrar eufòric a tots els espanyols, que van quedar bocabadats. La centraleta de TVE va col·lapsar-se de queixes. Aquí podeu recuperar el moment.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació