eleccions municipals 2019

La batalla barcelonina dels número 2

Els fitxatges fets o anunciats fins ara evidencien la importància que els partits donen a les eleccions municipals a la capital catalana

per Sara González , 17 de març de 2019 a les 19:30 |
Mari Luz Guilarte, Joan Subirats, Elisenda Alamany, Elsa Artadi i Laia Bonet. | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La batalla electoral va molt més enllà dels caps de llista. En el cas de Barcelona, han generat quasi tanta expectativa els candidats que encapçalen les candidatures com els número dos. Que una consellera com Elsa Artadi faci el salt a la política municipal, que l'exportaveu parlamentària dels comuns Elisenda Alamany negociï amb ERC o que un dels fundadors dels comuns com Joan Subirats se situï en la primera línia, retrata el paper cabdal de les eleccions del 26 de maig.

Joan Subirats: un ideòlegs dels comuns en primera línia


L'alcaldessa Ada Colau va ser la primera en fer públic amb quin equip pretén liderar un segon mandat a l'Ajuntament de Barcelona. Els comuns ja fa pràcticament un any que preparen la campanya i han estat mesos dissenyant una candidatura que tenia com a principal novetat que Gerardo Pisarello no tornaria a repetir com a número dos.

Colau ha acabat apostant per fer tàndem amb el fins ara comissionat de Cultura, ​​Joan Subirats, que és un dels ideòlegs de l'espai de l'esquerra alternativa i un dels fundadors del projecte de Barcelona en Comú. A més de considerar-lo dirigent de la seva màxima confiança, Colau veu en ell una figura "transversal" amb molt potencial per plantejar polítiques de participació ciutadana. 


Elsa Artadi: de puntal del Govern a peça clau a Barcelona

Una de les número dos que ha ocupat més titulars és Elsa Artadi per a la candidatura de Junts per Catalunya. La fins ara consellera de Presidència i portaveu del Govern de Quim Torra canviarà la Generalitat per l'Ajuntament de Barcelona fent tàndem amb Joaquim Forn. Tenint present que l'exconseller és un dels presos polítics processats en la causa de l'1-O, sobre Artadi recaurà el pes de la campanya. Ella serà, de fet, la candidata efectiva. I l'opció de que Forn no sigui inhabilitat en els darrers mesos és pràcticament nul·la, fet que la convertirà en la cap de files.


El salt d'Artadi a la política municipal quan ha estat un puntal de l'executiu i la consellera que més ha liderat les converses amb el govern espanyol denota, per una banda, que és previsible que la legislatura catalana tingui una data de caducitat curta, i, per l'altra, que Junts per Catalunya veu en ella el seu major revulsiu per intentar remuntar unes enquestes per ara adverses. Sobre les seves espatlles recaurà l'èxit o el fracàs electoral, resultat que tindrà un gran impacte sobre el futur polític de la dirigent. Dins del seu espai és considerada com la candidata a presidenciable més solvent.  

Elisenda Alamany: del tàndem amb Domènech a negociar amb Maragall 

De ser la número dos de Catalunya en Comú Podem a les eleccions del 21-D a fer tàndem amb Ernest Maragall a Barcelona. Aquest és el trajecte que pot acabar fent la ja exdirigent dels comuns si culmina la coalició que està negociant amb ERC per a les municipals. L'aliança tindria efectes per a les dues parts: per una banda, els republicans sumarien una de les dirigents que més projecció ha tingut dins dels comuns i la veu més crítica contra l'actual direcció; per l'altra, això suposaria que Alamany s'enfrontaria directament a Colau, amb totes les derivades que això pugui tenir en les aliances posteriors.

Als comuns els incomoda que ERC tanqui pactes amb els seus crítics, fet que interpreta en clau d'erosionar l'espai. En tot cas, els republicans veuen en Alamany una dirigent jove emergent que complementa el perfil de dirigent veterà que té Ernest Maragall. Al mateix temps, els permet alimentar el relat d'eixamplar el projecte republicà que fa anys pregona Oriol Junqueras. 

Laia Bonet: el retorn de la generació Blackberry

Molt ha plogut des d'aquelles polèmiques primàries en què Jaume Collboni es va enfrontar a Jordi Martí -ara a les llistes de Colau-, Carmen Andrés -ara a les llistes del PSC al Congrés-, Rocío Martínez-Sampere -que presideix la fundació Felipe González- i Laia Bonet. A aquesta última ha recorregut quatre anys després l'alcaldable dels socialistes a Barcelona perquè sigui la seva número dos, fitxatge a l'espera de ser ratificat pel partit però que ja fa mesos que corria en l'òrbita informal dels socialistes.

El retorn de Bonet, que va ser secretària del Govern durant els últims anys de tripartit, suposa la resurrecció d'un dels tàndems protagonistes de l'anomenada generació Blackberry, un grup de quadres joves que semblaven estar destinats a rellevar la cúpula del PSC. Professora de Dret, Bonet va ser en el seu dia un valor en alça dins dels socialistes catalans. Va ser, de fet, la veu promotora de les primàries obertes al partit -fet que va incomodar la direcció i li va costar quedar-se sense un lloc de sortida a les llistes al Parlament- i va deixar, per desavinences, la direcció del partit l'any 2014.

Quan va perdre les primàries contra Collboni, es va ressituar en l'àmbit acadèmic primer i en l'òrbita de les tertúlies després. Des del 2015 és directora adjunta al president d'Aigües Ter-Llobregat.

Mari Luz Guilarte: la solució d'emergència de Valls

Manuel Valls ha hagut de trobar una solució d'emergència per escollir la seva número dos. Inicialment aspirava fitxar algú reconegut en l'àmbit social, però finalment ha estat la diputada Mari Luz Guilarte l'escollida. Amb poc projecció pública fins al moment, el seu currículum ha pesat en la tria. A més, el fet que sigui una dirigent orgànica de la formació ajuda a llimar asprors de Valls amb el partit d'Albert Rivera. De fet, Luz Guilarte ja es va presentar de dos per Cs a Barcelona l'any 2007.

Formada en ciències polítiques i sociologia, ha treballat en l'àmbit financer, cursant estudis de banca i empresa a l'Acadèmia de Gestió i Negocis a Frankfurt. Els darrers anys ha exercit com a directora associada d'educació executiva per a empreses a Esade, l'escola de negocis que també va acollir Valls. Tenint en compte el pes que té Valls en la candidatura, caldrà veure fins a quin punt Luz Guilarte es consolida -o no- com un nou rostre del panorama polític.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació