Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

Una alt càrrec de Presidència admet que campanyes vinculades a l'1-O tenien despeses «compromeses»

Teresa Prohias, directora de serveis de la conselleria en el moment del referèndum, exposa després de les preguntes de les defenses que, des del Govern, no es va generar "cap despesa vinculada al referèndum"

per Joan Serra Carné / Oriol March, Tribunal Suprem, 14 de març de 2019 a les 10:40 |
Teresa Prohias, exalt càrrec de Presidència, aquest dijous al Tribunal Suprem | ND
L'última jornada de la cinquena setmana del judici de l'1-O ha arrencat amb el testimoni de Teresa Prohias, directora de Serveis de Presidència durant el referèndum. Era la persona, per tant, que supervisava tots els contractes que expedia el Departament. És per això que la fiscal Consuelo Madrigal, encarregada de l'interrogatori, ha estat especialment interessada en dues qüestions: la campanya Civisme -la de les vies del tren- i el registre de catalans a l'exterior. Prohias ha admès que aquestes campanyes vinculades a l'1-O tenien despeses ja "compromeses".

El registre, per exemple, es va promoure des de la conselleria d'Exteriors que comandava Raül Romeva. Preguntada sobre la contractació per part de la secretaria de Difusió, el servei es va presentar i es va identificar la partida pressupostària, però en desconeix l'import. "La factura no està abonada", ha apuntat Prohias. Es va demanar internament com actuar i l'assessoria jurídica de Presidència va recomanar la "suspensió" del pagament. La depesa estava compromesa, però no es va pagar.



En referència a la campanya de Civisme, específicament relacionada amb el referèndum -com quedava acreditat en el disseny i la imatge que es van fer públics i que van aparèixer als mitjans abans de la votació-, la testimoni ha indicat que "no hi havia expedient de contractació". "Sense aquest expedient, no existeix la despesa", ha assenyalat l'exdirectora de Serveis de Presidència.

Prohias assegura que van demanar com actuar davant del pagament de les campanyes i que l'assessoria jurídica va recomanar "suspendre'l"

Pel que fa a la pàgina web del referèndum, Prohias ha apuntat que el domini estava agafat des de la votació sobre l'Estatut del 2006, i ha remarcat que les modificacions vinculades a l'1-O "no es van fer des del Govern". La Guàrdia Civil va perseguir digitalment totes les pàgines que publicitaven la votació.


Sense "comandes" a Unipost

Els encàrrecs a Unipost per l'1-O segueixen ocupant espai en els interrogatoris als testimonis del judici, interrogats sovint per aquesta qüestió. Segons ha declarat Prohias, no li "consta" cap encàrrec concret a l'empresa de missatgeria vinculat a l'1-O. A preguntes de la fiscal Madrigal, Prohias ha destacat que no hi havia "cap import" fixat al sistema de la Generalitat, que és "totalment electrònic". "Totes les contractacions es fan per via electrònica. Fora de la forma legal i ordinària no s'actua", ha afegit més després en l'interrogatori de l'Advocacia de l'Estat, que ha insistit en els motius pels quals no constaven les factures de les campanyes publicitàries.

L'exalt càrrec de Presidència, que s'ha assegut a la sala segona del Suprem després que l'exsecretari de Difusió, Antoni Molons, s'hagi negat a declarar, ha indicat que va conèixer el contingut del presumpte contracte amb Unipost quan la Guàrdia Civil la va citar a declarar. Madrigal ha estat insistent a l'hora de preguntar si va "obrir una investigació" en veure la informació de l'institut armat, i ha estat quan Prohias ha determinat que va revisar la plataforma electrònica de la Generalitat i no hi va veure "cap import".

L'exalt càrrec de Presidència ha indicat que va conèixer el contingut del presumpte contracte amb Unipost quan la Guàrdia Civil la va citar a declarar

Unipost, ha assenyalat la testimoni, tenia adjudicats dos contractes per enviaments postals durant el 2017, però de caràcter general i no específics per al referèndum. "No es va fer cap comanda. No podem tramitar res que no estigui convenientment tramitat", ha destacat Prohias, que ja no treballa a Presidència.

La Generalitat, "intervinguda"

Prohias, a preguntes de l'acusació popular representada per Vox -avui amb un nou advocat assegut al costat de Javier Ortega Smith-, ha volgut deixar clar que la Generalitat estava "intervinguda" i que s'havien "bloquejat" totes les partides pressupostàries. El govern espanyol, des de l'estiu del 2017, tenia un control absolut sobre les finances catalanes, la qual cosa pesa sobre les acusacions a l'hora de provar de demostrar el delicte de malversació de fons públics.

Segons l'exdirectora de Serveis de Presidència, el Govern no va generar "cap despesa vinculada al referèndum". És la mateixa visió que han donat els acusats quan, en resposta a la Fiscalia i a les acusacions, han rebatut la malversació. Prohias ha puntualitzat, per concretar els procediments administratius i a preguntes de la defensa de Jordi Turull, que les campanyes gratuïtes no generen expedient de contractació.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació