Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
judici de l'1-O

Trapero, el major dels Mossos atrapat entre el referèndum i l'Estat

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola l'assenyalen com a còmplice de "l'activitat il·legal" de l'1-O en el judici al Suprem, on declara aquest dijous com a testimoni

per Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 14 de març de 2019 a les 06:40 |
Josep Lluís Trapero, entrant a l'Audiència Nacional | ACN
El Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos d'Esquadra és la secció d'elit del cos de la policia catalana. Durant la tardor del referèndum, per exemple, protegien Carles Puigdemont. L'acompanyaven quan, en la jornada de l'1-O, va despistar la vigilància de les forces i cosses de seguretat de l'Estat canviant de cotxe en un túnel de Sarrià de Ter. Aquells dies, però, els GEI no només monitoritzaven la seguretat de l'expresident de la Generalitat. També vetllaven per la del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Centrat ara en tasques administratives, Trapero s'ha convertit en protagonista al Tribunal Suprem a l'espera que arrenqui el judici contra ell a l'Audiència Nacional.

La Fiscalia li demana onze anys per rebel·lió, com a bona part de la cúpula dels Mossos que exercia sota la direcció política de l'exconseller Joaquim Forn. Al llarg de la setmana passada, els més alts responsables del Ministeri de l'Interior, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Catalunya l'han situat com a "còmplice" del referèndum -una activitat "il·legal"-, l'han descrit com a "alineat" políticament amb el Govern i l'han responsabilitzat d'un dispositiu "insuficient" que va provocar les càrregues policials. Aquest dijous, a partir de les onze del matí -si es compleix l'horari disposat per Manuel Marchena-, està previst que declari com a testimoni al Suprem.


Trapero és un home acostumat a les càmeres i als micròfons, un mosso que va arrencar des de baix de tot i que està "fet per manar", segons ressalta un dirigent amb càrrecs a Interior l'anterior legislatura. El gran públic el va conèixer l'agost del 2017, arran de l'operatiu policial posat en marxa per acabar amb la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona. Va ser el moment en què els Mossos van gaudir d'una popularitat més alta després d'anys de polèmiques -desallotjament dels indignats de la plaça de Catalunya, la ferida per pilota de goma a Esther Quintana o la mort de Juan Andrés Benítez-, i el major va reforçar el seu carisma amb el ja clàssic "bueno, pues molt bé, pues adiós", pronunciat quan un periodista va marxar d'una roda de premsa queixós pel tracte al castellà.


Nascut a Santa Coloma de Gramenet el 1965, Trapero va posar cara a la resposta de la policia catalana contra l'atemptat i va presentar tots els detalls davant la ciutadania acompanyat de Puigdemont, Forn i, en alguns moments, també l'alcaldessa Ada Colau. Es va aïllar del component polític d'aquell agost previ al referèndum i del pols latent entre administracions, evidenciat amb la fredor que Mariano Rajoy va disposar en el tracte a les autoritats policials catalanes. El dispositiu dels Mossos va acabar amb la mort de l'autor de l'atemptat a Subirats, al Penedès. Una comarca en la qual Trapero hi té una parcel·la familiar on s'encarrega de cuidar un hort nodrit i variat.

La gestió del 17-A el va catapultar, però la proximitat de l'1-O no li va permetre gaudir de l'èxit. Des de l'arribada de Forn a la conselleria, en substitució de Jordi Jané, la inquietud dins dels Mossos creixia pel paper que el Govern els faria jugar amb el referèndum. Els informes del cos eren setmanals i, després, pràcticament diaris. Els fets del 20-S -durant els quals Trapero va mantenir almenys quatre trucades amb Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i processat per rebel·lió al Suprem- van portar l'Estat a dissenyar un desplegament policial destinat a sufocar el referèndum. El nomenament de Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil i alt càrrec d'Interior, com a coordinador dels cossos de seguretat va enutjar el major.


De la junta de seguretat a Palau

El zenit de la tensió va arribar amb la junta de seguretat del 28 de setembre del 2017 celebrada al Palau de Pedralbes. Una font coneixedora del contingut assenyala que Pérez de los Cobos va llançar un advertiment: "El referèndum es frenarà por las buenas o por las malas". Trapero va verbalitzar el dispositiu dels Mossos, insuficient a ulls de les forces estatals, i va assistir a un foc creuat entre Puigdemont i el secretari d'estat de Seguretat, José Enrique Nieto. L'expresident li deia que el referèndum es faria, i Nieto insistia en què calia desconvocar-lo. L'entesa era inviable.

Des dels plens de desconnexió del 6 i 7 de setembre hi ha un "trencament absolut" de comunicació entre la conselleria i els comandaments dels Mossos

Després de la junta de seguretat, Trapero va tenir tres reunions. Una amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, una amb Puigdemont i una amb tot dos junts. S'hi va acabar sumant Forn. Els va avisar, segons fonts coneixedores de la trobada, que hi hauria càrregues policials. L'excomissari en cap d'informació dels Mossos i encarregat d'aquest àmbit durant l'1-O, Manuel Castellví, va explicar al Suprem que el cos va "aconsellar" desconvocar la votació. Una manera de descarregar la responsabilitat en el Govern i d'aïllar els Mossos d'una equació política amb conseqüències per a tothom.

Des dels plens del 6 i 7 de setembre, en els quals s'aproven la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, hi ha un "trencament absolut" de comunicació entre la conselleria i els comandaments dels Mossos, segons recorda un excàrrec d'Interior. "Prefectura ens esborra. Ja no ens envien correus, ja no ens demanen coses. Ho assumeix tot Trapero", assenyala la mateixa font. El major despatxava amb Forn, tot i que ho feia amb "escepticisme" sobre què havia de passar. Amb el 155, tots dos van ser cessats de manera fulminant -eren prioritaris per a Rajoy- sense oposar-hi resistència.

Oferta (fallida) de Torra

El pes de l'organigrama d'Interior va recaure en aquell moment a mans de Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri. Ferran López, mà dreta de Trapero, va fer de cap dels Mossos. Quan Quim Torra va prendre possessió com a president de la Generalitat i Miquel Buch va assumir la conselleria, la primera opció va ser recuperar Trapero com a cap del cos. Va renunciar-hi argumentant que la seva situació processal a l'Audiència Nacional així ho recomanava. El major, segons van informar els Mossos a través d'un comunicat, van indicar que donar un sí per resposta no hauria beneficiat el funcionalment de l'organització policial ni tampoc la seva situació personal.

Torra i Buch li van reclamar que es tornés a posar al capdavant dels Mossos, però Trapero ho va rebutjar per la situació processal en la qual està immers

"Respecto la seva decisió. Però vull agrair-li, sobretot, la seva tasca de servei exemplar a la ciutadania en tot moment, en circumstàncies excepcionals", va assegurar Torra. "Comprenc i respecto la teva decisió de no tornar a assumir les funcions de cap dels Mossos en benefici del bon funcionament del cos davant la teva situació processal. La teva tasca al servei de la ciutadania de Catalunya i el teu respecte cap a la policia catalana és exemplar", va reflexionar Buch. El conseller es va acabar decantant per Miquel Esquius com a responsable dels Mossos, un perfil més tècnic.

Trapero es dedica ara a tasques administratives i prepara la defensa amb la seva advocada, Olga Tubau. Continua escoltant Serrat i mantenint el caràcter auster i corporativista. Aquest dijous apareix al Suprem convertit en testimoni clau d'un judici que, a estones, també s'ha convertit en un procés penal contra ell.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació