Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 14 de març

Els llaços grocs i l'Espanya que els queda

La Junta Electoral vol fer retirar símbols que no són partidistes, sinó polítics com els de la igualtat home-dona o els de benvinguda als refugiats. Avui també són notícia les ocurrències del PP sobre maternitat, Trapero al Suprem, els vots de la CUP el 28-A, la Cambra, Carlos Carrizosa, el triomf de Zapatero i Baltasar Porcel

per Ferran Casas, 14 de març de 2019 a les 06:00 |
Quim Torra va donar ahir una resposta contundent a la Junta Electoral Central (JEC). Al·legant que li és difícil retirar els llaços grocs dels edificis públics i que la seva presència es fonamenta en el respecte a la llibertat d'expressió dels que hi treballen o dels responsables polítics que els ocupen desafia la instrucció de la Junta Electoral Central. Us ho expliquen en aquesta informació Sergi Ambudio i Irene Ramentol. Encara pot recórrer també al Tribunal Suprem, però és de preveure que la JEC, formada per jutges del Suprem i juristes triats pel Congrés, sigui molt poc transigent i cal no descartar que es persegueixi per la via penal el president per desobediència.

El cas dels llaços i les estelades demostra com és de limitat el marge per a la llibertat d'expressió a Espanya. L'argument de la JEC és que són símbols partidistes, però el problema és que són símbols que a Madrid associen a l'independentisme. Els llaços grocs o l'estelada són símbols polítics, això és ben cert, però no són partidistes perquè no són patrimoni de cap partit i en poden portar ciutadans que voten els comuns o la CUP.


En qualsevol cas, estan al mateix nivell que pancartes que es poden trobar a ajuntaments de tot l'Estat donant la benvinguda als refugiats (un assumpte que, malauradament, genera poc consens) o en favor de la igualtat efectiva entre els homes i les dones. Dos assumptes que, no cal dir-ho, són també polítics però no partidistes i contra els que, de moment, la JEC no posa pegues. Quan, per la força o sota amenaces penals, es retirin els llaços grocs de les façanes dels edificis públics i s'hagin d'optar per posar pancartes tipus "tu ja m'entens", la classe política i periodística espanyola majoritàriament ho aplaudiran, satisfetes perquè s'humilia Torra i el seu Govern i es fa valer "l'imperi de la llei". Però potser s'haurien de preocupar de la deriva dels poders del seu Estat. Encara una mica més. Tu ja m'entens.


L'hora de Trapero. Avui al Tribunal Suprem és el torn del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Està citat a declarar com a testimoni i sembla que ho farà malgrat que està processat per l'Audiència Nacional i podria guardar silenci. Ell és clau per sostenir l'acusació de violència i rebel·lió. Per ara la Fiscalia ha incidit en que els Mossos no van fer prou per aturar l'1-O però no consta cap ordre per convertir per la força Catalunya en una república. Joan Serra Carné i Oriol March ens ho explicaran des del Suprem, on també esperen que declari el diputat d'ERC Josep Maria Jové, en qui Oriol Junqueras va delegar bona part de la logística de l'1-O. Sobre el judici podeu llegir les opinions de Josep-Lluís Carod-Rovira i Montserrat Nebrera.

Pablo Casado ara vol un màster en natalitat. El PP i Ciutadans han iniciat al Congrés una croada contra la igualtat efectiva entre homes i dones. En concret se centren en atacar que s'aprovi via reial decret el permís de paternitat fins a les setze setmanes de forma progressiva fins el 2021. En el fons de la seva protesta hi ha el fet que no els fa cap gràcia la mesura. És una proposta que potser fomentarà la natalitat i que, a ben segur, ajudarà a fer els homes una mica més corresponsables de les cures familiars. Pablo Casado, en la seva cursa amb Vox pel carril de la dreta més extrema, es va despenjar ahir amb una solució "genial" com a alternativa: volen congelar l'expulsió de les dones immigrants en situació il·legal que donin els fills en adopció a les famílies espanyoles. Per si en teniu algun dubte, som a l'any 2019 malgrat que es fomenti el mercadeig amb infants. Sobre els permisos de paternitat i maternitat us aconsello l'opinió de Sara González a La Veu de Nació.  

Eleccions i més eleccions. Entre les eleccions espanyoles del 28 d'abril (us aconsello, per cert, aquesta peça de Roger Tugas sobre on poden anar a parar els vots de la CUP ara que Poble Lliure també s'hi vol presentar) i les municipals del 26 de maig, hi ha unes altres eleccions: les de les cambres. La de Barcelona, on acaba mandat l'històric Miquel Valls, ha generat una expectació inusual. Històricament són processos electorals restringits a les grans empreses i als grups que es mouen, però aquest cop serà diferent. La mobilització d'entitats com l'ANC, que impulsa una candidatura, la competència entre tres candidats amb suports importants com Enric Crous, Carles Tusquets i Ramon Masià i, sobretot, la introducció del vot telemàtic, ha convertit el procés a la Cambra en una batalla molt oberta. El cens és molt ampli: poden votar prop de 400.000 socis entre empreses grans, pimes i autònoms. En aquest article Pep Martí us explica com funciona aquesta entitat, qui pot votar i qui són els "grans electors". Atents a les sorpreses.     




Vist i llegit

Queden sis setmanes per a les eleccions espanyoles. Les enquestes mai són definitives, però marquen tendència. I a hores d'ara és ben clara. A El País el seu expert en dades, Kiko Llaneras, fa una estimació a partir dels últims sondejos. La tendència és que el PSOE i Vox pugen mentre que el PP, Cs i Podem baixen. El gran beneficiat seria Pedro Sánchez, que va camí del 30% dels vots, que implicarien superar els somiats 120 escons. Si segueix la tendència a l'alça, podrà sumar tant amb el partit d'Albert Rivera com amb Pablo Iglesias i els independentistes. La campanya anirà de condicionar les aliances del PSOE, que vista la ductilitat del seu líder marcaran les regles de joc. Podeu entretenir-vos amb la demoscòpia aquí.


 El passadís

Ciutadans no passa pel millor moment. Les crisis internes i les ensopegades se li acumulen a Albert Rivera. Les crítiques a l'actuació de l'aparell són generalitzades entre sectors de la militància. Però un dels dirigents que suma més crítiques és Carlos Carrizosa, home fort de l'organització a Catalunya i portaveu al Parlament. Exponent de l'ala dura, els crítics l'acusen d'haver muntat una estructura de poder intern que marca de prop a tothom. La seva intervenció en la crisi del partit a Reus ha estat decisiva per agreujar el clima amb el grup municipal taronja. Però no només des de dins de Ciutadans li plouen retrets. Des de l'entorn de la candidatura de Manuel Valls també han sortit queixes per les maniobres de Carrizosa, de qui consideren que ha posat més d'una pedra al camí de l'alcaldable.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2004 es van celebrar eleccions generals a Espanya. Es votava encara sota l'impacte dels atemptats de l'11-M a Madrid, que van segar la vida de gairebé 200 persones, i de les mentides del govern sortint del PP, que va intentar atribuir-los a ETA malgrat les evidències, ja en el primer moment, de l'autoria islamista. Contra pronòstic, i gràcies a una gran mobilització de l'esquerra, José Luis Rodríguez Zapatero, candidat del PSOE, va resultar vencedor i va ser investit amb els vots d'IU-ICV i d'ERC (que va aconseguir un resultat històric passant d'1 a 8 escons). "No ens fallis!", cridaven aquella nit a la seu del carrer Ferraz a Zapatero els simpatitzants del PSOE. Aquesta va ser la seva agredolça intervenció d'aquella nit.


 L'aniversari

El 14 de març de 1937 va nàixer a Andratx, a Mallorca, l'escriptor, periodista i crític Baltasar Porcel. D'estil vigorós i un registre ric, la seva extensa producció, també com a articulista a La Vanguardia, l'acredita com un dels autors més reconeguts en català de la segona meitat del segle XX. Porcel va morir el 2009 de càncer i, malgrat una joventut d'idearis llibertaris, en els seus darrers anys no havia amagat la proximitat per Jordi Pujol. Recupereu l'entrevista que el 1978 li va fer TVE.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació