13
de març
del
2019
Actualitzat
a les
21:44h
El 3 d'abril del 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals de la democràcia. A Catalunya -i a l'Estat- va ser un triomf de les forces democràtiques i, especialment, dels partits d'esquerres, que van començar a governar les grans ciutats. En moments de perill o d'incertesa, la ciutadania s'aplega entorn els valors segurs. I el primer és la ciutat. Avui, quaranta anys d'història de Barcelona s'han trobat al Consell de Cent. Hi han estat presents els exalcaldes Pasqual Maragall, Xavier Trias, Joan Clos i Narcís Serra al costat de l'actual, Ada Colau. La presència de Pasqual Maragall, símbol de la Barcelona que va conquerir la seva transformació, ha estat el més destacat de l'acte.
Colau ha fet un elogi de la ciutat democràtica, recordant una cosa certa que a vegades s'oblida: la continuïtat que ha suposat aquest llarg període si es compara amb la negror de la Barcelona franquista. Ha volgut donar un punt "comú" al seu discurs, quan ha dit que aquesta commemorció era "una festa sense jerarquies". Colau ha demanat pensar en "fórmules innovadores" per afrontar als grans reptes: la mirada metropolitana, la revolució tecnològica, la crisi sistèmica del model social i ambiental, la desafecció de la ciutadania.
L'alcaldessa ha fet una apel·lació a "aprofundir" en la democràcia davant una ultradreta que apareix als EUA, al Brasil, a França "i també aquí". Les ciutats -ha afirmat l'alcaldessa- tenen un paper cabdal per donar resposta al desafiament que representa el retorn del "monstre de l'extrema dreta" i formes de feixisme que qüestionen els drets humans d'una manera impensable fins ara. "La ciutat i el munipalisme són sinònim d'esperança" perquè tenen una gran capacitat d'antiipació als problemes socials en comparació a uns estats que tenen unes respostes més lentes als reptes.
Una història encara per escriure
El geògraf Oriol Nel·lo ha estat el ponent de la conferència que ha inaugurat un seguit d'actes que s'allargaran fins al març del 2020. Ha assegurat que la història dels ajuntaments democràtics està encara per escriure, i és un aspecte essencial del passat recent per comprendre l'abast de la millora que han suposat els consistoris sorgits de la llibertat en tots els camps, des de l'urbanisme, la neteja, els serveis socials, els transports i l'avenç econòmic.
"Necessitem fer un balanç d'aquests anys de municipalisme", ha dit Nel·lo, per qui la globalització pot ser un aliat per la democràcia local. Especialment en un àmbit cada cop més peremptori: l'aliança entre les ciutats. El geògraf ha destacat l'avenç produït en el camp social i en la lluita contra les desigualtats en una ciutat i una àrea metropolitana que ha passat de la necessitat a la llibertat. "Però no sabíem -ha afegit- que es tractava d'un trajecte d'anada i tornada". Nel·lo ha fet un balanç positiu d'aquests 40 anys, fent un al·legat perquè el poder municipal sàpiga acollir i impulsar les exigències ciutadanes contra les amenaces de la xenofòbia i la intolerància.
Entre els asistents, a més dels exalcaldes, hi havia alguns hitòrics del consistori: Oriol Bohigas, Enric Truñó, Carles Martí, Eugeni Forradellas o Ferran Mascarell. Avui feien de testimoni d'una certesa innegable enmig dels interrogants presents: la ciutat com a baluard de la democràcia.
Un seguit d'activitats commemora aquest aniversari. El Comissionat de Programes de Memòria, l'Arxiu Municipal de Barcelona, l'Institut dels passats Presents, l'Associació Coonsell de Cent i la Fundació Pi i Sunyer han preparat un conjunt de conferències i exposicions que es desenvoluparan fins al març del 2020. Un plat fort serà el novembre el XVI Congrés d'Història de Barcelona, sota el títol "Barcelona: del franquisme a la democràcia. El protagonisme de la ciutadania (1973-1983)".
Colau ha fet un elogi de la ciutat democràtica, recordant una cosa certa que a vegades s'oblida: la continuïtat que ha suposat aquest llarg període si es compara amb la negror de la Barcelona franquista. Ha volgut donar un punt "comú" al seu discurs, quan ha dit que aquesta commemorció era "una festa sense jerarquies". Colau ha demanat pensar en "fórmules innovadores" per afrontar als grans reptes: la mirada metropolitana, la revolució tecnològica, la crisi sistèmica del model social i ambiental, la desafecció de la ciutadania.
L'alcaldessa ha fet una apel·lació a "aprofundir" en la democràcia davant una ultradreta que apareix als EUA, al Brasil, a França "i també aquí". Les ciutats -ha afirmat l'alcaldessa- tenen un paper cabdal per donar resposta al desafiament que representa el retorn del "monstre de l'extrema dreta" i formes de feixisme que qüestionen els drets humans d'una manera impensable fins ara. "La ciutat i el munipalisme són sinònim d'esperança" perquè tenen una gran capacitat d'antiipació als problemes socials en comparació a uns estats que tenen unes respostes més lentes als reptes.
Una història encara per escriure
El geògraf Oriol Nel·lo ha estat el ponent de la conferència que ha inaugurat un seguit d'actes que s'allargaran fins al març del 2020. Ha assegurat que la història dels ajuntaments democràtics està encara per escriure, i és un aspecte essencial del passat recent per comprendre l'abast de la millora que han suposat els consistoris sorgits de la llibertat en tots els camps, des de l'urbanisme, la neteja, els serveis socials, els transports i l'avenç econòmic.
"Necessitem fer un balanç d'aquests anys de municipalisme", ha dit Nel·lo, per qui la globalització pot ser un aliat per la democràcia local. Especialment en un àmbit cada cop més peremptori: l'aliança entre les ciutats. El geògraf ha destacat l'avenç produït en el camp social i en la lluita contra les desigualtats en una ciutat i una àrea metropolitana que ha passat de la necessitat a la llibertat. "Però no sabíem -ha afegit- que es tractava d'un trajecte d'anada i tornada". Nel·lo ha fet un balanç positiu d'aquests 40 anys, fent un al·legat perquè el poder municipal sàpiga acollir i impulsar les exigències ciutadanes contra les amenaces de la xenofòbia i la intolerància.
Entre els asistents, a més dels exalcaldes, hi havia alguns hitòrics del consistori: Oriol Bohigas, Enric Truñó, Carles Martí, Eugeni Forradellas o Ferran Mascarell. Avui feien de testimoni d'una certesa innegable enmig dels interrogants presents: la ciutat com a baluard de la democràcia.
Un seguit d'activitats commemora aquest aniversari. El Comissionat de Programes de Memòria, l'Arxiu Municipal de Barcelona, l'Institut dels passats Presents, l'Associació Coonsell de Cent i la Fundació Pi i Sunyer han preparat un conjunt de conferències i exposicions que es desenvoluparan fins al març del 2020. Un plat fort serà el novembre el XVI Congrés d'Història de Barcelona, sota el títol "Barcelona: del franquisme a la democràcia. El protagonisme de la ciutadania (1973-1983)".