Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
empresaris

Eleccions a la Cambra de Comerç: qui vota? Per què serveix? Qui són els «grans electors»?

El vot telemàtic, introduït per primer cop, genera expectació en un procés electoral sense resultat clar

per Pep Martí, 13 de març de 2019 a les 21:29 |
El president de la Cambra en un acte en presència del president Torra. | Cambra
Entre les eleccions espanyoles del 28 d'abril i les europees, municipals i autonòmiques del 26 de maig, hi ha unes altres eleccions, les que tindran lloc per renovar les cambres de comerç de Catalunya. Seran entre el 2 i el 8 de maig. De totes elles, la més destacada és la Cambra de Comerç de Barcelona. Es tracta d'unes eleccions paradoxals. Tot i la seva rellevància, han passat sovint gairebé desapercebudes. Fins al punt que la participació ha estat amb prou feines de l'1% del cens potencial. 

Aquesta vegada, però, tot serà diferent. Quatre candidatures competeixen per la victòria. Però què és la Cambra? Per què serveix? Qui pot votar en aquestes eleccions? Qui són els "grans electors"? Aquestes són algunes de les preguntes que mirem de resoldre.


1.- Què és la Cambra?

És una corporació de dret públic fundada el 1886, formada per totes les empreses que operen en el seu àmbit de demarrcació, que inclou totes les comarques de Barcelona tret del Vallès Oriental i el Bages. En contra del que sovint es creu, més del 99% del col·lectiu empresarial està format per petites i mitjanes empreses, i autònoms. Hi ha tretze cambres a Catalunya i la que té més pes és la de Barcelona, que té els seus orígens en l'època medieva, en el Consolat de Mar i la Junta de Comerç.    

2.- Per què serveix?

L'objectiu principal és fomentar l'activitat comercial en el seu territori i oferir serveis útils als associats, des de cursos de formació (orientació a emprenedors, informació sobre aspectes fiscals i tributaris, suport a localització de proveïdors i clients a l'exterior...) a tramitació de visats i informes duaners.


3.- En quines institucions i corporacions té presència?

Lidera el Grup Cambra, format per consorcis en què la seva presència és determinant. Com la Fira de Barcelona, participada també per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, on és el president de la Cambra qui proposa el candidat a presidir la Fira, però necessita el consens de les altres dues institucions. També ha estat fundadora del Barcelona Centre de Disseny (BCD) i de Turisme de Barcelona, i de la Fundació Barcelona promoció, amb seu a Brussel·les i que fa tasca de consultoria per a les empreses que volen penetrar en el mercat internacional. És el que a la Cambra anomenen "diplomàcia corporativa".   

4.- Què s'elegeix en aquestes eleccions?

Tot i el presidencialisme que sempre ha caracteritzat les eleccions a la Cambra, el que s'elegeix són els 60 membres que formen el ple. El president és elegit d'entre els seus integrants. D'aquests, 14 són designats per les grans empreses que fan la contribució més elevada a la institució, 6 són designats per les organitzacions empresarials (Foment del Treball, Cepime, que agrupa la petita i mitjana empresa de Foment, i la Pimec). La resta, un total de 40, són elegits per sufragi universal de tota la massa social, agrupats per sectors (comercial, químic, serveis...).    

5.- Qui són els "grans electors"?

Les catorze empreses que són les màximes contribuents de la Cambra i que disposen d'un vot cadascuna al ple són Abertis, CaixaBank, Criteria Caixa, Banc Mediolanum, Banc Sabadell, Damm, Naturgy, Deloitte Advisory, Magma Disseny, Indra, Aigües de Barcelona, PwC, Promotora Kasde i el RACC. 

6.- Qui pot votar?

Totes les empreses, grans, petites i mitjanes, així com els autònoms, que poden votar només en el seu sector professional. Això conforma un cens enorme de més de 400.000 potencials votants. Tradicionalment, però, la participació ha estat ben minsa.   

7.- Quina és la novetat d'aquestes eleccions?

El vot telemàtic, que facilita una major participació i ha generat un interès afegit per aquestes eleccions. I alhora també ha provocat polèmica, ja que des d'algune scandidatures alerten sobre la necessitat que la Generalitat i la Cambra garanteixin el màxim control en el procés per impedir que ningú pugui votar més d'un cop o que algunes organitzacions puguin utilitzar els seus censos de socis per afavorir determinats candidats.

8.- Qui són els candidats?

Hi ha quatre candidatures en pugna. La del financer Carles Tusquets, considerat l'opció amb més suports entre les grans empreses i més oficialista; la de l'empresari Enric Crous, ben vist per la Generalitat i exdirectiu de Damm i Cacaolat, i de perfil catalanista: la de l'advocat Ramon Masià, que coneix a fons els interiors de la Cambra i també pot mostrar un posicionament nítidament catalanista; i una altra impulsada per l'ANC i del Cercle Català de Negocis però que no presenta un candidat com a presidenciable. 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació