Eleccions espanyoles 28-A

Què és Poble Lliure? Sis preguntes amb resposta d'un partit a l'ombra de la CUP

Els hereus de l'MDT són una organització autònoma que fins ara prioritzava influir en el si del moviment de l'esquerra independentista i que ara impulsarà una candidatura a les eleccions espanyoles

per Roger Tugas, 13 de març de 2019 a les 18:36 |
Un moment de l'assemblea de Poble Lliure del 2016. | ACN
Poble Lliure ha optat per un arriscat pas endavant i exercir com un actor polític i electoral autònom. Més enllà de defensar determinats posicionaments en el si de la CUP, aquesta formació va decidir dimarts impulsar una candidatura a les eleccions espanyoles en què espera sumar, com a mínim, Som Alternativa d'Albano Dante Fachin i Procés Constituent. Va aprovar-ho internament després que la CUP tanqués la porta a ser al 28-A, tal com aquesta organització havia reclamat.

Una decisió que ha generat una crisi en l'esquerra independentista i, en particular, en el si de la que fins ara era la seva única expressió electoral, als municipis i el Parlament. No és el primer cop que Poble Lliure defensa públicament posicionaments divergents amb la CUP, però sí és la primera ocasió que, davant de la impossibilitat d'imposar-s'hi internament, opta per anar a les urnes sense el seu paraigua. Tot i això, què és exactament Poble Lliure?


1. És Poble Lliure un sector de la CUP?

No, Poble Lliure és un partit autònom, tot i que, fins ara, havia cedit la referencialitat electoral i institucional a la CUP. Defensa uns Països Catalans independents, socialistes i antipatriarcals i centra bona part de la seva activitat en el si de l'esquerra independentista, on conflueix amb altres actors juvenils (Arran o La Forja), sindicals (COS), d'estudiants (SEPC), antirrepressius (Alerta Solidària) o, en el camp més clarament polític, la CUP (fins ara, l'artefacte electoral) o Endavant.

En aquest camp, Poble Lliure treballa com a organització estratègica, és a dir, que intenta formar els seus militants i defensa uns postulats determinats en el si de l'esquerra independentista, i particularment en l'acció institucional de la CUP. No necessàriament tots els membres de Poble Lliure formen part també de la CUP, ni la majoria dels de la CUP estan integrats a Poble Lliure o Endavant -per bé que, en ser els espais més clarament organitzats, són els que tenen un marge d'influència més delimitat-.

2. D'on sorgeix Poble Lliure?


L'organització va néixer formalment el 2014, però és l'hereva d'una organització històrica com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que va dissoldre's en Poble Lliure per facilitar l'entrada d'exmilitants de Maulets i altres membres de l'esquerra independentista amb un projecte polític i estratègic similar.

L'MDT, al seu torn, tenia una llarga trajectòria, ja que, des del 1984, va intentar ser el pal de paller del gruix de l'independentisme revolucionari, per bé que ben aviat va patir algunes escissions (com la del 1987, del sector provinent del PSAN) i, més tard, un període d'hibernació (a principis dels 90, per impulsar l'Assemblea d'Unitat Popular). Des del tombant de segle, però, s'ha implicat en l'articulació de l'esquerra independentista moderna i en el front institucional de la CUP.
 

Mireia Calders i Guillem Fuster, portaveus de Poble Lliure, en una entrevista amb NacióDigital. Foto: Martí Juanola


3. Quines són les cares visibles de Poble Lliure?

Com a organització autònoma, Poble Lliure té dos portaveus, Mireia Caldés i Guillem Fuster, els quals són la cara pública de l'organització i defensen nítidament els seus postulats. Tot i això, els dirigents més coneguts ho són pel fet d'haver estat al capdavant de la CUP, amb més referencialitat social, i no tant per l'activitat autònoma de Poble Lliure. Es tracta, per exemple, dels exdiputats Mireia Boya i Albert Botran. Núria Alcaraz, que encapçalava una de les llistes internes per conformar el secretariat nacional de la CUP i va aconseguir entrar-hi, forma part també de Poble Lliure.

4. Què defensa Poble Lliure?

A grans trets, l'espai que representa Poble Lliure és més partidari d'una entesa amb el gruix de l'independentisme del que ho és Endavant, que prioritza més mirar als moviments socials i aliances anticapitalistes. Per això, l'MDT va col·laborar activament des de l'inici amb moviments com la Plataforma pel Dret a Decidir o l'ANC, fins i tot quan la CUP els veia amb recels. De la mateixa manera, aquesta organització és més partidària d'una major presència en els processos electorals d'àmbit supralocal, mentre que Endavant reclama centrar el gruix dels esforços en aquest camp en el municipalisme.
 

Mireia Boya i Albert Botran, en una imatge d'arxiu al Parlament. Foto: ACN


5. Quins altres xocs interns ha tingut Poble Lliure?

La CUP és un moviment molt plural, amb moltes ànimes, per bé que Poble Lliure és, juntament amb Endavant, de les poques organitzades que hi ha. Per això, sempre que hi ha debats interns, fa sentir la seva veu i sovint això provoca tensions. Un fet que ja ocorria en l'època de l'MDT i, per exemple, aquesta formació i Maulets van imposar-se el 2004 quan es va abordar si la CUP havia de presentar-se a les eleccions europees d'aquell any. Endavant, en canvi, s'hi va oposar, no va fer campanya i la candidatura va rebre només 6.185 vots.

Igualment, l'MDT va ser qui més va pressionar perquè el 2012 la CUP fes el salt al Parlament -en una votació que, en primera instància, va guanyar per un sol vot-. Tot i això, no se'n va sortir amb les europees del 2014 i les tensions s'han repetit també amb la declaració de sobirania del gener de 2013, la investidura d'Artur Mas -Poble Lliure n'era partidari-, els pressupostos de la Generalitat del 2016 -els volia aprovar- o, més recentment, la presència a les eleccions europees i espanyoles dels propers mesos.
 

Un moment de l'última assemblea de Poble Lliure, el 2018. Foto: ACN


A nivell municipal, a més, Poble Lliure és més partidari de candidatures àmplies com les que conformen junt amb comuns crítics sota el paraigües de Guanyem. Fins i tot, en alguns casos, defensen coalicions com la d'Argentona amb ERC i ICV o especialment la de Badalona, amb ERC, qüestionant alguns dels requisits aprovats en l'assemblea nacional de la CUP per fer llistes. Igualment, Poble Lliure defensava que la CUP participés en el Consell per la República i, en no aconseguir-ho, va optar per fer-ho ell autònomament.

6. Quin pes té Poble Lliure?

És una incògnita quin és el pes real de l'organització o quants militants té, i tampoc quin és el grau d'influència exacte a dins de la CUP. A nivell territorial, però, acostumen a vèncer els seus plantejaments a la territorial de comarques gironines, així com a Ponent, al Maresme i al Barcelonès Nord. Poble Lliure també té militància activa a Barcelona, el Vallès o el Camp de Tarragona, i disposa d'una presència menor al País Valencià.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació