13
de març
del
2019
Actualitzat
a les
14:07h
El president del Parlament, Roger Torrent, urgeix els grups parlamentaris a arromangar-se per acordar la renovació de fins a 106 càrrecs d'una trentena d'òrgans que depenen del Parlament i que tenen membres amb el mandat caducat o vacants. Aquest mateix dimecres, Torrent s'ha reunit amb representants de les formacions per posar en marxa el procés per abordar la substitució dels membres d'òrgans clau com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La voluntat és que aquesta renovació s'aprofiti també per corregir la representació desigual entre homes i dones, en clar desavantatge de representació en la composició actual.
Des de la presidència es dona per fet que, en ple període electoral, serà altament complex que els grups assoleixin un acord per renovar els membres dels organismes amb més transcendència política, que requereix de majories qualificades perquè prosperin i en què, generalment, la seva composició respon a la proporcionalitat de la representació parlamentària de cada partit. Però Torrent vol accelerar, almenys, les designacions que són de caràcter més tècnic, la majoria consells assessors els membres dels quals no reben remuneració i poden ser escollits per majoria simple.
Les dificultats per teixir majores parlamentàries
Amb tot, les dificultats són evidents. Els càrrecs caducs s'arrosseguen de les dues passades legislatures i l'acord per rellevar-los és especialment complex des de que al Parlament s'han instal·lat dos grans blocs conformats pels partits independentistes per una banda i Ciutadans per l'altra. Malgrat que hi hauria majories alternatives per superar aquest escull, la voluntat de Torrent és que no es creïn anomalies de representació política. Això implica, però, enteses entre blocs.
Els òrgans que requereixen de renovació són els següents: cinc places al Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, quatre places a la Sindicatura de Comptes, tres al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i la presidència, sis a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la seva presidència, 16 places al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la CCMA, tres al Consell Assessor de Protecció de Dades i la seva direcció, quatre al Consell Fiscal de Catalunya (òrgan de nova creació) i la seva presidència, el president de l'Agència Catalana de Protecció Social i tres vacants a la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés a la Informació Pública.
També set a la Comissió de Control de les Consultes Populars no Refrendàries, set al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, tres a la comissió executiva de la Junta de Museus de Catalunya, dues al consell de la Fundació per a la UOC, dues més al de la UAB, dues a la UB, dues a la UdG, dues a la UdLL, dues a la UPC, dues a la UPF, dues a la URV, set al Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic, 12 al consell assessor del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura i quatre a l'Institut Català Internacional per la Pau.
La polèmica renovació de la CCMA
Una de les renovacions més polèmiques és la dels membres de la CCMA. El darrer acord polític de renovació va ser frustrat i contemplava que dos membres del consell els designés JxCat, dos ERC, un Cs i un el PSC. La presidència quedava en mans dels republicans, que havien posat sobre la taula el nom de l'actual director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. ERC també proposava Rosa Romà, actual degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, com a consellera; JxCat apostava pels periodistes Miquel Calçada i Sílvia Cóppulo. El representant del PSC era Xavier Marcé, vicepresident del Grup Focus i ex-director general de l'Institut Català de les Indústries Culturals, i el de Ciutadans el director de TVE, Eladio Jareño.
L'actual consell té el mandat caducat des del passat 30 de març i en aquests moments no té president i té una vacant. Per tant, només té en aquests moments quatre membres. La modificació legal que va impulsar el Parlament de la llei de la Corporació -i que els comuns demanen que es faci amb una tramitació d'urgència-, inclou que els membres del consell de govern de la CCMA siguin escollits per una majoria de dos terços del Parlament a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris. Els candidats han de ser proposats prèviament pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) un cop verificada la seva idoneïtat amb "criteris estrictes de competència professional".
Des de la presidència es dona per fet que, en ple període electoral, serà altament complex que els grups assoleixin un acord per renovar els membres dels organismes amb més transcendència política, que requereix de majories qualificades perquè prosperin i en què, generalment, la seva composició respon a la proporcionalitat de la representació parlamentària de cada partit. Però Torrent vol accelerar, almenys, les designacions que són de caràcter més tècnic, la majoria consells assessors els membres dels quals no reben remuneració i poden ser escollits per majoria simple.
Les dificultats per teixir majores parlamentàries
Amb tot, les dificultats són evidents. Els càrrecs caducs s'arrosseguen de les dues passades legislatures i l'acord per rellevar-los és especialment complex des de que al Parlament s'han instal·lat dos grans blocs conformats pels partits independentistes per una banda i Ciutadans per l'altra. Malgrat que hi hauria majories alternatives per superar aquest escull, la voluntat de Torrent és que no es creïn anomalies de representació política. Això implica, però, enteses entre blocs.
Els òrgans que requereixen de renovació són els següents: cinc places al Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, quatre places a la Sindicatura de Comptes, tres al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i la presidència, sis a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la seva presidència, 16 places al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la CCMA, tres al Consell Assessor de Protecció de Dades i la seva direcció, quatre al Consell Fiscal de Catalunya (òrgan de nova creació) i la seva presidència, el president de l'Agència Catalana de Protecció Social i tres vacants a la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés a la Informació Pública.
També set a la Comissió de Control de les Consultes Populars no Refrendàries, set al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, tres a la comissió executiva de la Junta de Museus de Catalunya, dues al consell de la Fundació per a la UOC, dues més al de la UAB, dues a la UB, dues a la UdG, dues a la UdLL, dues a la UPC, dues a la UPF, dues a la URV, set al Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic, 12 al consell assessor del Síndic de Greuges per a la Prevenció de la Tortura i quatre a l'Institut Català Internacional per la Pau.
La polèmica renovació de la CCMA
Una de les renovacions més polèmiques és la dels membres de la CCMA. El darrer acord polític de renovació va ser frustrat i contemplava que dos membres del consell els designés JxCat, dos ERC, un Cs i un el PSC. La presidència quedava en mans dels republicans, que havien posat sobre la taula el nom de l'actual director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. ERC també proposava Rosa Romà, actual degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, com a consellera; JxCat apostava pels periodistes Miquel Calçada i Sílvia Cóppulo. El representant del PSC era Xavier Marcé, vicepresident del Grup Focus i ex-director general de l'Institut Català de les Indústries Culturals, i el de Ciutadans el director de TVE, Eladio Jareño.
L'actual consell té el mandat caducat des del passat 30 de març i en aquests moments no té president i té una vacant. Per tant, només té en aquests moments quatre membres. La modificació legal que va impulsar el Parlament de la llei de la Corporació -i que els comuns demanen que es faci amb una tramitació d'urgència-, inclou que els membres del consell de govern de la CCMA siguin escollits per una majoria de dos terços del Parlament a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris. Els candidats han de ser proposats prèviament pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) un cop verificada la seva idoneïtat amb "criteris estrictes de competència professional".