Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 13 de març

La responsabilitat de Puigdemont

La resposta a la repressió ha de ser atrevida, però no pot escapar-se del realisme imprescindible per no reincidir en els errors de la tardor de 2017. Avui també són notícia la crisi de la CUP, la contrarellotge d'ERC, Toni Comín, el sindicalisme republicà, Guardiola i Junqueras, els atacs als "menes", el papa Francesc i Carme Chacón

per Ferran Casas, 13 de març de 2019 a les 06:00 |
Carles Puigdemont torna a provar una "jugada mestra". A les eleccions del 21-D va prometre que, si tenia els vots per ser investit president, tornaria a Catalunya. El "perquè torni el president, s’ha de votar el president" va ser un dels grans lemes de campanya i un bon ganxo per guanyar a ERC. Al final, la cruesa de la repressió es va imposar i Puigdemont segueix encara a l'exili. Amb altres exconsellers, Marta Rovira i Anna Gabriel. I el seu Govern, Carme Forcadell i els que lideraven les entitats durant l'1-O són al banc dels acusats al Suprem i dormen a la presó. Ahir va prometre que si és escollit eurodiputat, anirà a Espanya a recollir l'acta a la Junta Electoral Central protegit per la immunitat que tenen els representants a la cambra des que són escollits. Ho explica Oriol March. Va més enllà del simbolisme de presentar presos polítics i afirma que ho fa amb totes les conseqüències per fer més potent l'altaveu internacional.

L'expresident i el seu entorn asseguren tenir informes jurídics que avalen que es podrà presentar (tot i que no està inscrit al cens de residents absents i, segons el Suprem, que el va processar, està fugat) i que després podrà prendre possessió de l'acta sense ser detingut. Si ho fa -això a Waterloo prefereixen, lògicament, no explicar-ho- estarà renunciant a ser president de la Generalitat perquè no és compatible l'escó a Estrasburg i al Parlament, i s'haurà implicat a fons en una campanya electoral que l'allunyarà del rol institucional que reclama per al Consell per la República.


En qualsevol cas, fora bo que Puigdemont tingués molt apamat el moviment, perquè la frustració -o la sensació de frivolitat- que pot provocar que la promesa torni a quedar incomplerta no ajudarà gens al moviment independentista. La resposta a la repressió i la seva duresa ha de ser contundent i atrevida, però el legítim interès electoral no pot contravenir la racionalitat i el realisme que calen per no recaure en els errors de la tardor de 2017. 

Sobre el futur de Puigdemont us aconsello llegir aquesta informació d'Irene Ramentol i Sara González i també aquesta altra sobre el criteri del Parlament Europeu, que pot escudar-se en el que decideixi la Junta Electoral Central. Per cert, que avui acaba el termini que la JEC ha donat al govern de Quim Torra per retirar els llaços grocs dels edificis públics perquè, segons ells, atempten contra la neutralitat partidista. El Govern recorrerà i, com a mínim, preveu guanyar temps. Sobre el Govern us aconsello l'opinió de Pep Martí i en relació a la DUI, els seus efectes i com se la reivindica (o no) aquesta rellevant aportació en forma d'article de l'exiliat Toni Comín.
 

El 28-A tiba la CUP i apressa ERC. En paral·lel els partits ultimen les llistes per al proper cicle electoral. Laia Bonet serà la dos de Jaume Collboni pel PSC a Barcelona, però les incògnites són ara a l'espai de l'esquerra sobiranista. ERC negocia a contrarellotge amb els sobiranistes que van sortir dels comuns per sumar Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet a la llista al Congrés. Al Senat hi enviarà el pres polític Raül Romeva. I la sorpresa la va donar ahir a última hora Poble Lliure, que va anunciar que es demarca de la decisió de la CUP i vol presentar-s'hi amb Albano Dante Fachin, Pirates i Procés Constituent. Els cupaires ho van encaixar malament i les relacions amb Poble Lliure, el corrent minoritari dins de la formació, estan en una crisi oberta. Ho explica Sara González en aquesta informació.

Per cert, i ja que parlem d'eleccions, dues bones notícies per al sindicalisme independentista: el SEGCat, sindicat de Mossos, serà al Consell de la Policia, i la Intersindical-CSC, que es presentava per primer cop a les eleccions sindicals de l'ensenyament públic, és tercera força entre els mestres i serà a la Mesa General de la Funció Pública. El seu creixement està sent molt notable en tots els àmbits. La primera entre els mestres és de nou la USTEC, també sobiranista i molt compromesa amb l'escola en català, i els docents retiren suport a UGT i, sobretot, a CCOO.



Racisme o falta de mitjans? El problema amb els menors immigrants no acompanyats  no és fàcil de resoldre. Les agressions xenòfobes d'aquests dies a Castelldefels i Canet de Mar han encès la llum d'alarma. L'administració està desbordada perquè de menors n'arriben més dels que es poden acollir i la situació genera tensions i dona ales a actituds racistes. El problema és de mitjans o té a veure amb la poca tolerància que tenim a qui és diferent. Llegiu el reportatge de Laura Estrada

Vist i llegit

Els abusos estan a l'ordre del dia. Més val creure que no és perquè n'hi ha més, sinó perquè es denuncien i combaten més. En l'àmbit familiar i també en l'educatiu. L'Església i les seves escoles estan patint un fort desgast amb aquest assumpte. El Periódico ha liderat informativament aquest tema a Catalunya. Ahir Carlos Márquez Daniel publicava la història del pare Tó, al que els jesuïtes de Sarrià i molts dels pares van protegir malgrat els abusos que practicava (els alumnes el coneixien com el pare Tocotó). Els abusos són terribles, però que l'Església resolgués sovint l'assumpte enviant aquests religiosos a missions -com si els infants dels països en vies de desenvolupament no tinguessin dignitat- per posar-hi temps i terra per mig com va fer amb el jesuïta és indignant.    

 El passadís

Proliferen els llibres del procés, i també dels seus protagonistes. Quim Forn, Sergi Sol, Raül Romeva i fins i tot Josep A. Duran i Lleida lideren vendes. Són polítics, però ara n'arriba un altre -la setmana que ve serà a les llibreries- amb un pres de protagonista i un contingut que no és polític. És infantil, el publica Ara Llibres i l'ha escrit Oriol Junqueras. Contes de la presó són els contes que l'exvicepresident i líder d'ERC ha anat enviant als seus fills durant la seva reclusió. El pròleg va a càrrec de l'entrenador de futbol Pep Guardiola, que ha mostrat en diverses ocasions el seu suport als presos polítics. Serà un dels èxits de Sant Jordi.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2013, ara fa sis anys, el cardenal Jorge Bergoglio, nascut el 1936 a Buenos Aires, Argentina, va ser escollit papa de Roma convertint-se en el primer no europeu en ser-ho. Bergoglio va triar com a nom per exercir Francesc i és jesuïta. En aquests anys ha donat un to molt més progressista i proper a l'Església i ha seguit prenent mesures davant els casos d'abusos a menors. En aquest vídeo podeu veure els millors fragments d'una entrevista a la cadena hispana Univisión, dels EUA.

 L'aniversari

Un 13 de març de 1971 naixia a Esplugues de Llobregat la dirigent del PSC i el PSOE Carme Chacón. Amb només 29 anys va ser escollida tinent d'alcalde del seu poble i diputada a Madrid situant-se ben a prop de José Luis Rodríguez Zapatero. En guanyar les eleccions, aquest la va fer ministre d'Habitatge primer i de Defensa, després. Va ser la primera ministra d'aquest àmbit i la primera a passar revista a les tropes embarassada (aquí el vídeo). Chacón, de l'ala menys catalanista del PSC, va fracassar en l'intent de liderar el PSOE i, quan va morir fa dos anys, amb només 46 anys, ja no estava implicada en la primera fila de la política. Podeu recuperar aquí el perfil que li vaig fer en el moment del trist desenllaç.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació