Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Dades: eleccions espanyoles 28-A

ERC, comuns i Poble Lliure: qui lidera la pugna per sumar el vot de la CUP el 28-A?

Els votants anticapitalistes no es volen abstenir en uns comicis al Congrés i, a l'espera de l'impacte de la llista de Poble Lliure, han passat de preferir En Comú Podem el 2016 a optar ara prioritàriament pels republicans

per Roger Tugas, 13 de març de 2019 a les 19:34 |
La contundent negativa de la militància de la CUP a presentar-se a les eleccions espanyoles va fer somriure a més d'un dirigent d'altres formacions polítiques. El seu electorat és ara un objectiu cobejat, per bé que qui està en una millor posició per endur-se un major tros del pastís és ERC, ja que un 36,4% dels votants de la CUP al Parlament tenien clar en el darrer baròmetre del CEO que, al Congrés, agafarien la butlleta dels republicans. La notícia conforme Poble Lliure impulsarà una candidatura, però, situa un nou actor com a aspirant a seduir aquest espai.

 
Aquest fet contrasta amb el que va ocórrer en els darrers comicis del 2016, quan va ser En Comú Podem qui va seduir més potencials votants de la CUP. El segon baròmetre del CEO d'aquell any, fet just després d'aquelles eleccions assenyalava que un terç dels enquestats que afirmaven que votarien els anticapitalistes al Parlament van fer costat als comuns al Congrés, fet que equivaldria a unes 62.000 butlletes, mentre que quasi 50.000 van optar per ERC. Escassament 55.000 van seguir la consigna oficial de l'abstenció.


La situació és ara diferent. La CUP decidirà a finals de març com fer "acció política" en el marc dels comicis i, en tot cas, ara el pastís és més gran, ja que les seves expectatives electorals són més elevades que fa tres anys, amb uns 320.000 potencials vots en disputa (un registre similar a l'obtingut a les plebiscitàries del setembre de 2015). Així mateix, hi ha un nou actor en disputa, Poble Lliure, el qual, després de no aconseguir que la CUP es presenti, negociarà una coalició amb Som Alternativa d'Albano Dante Fachin i Procés Constituent amb l'objectiu de fer igualment llista i seduir bona part de l'electorat anticapitalista. Resulta curiós que els candidats més destacats de la llista dels comuns al 28-A -Jaume Asens i Gerardo Pisarello- també havien passat per l'espai de Procés Constituent amb el mateix Fachin. Ara, competiran per separat.

Les expectatives de vots de la CUP són ara superiors a les del 2016 i, per tant, el seu electorat és també més cobejat

En tot cas, a finals de l'any passat, l'elector cupaire del Parlament tenia preferències diferents al 2016 en relació a com actuar, segons el CEO. Més de 115.000 simpatitzants de la formació anticapitalista tenien llavors decidit agafar la butlleta d'ERC, quasi el triple dels que optarien per la d'En Comú Podem (12,2% del total), mentre que uns 30.000 farien confiança ara a JxCat (9,7%). Prop del 20% dels votants de la CUP s'abstindrien i un 8,8% no sap què faria. Uns gens menyspreables 38.000 més votarien en blanc o opcions menors -tants com els que ho farien pels comuns-.

Si la CUP s'hagués presentat a les eleccions del 2016, l'impacte hauria estat previsiblement limitat. Comptant que l'haguessin votat els que llavors ho volien fer al Parlament, En Comú Podem hauria quedat com a primera força destacada igualment (22,8% dels vots, en lloc del 24,5%) i tan sols ERC hauria tingut menys coixí respecte el PSC (el vot republicà hauria caigut del 18,2% al 16,8%). En tot cas, difícilment l'ordre dels més votats hauria variat.


Només hauria entrat a Barcelona

A nivell de representants propis, la CUP només hauria entrat a Barcelona, amb 2 o 3 escons, quedant fora a les circumscripcions més petites. La presència de les seves butlletes, però, no hauria alterat massa els resultats, almenys a Lleida i Tarragona. En canvi, a Girona, hauria pogut restar el segon escó a ERC, provocant que el PP aconseguís assolir un diputat en aquest territori.

 
El darrer baròmetre del CEO assenyalava que el vot prestat previst de la CUP cap a ERC -sense comptar que, entre els dubtosos, n'hi hagi més que optin per la mateixa opció- podria fer-li pujar ara les expectatives del 23,4% al 26,5%, situant-se uns cinc punts per damunt d'En Comú Podem, a qui el suport d'electors anticapitalistes tan sols li farien passar del 20,4% al 21,4%. La limitada capacitat de JxCat de captar també vot cupaire, però, no frenaria la caiguda i que se situés aquest cop per sota de Cs.

Malgrat tot, cal tenir en compte que aquestes dades es refereixen encara a finals del 2018, quan es va fer públic el darrer baròmetre del CEO. En canvi, l'últim del CIS, del febrer, preveu que el PSC trauria un fort rèdit de l'efecte Pedro Sánchez fins a imposar-se clarament a les eleccions del 28-A a Catalunya. Caldrà veure si altres enquestes confirmen aquesta tendència o moderen el marge respecte ERC, fet que podria fer encara més imprescindible el vot prestat de la CUP perquè els republicans optessin al primer lloc. La previsible candidatura de Poble Lliure, a més, modifica el tauler.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació