racisme

Atacs a centres de menors no acompanyats: problema de racisme o de recursos?

A les portes de la manifestació del 23 de març, i després dels atacs a Castelldefels i Canet de Mar, entitats que treballen amb "menes" troben a faltar una major sensibilització antiracista a les escoles

per Laura Estrada, 12 de març de 2019 a les 21:25 |
Un jove baixa de la Fundació OTA. | Sergi Cámara
Aquesta setmana ha estat delicada pel que fa als centres destinats als menors estrangers no acompanyats (MENA): un atac a la casa de colònies Can Brugalora, a Canet de Mar i gestionat per Eduvic, i dos atacs a Cal Ganxo, a Castelldefels. Ambdós casos han estat protagonitzats per individus que rebutgen la presència dels joves migrants als municipis, com demostren els clams de "torneu al vostre país", els insults o la violència exercida cap als joves i educadors dels centres. Eren previsibles aquests atacs? I evitables?

Adela Camí és la directora general de la cooperativa Eduvic, dedicada a l’atenció a la infància i a les famílies. Defensa que en el moment de l'atac -que cataloga de xenòfob- no faltaven mitjans al centre de Canet de Mar perquè, de fet, hi havia dues persones de seguretat quan els assaltants hi van entrar. "Mai abans ningú s'havia acostat amb males intencions al centre", assegura. "El que va faltar i encara falta és conscienciació social, pedagogia, educació en la tolerància i la pluralitat", defensa. 


En canvi, des de SOS Racisme Catalunya assenyalen diversos responsables dels atacs. Primer, els poders públics "per la seva manca de previsió i per deixar que la desprotecció d'infants hagi arribat al punt actual". Culpen la falta de recursos a polítiques socials i a accions comunitàries que "afavoreixin la protecció de la infància migrant", així com "plantejar la qüestió dels menors no acompanyats des de l'òptica de la seguretat pública en comptes de treballar-la des de l'òptica de la cohesió social i del respecte als drets humans més bàsics".

En aquesta línia, afegeixen que els poders públics també han contribuït a la "criminalització de la infància migrant" per la via de la "persecució policial en forma d'identificacions i batudes racistes". A més, assenyalen els partits i els polítics que, amb els seus discursos "discriminatoris, irresponsables, hipòcrites i electoralistes" contribueixen, segons afirmen a "generar aquest clima d'hostilitat envers les persones -infants i adolescents- que migren soles".

"La responsabilitat és institucional, és veritat que hi haurà agents que podran donar un cop de mà a dur a terme accions preventives o de formació antiracista, però tot depèn d'una voluntat política", sentencien des de l'entitat. SOS Racisme Catalunya considera que, per exemple, obrir centres i noves places als municipis per a menes "ha d'anar acompanyat d'una feina de formació i sensibilització dirigida al veïnat, a la policia, als funcionaris... a tothom". Aquest vessant és el que troben a faltar entre les accions que emprèn la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família, que "ha d'abordar la situació des d'una perspectiva transversal". 
 

Els mossos troben un menor al centre de Barcelona, el passat agost Foto: Sergi Cámara


Des de la Unitat Contra el Racisme i Feixisme (UCRF), Baharu Dembaga coincideix amb SOS Racisme i considera que la DGAIA, responsable dels MENA, "ha de procurar un treball al municipi on obre noves places per un centre de menors no acompanyats". 

Camí defensa que "treballar la cohesió social fora dels centres d'emergència no té sentit, com és el cas de Canet, perquè són menors que seran en aquests espais temporalment", i continua: "No és lògic arrelar-los al municipi tenint en compte que al cap d'un mes i mig hauran de marxar potser a l'altra punta de Catalunya". Per aquest motiu, explica, als centres d'emergència es procura ensenyar l'idioma als joves, així com fomentar l'esport i les activitats culturals per tenir una primera aproximació al país. 

Una responsabilitat col·lectiva

"Fa por veure els joves que s'aplegaven a Castelldefels amb crits i lemes xenòfobs i racistes contra la concentració de repulsa als atacs", diu Dembaga. Fets com aquest, afegeix, demostren que urgeix una formació des de ben petits als centres d'ensenyament. "El racisme ha existit sempre, i és ara que l'extrema dreta està en auge i que partits polítics de dretes donen suport als discursos xenòfobs quan els atacs es fan visibles", conclou.

Segons el membre d'UCRF, "a les escoles se'ns educa en la competitivitat i sense valors, i no en la convivència i en la diversitat", i afegeix que fins que això no canviï, el racisme continuarà "gaudint d'impunitat". El Govern, segons Dembaga, ha d'assumir un lideratge i més implicació en aquesta matèria per plantar cara al racisme. 

Camí també reivindica que el treball antiracista ha de començar a les escoles i als instituts: "cal un canvi en el discurs, entendre que és necessària una cooperació entre totes les institucions i que els partits no poden fer política amb els infants i joves per una qüestió de responsabilitat", creu. Fonts de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família assumeixen que falten recursos, però perquè "existeix una persistent falta de pressupost i una transferència de responsabilitats". 
 

Curs amb menors no acompanyats a Castellnou de Bages Foto: CCBages


SOS Racisme també apunta que el racisme és inherent a la societat i per aquest motiu també a les escoles s'ha de treballar. "Els fets que van tenir lloc a Castelldefels es podrien haver evitat si l'obertura del centre hagués anat acompanyada d'un treball extens en el temps que hagués vetllat per la sensibilització de joves i infants en aquesta matèria, així com de professors i societat en general", reflexionen fonts consultades de l'entitat. 

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, en declaracions aquest dilluns als mitjans va confirmar que els casos de Canet de Mar i Castelldefels són "aïllats" i "absolutament intolerables". Va assegurar que el Govern continuarà utilitzant fons d'emergència per a poder obrir equipaments, davant la "pèssima gestió estatal" pel que fa a la previsió d'arribada de migrants. Fins ara, han arribat més de 400 menors no acompanyats a Catalunya, i estima que el 2019 tancarà amb més arribades que el 2018 (que en van ser 3.649). 

La directora d'Eduvic fa una crida a la responsabilitat col·lectiva i recorda que tots els partits polítics van firmar a favor del Pacte per la Infància: "Amb els nens no es pot fer política, ni menys si estan en situació de vulnerabilitat". A banda, recorda que, de delictes, "també en cometen els joves d'aquí". 

El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya ha demanat aquest dimarts a la DGAIA, a través d'un comunicat, que s'afanyi a "enquadrar aquests fets en l’efectiu i ple desplegament de l’estratègia de país dissenyada de manera transversal i presentada a finals del mes de gener, per fer front a la creixent arribada d’aquests nois i noies". Aquesta estratègia, segons el Col·legi, no feia cap referència als recursos econòmics necessaris ni tampoc al compromís polític per cercar alternatives habitacionals adients als joves o, per exemple, "per adaptar els serveis que actualment ja operen al territori".

Des de la institució es mostren en desacord a l'hora d'oferir "respostes residencials sense projectes i equips educatius necessaris o sense tenir en compte la població d'acollida". El Col·legi recorda que per a aquests joves es tracta de "casa seva" i que l'atenció que se'ls ha d'oferir ha de ser excepcional. A més, també demana que es garanteixin el suport i la cura als professionals que han d'atendre el col·lectiu. 

Finalment, el Col·legi sentencia que no donarà suport a cap desplegament de polítiques socials que no compti amb els professionals adequats, ja que "els educadors socials estan formats per abordar situacions de complexitat i cal posar-los en valor si es vol apostar per polítiques socials de qualitat i deixar de banda models assistencials de temps passats". 

El paper dels mitjans

SOS Racisme Catalunya també assenyala les empreses mediàtiques, que "instrumentalitzen els discursos criminalitzadors, discriminatoris i racistes amb finalitats lucratives", i que "contribueixen a reforçar el discurs oficial i accentuen les violències que pateixen aquestes persones".

Segons l'entitat, els mitjans tenen un paper que condiciona l'opinió pública, i el tractament que es fa sobre les persones migrades pot condicionar pensaments i determinar conductes. Malgrat aquest pes, remarquen que "la principal responsabilitat és de les institucions".  Camí, per la seva banda, afegeix que "els mitjans tenen una gran responsabilitat perquè des de la comunicació social eduquen", i afegeix que "quan criminalitzen i només donen cobertura als fets delictius dels menes estan estigmatitzant un col·lectiu vulnerable". 

Barcelona es mobilitza contra el racisme i el feixisme

El proper dissabte 23 està prevista una manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona contra el racisme i l'extrema dreta, que porta per lema #StopVox. Forma part de la mobilització "Un món contra el racisme i el feixisme", una convocatòria de marxes mundials que tindran lloc la setmana del 16 al 23 de març d'enguany per marcar la jornada de l'ONU contra el racisme. 
  Aquest dimecres també hi ha previst un acte que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona que porta per títol: "La UAB contra el racisme i el feixisme". 
El 16 de març a Vilanova també hi haurà activitats per denunciar el racisme i el feixisme a través d'activitats emmarcades al llarg d'aquesta setmana. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació