Judici de l'1-O

Les acusacions tampoc poden demostrar la malversació amb els empleats d'Unipost

Extreballadors de l'empresa de missatgeria detallen que les cartes que la Guàrdia Civil va requisar a Terrassa eren de la Generalitat però estaven paralitzades perquè van arribar sense albarà ni ordre de repartiment

per Sergi Ambudio / Bernat Surroca, 11 de març de 2019 a les 17:31 |
Albert Planas, exempleat d'Unipost declarant aquest dilluns al Suprem. | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La quinzena jornada del judici de l'1-O s'ha centrat, aquest dilluns a la tarda, en la preparació del referèndum. Les acusacions han tornat a maniobrar per intentar apuntalar el delicte de malversació, sense èxit. Han desfilat pel Suprem tres empleats d'Unipost, l'empresa de missatgeria que havia de repartir les cartes amb els responsables de les meses de l'1-O.

Albert Planas, excap de producció a Catalunya; Francisco Juan Fuentes, exdirector de repartiment de Catalunya i Balears, i Antonio Manuel Santos, excoordinador de la seu de Barcelona Capital i Badalona, han testificat que els milers de cartes que la Guàrdia Civil va requisar eren "ordinàries, amb sobres blancs i amb logotips de la Generalitat de Catalunya" i que la majoria van arribar sense cap tipus d'albarà ni ordre de repartiment. Precisament per aquest motiu, han detallat, els sobres estaven aturats i no es van facturar.


Els extreballadors -la companyia va tancar definitivament a mitjans de l'any passat- han explicat que l'empresa de missatgeria tenia un contracte marc amb diverses conselleries. El repartiment de missives sobre el referèndum no era, doncs, l'únic servei contractat per la Generalitat. "No se sabia que eren cartes per al referèndum, ho vam saber quan les vam obrir durant el registre", ha afirmat Planas en respostes a preguntes del fiscal Jaime Moreno.

Un tal Toni, l'intermediari

Fuentes ha confirmat que no tenia "instruccions concretes" per a la gestió de l'encàrrec i que parlava amb un home que s'identificava com a Toni, que deia que trucava de part de la Generalitat, sense especificar res més, ni tan sols el cognom. "El client deia que repartíssim tan aviat com fos possible, però després vam constatar que no hi havia nota d'entrega. Abans del divendres 15, el tal Toni em va dir que ens arribaria una remesa i que tenien pressa perquè la comencéssim a repartir", ha remarcat. "El meu cap em va dir que no féssim l'enviament fins que ell ho autoritzés", ha afegit.

Fuentes ha reconegut que, "en dissabte", va anar directament a buscar un enviament a uns transportistes "a prop d'un bar, enmig del carrer": "Aquesta no era una forma habitual de procedir". L'encàrrec retingut va ser traslladat perquè generava "incomoditat" entre els treballadors i va acabar a Terrassa perquè era la seu amb més espai al magatzem. Ho va fer per fer "un favor" a la Generalitat, ja que era un client amb qui tenien un acord marc important i Unipost es trobava en concurs de creditors. Però que en cap moment van saber el contingut dels sobres, més enllà de veure que anaven dirigits a persones concretes i amb el logotip de la Generalitat. 


Sobre unes suposades factures que s'haurien anul·lat, l'exdirector de repartiment s'ha escudat en què l'àmbit d'administració i finances no era la seva competència. "No sé si es van emetre unes factures que després es van anul·lar immediatament", s'ha justificat en resposta a la fiscal Consuelo Madrigal.

Un registre gens problemàtic (i sense ordre judicial)

Per altra banda, qui durant la tardor del 2017 era cap de la producció ha detallat que, a les portes d'Unipost a Terrassa el 19 de setembre, hi havia gent "cantant i protestant". Ha assegurat que no sap quanta estona va tardar en entrar a l'edifici la secretària judicial, però ha deixat clar que ell va poder accedir "sense cap problema". En la mateixa línia s'ha expressat Fuentes, que ha dit que els agents van poder fer tranquil·lament la seva tasca de registre.

Els extreballadors també han coincidit en afirmar que els primers agents de la Guàrdia Civil van entrar a l'edifici sense ordre judicial i que, quan se'ls preguntava per aquesta qüestió, els policies responien que "no els hi calia" per dur a terme aquell registre. "Deien que estaven investigant per ordre de la Fiscalia", ha especificat un dels treballadors. 

Els Mossos rebaten la Fiscalia

Al matí, els Mossos han estat els protagonistes. Després de la declaració de Manel Castellví, que no va acabar divendres passat, un altre comandament dels Mossos d'Esquadra -Emili Quevedo, màxim responsable de la comissaria general tècnica de planificació de seguretat de la policia catalana durant el referèndum- s'ha sotmès a les preguntes de les acusacions. Quevedo ha recalcat que els Mossos no van tenir una actitud passiva la jornada del referèndum i ha destacat que es van destinar el doble d'agents a l'1-O que a unes eleccions normals. Segons el testimoni, el dispositiu del referèndum va comptar amb 7.850 agents mentre que en una jornada electoral es destinen entre 2.500 i 3.500 policies a supervisar la seguretat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació