Judici de l'1-O

Els Mossos rebaten la Fiscalia: es van destinar més del doble d'efectius a l'1-O que a unes eleccions

Emili Quevedo, que era màxim responsable de la comissaria general tècnica de planificació de seguretat de la policia catalana, afirma que es van desplegar 7.850 agents pel referèndum mentre que en uns comicis no superen els 3.500

per Joan Serra Carné / Andreu Merino, 11 de març de 2019 a les 11:03 |
Emili Quevedo, excap de Planificació de la Seguretat dels Mossos | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de la declaració de Manel Castellví, un altre comandament dels Mossos d'Esquadra -Emili Quevedo, màxim responsable de la comissaria general tècnica de planificació de seguretat de la policia catalana durant el referèndum- s'ha sotmès a les preguntes de les acusacions. Quevedo ha recalcat que els Mossos no van tenir una actitud passiva la jornada del referèndum i ha destacat que es van destinar el doble d'agents a l'1-O que a unes eleccions normals. Segons el testimoni, el dispositiu del referèndum va comptar amb 7.850 agents mentre que en una jornada electoral es destinen entre 2.500 i 3.500 policies a supervisar la seguretat.

Quevedo ha qualificat d'objectiu "ambiciós" la presència policial a tots els centres de votació previstos, en referència als "binomis" dels Mossos que es van persones als col·legis. Malgrat aquest desplegament, el comandament policial ha recordat que, a primera hora del matí de l'1 d'octubre, només es van poder clausurar 24 escoles, sense complir la totalitat del mandat judicial. I ha argumentat la dificultat per aconseguir la "inactivitat absoluta" dels punts de votació. "L'1-O es van mobilitzar unitats que mai s'havien desplegat", ha afegit per rebatre la inacció atribuïda als Mossos. "No era realista que un conjunt de 16.000 efectius poguessin intervenir per fer efectiu un mandat judicial", ha completat.



El comissari també ha explicat que els Mossos no van poder destinar els 4.500 agents de la Brigada Mòbil (Brimo) desplegats a Barcelona per la convocatòria d'altres mobilitzacions a la ciutat. Quevedo ha citat una manifestació de caràcter anarquista, una altra contrària a la celebració del referèndum, una concentració de la Falange davant la Generalitat, la celebració del partit entre el Barça i Las Palmas, i la concentració convocada per l'ANC a la plaça de Catalunya per "donar publicitat" als resultats del referèndum. "La previsió era que la Brimo pogués aportar força per poder complimentar el mandat judicial però altres activitats la van mantenir ocupada", ha argumentat Quevedo.

Per tot plegat, en resposta a preguntes de l'advocada de l'estat Rosa María Seoane, Quevedo ha reconegut que la policia catalana era "conscient" de la "possibilitat real" que no fos possible complir la resolució judicial i impedir la celebració del referèndum.

Desavinences amb el Govern pel referèndum


Quevedo, com va fer dijous passat Castellví, ha detallat desavinences entre la cúpula policial i el Govern pels preparatius del referèndum. El testimoni ha ratificat que els Mossos van advertir Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn en una reunió el 28 de setembre de la necessitat de desconvocar la votació i de complir el mandat judicial. "El major Trapero va intentar dissuadir els màxims responsables de la Generalitat de la celebració del referèndum. No va tenir èxit", ha afirmat.

Quevedo ha expressat que les declaracions i els plans del conseller d'Interior la tardor del 2017 no li van semblar "correctes" perquè equiparava el dispositiu del referèndum amb el d'una jornada electoral. "Això no ens semblava ajustat a la realitat. No podíem actuar com en qualsevol altre jornada electoral en una activitat política que havia estat prohibida", ha afegit. "Vam formular una queixa en dues reunions", ha recalcat l'exresponsable de la comissaria general tècnica de planificació de seguretat dels Mossos.

Previsió de conflictes entre "col·lectius antagònics"

A preguntes de la Fiscalia, Quevedo ha recordat que els Mossos d'Esquadra van posar en marxa el dispositiu Àgora a principis de setembre del 2017 per "protegir" edificis i seus d'organismes públics. El motiu, ha defensat, era el clima de "tensió" que es vivia a Catalunya i que feia preveure possibles enfrontaments entre "col·lectius antagònics"."La unitat d'informació apuntava a escenaris i riscos que es podien produir", ha afegit.

El fiscal Javier Zaragoza també ha preguntat a Quevedo pels fets del 20 de setembre a la conselleria d'Economia. El màxim responsable de la comissaria general tècnica de planificació de seguretat dels Mossos ha explicat que la policia catalana va "improvisar" un centre de coordinació al complex d'Egara (Sabadell) i ha reconegut que la Guàrdia Civil va requerir suport de la policia catalana a diversos punts del país. També ha recordat que els Mossos van enviar unitats d'ordre públic a Economia per permetre que la comitiva judicial encarregada de l'escorcoll pogués sortir de l'edifici.

Trapero i les reticències a Pérez de los Cobos

El testimoni ha detallat el paper que va jugar el major Josep Lluís Trapero en els dies previs a l'1 d'octubre. Quevedo ha respost al ministeri fiscal que Trapero "no estava d'acord amb el coordinador perquè creia que aquesta figura havia de recaure en un comandament operatiu". El coordinador dels cossos policials de l'1-O era Diego Pérez de los Cobos. "Trapero ens va demanar un informe tècnic per valorar quants efectius farien falta per complir el mandat judicial", ha afegit el comandament policial dels Mossos.

Unes 2.000 persones identificades

Sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra abans de l'1-O i la necessitat de complir el mandat policial, Quevedo ha recordat l'extensa tasca de visita als punts de votació. Tanmateix, ha admès que la policia catalana no va tancar "cap centre" i tampoc es va requisar material electoral. Quevedo ha explicat que els Mossos van identificar més de 2.000 persones com a responsables de l'obertura de col·legis electorals. El testimoni també ha assegurat que no es va requisar res a les persones que hi havia concentrades perquè no es va trobar "material" que ho justifiqués.

El comissari ha explicat que els agents dels Mossos que es desplaçaven a les escoles van advertir a les persones que eren dins dels punts de votació que haurien d'afrontar responsabilitat si obrien els col·legis pel referèndum.

El 20-S i el desplegament dels Mossos

L'Advocacia de l'Estat ha dedicat una part rellevant de la seva intervenció a reclamar informació a Quevedo sobre el desplegament dels Mossos per protegir la comitiva judicial en la jornada del 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia. Quevedo ha apuntat que la policia catalana va enviar 300 agents a les dependència de la Generalitat per garantir la seguretat dels escorcolls i de la comitiva judicial davant la protesta que hi havia a l'exterior. En cap moment, el testimoni ha fet referència a l'activitat violenta dels manifestants, com sostenen les acusacions que va succeir davant la seu d'Economia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació