Crònica

Relat d'un cop d'autoritat: així s'ha fet Puigdemont amb tot el PDECat

L'expresident va amenaçar dissabte amb estripar el carnet del partit, Bonvehí va confessar a la direcció la "vergonya" per les formes d'anunciar les llistes de JxCat i els pragmàtics calibren què fer ara

per Oriol March, 11 de març de 2019 a les 20:50 |
Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, en una imatge d'arxiu al Parlament | Crida Nacional
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Waterloo, Soto del Real, Parlament de Catalunya, local del PDECat a Sarrià-Sant Gervasi, Palau de la Generalitat, Hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet de Llobregat, Hotel Picasso de Barcelona i local electoral de Junts per Catalunya (JxCat). Són els vuit escenaris que han desembocat en el control absolut de Carles Puigdemont sobre el PDECat en els últims deu dies. Unes jornades en les quals el pols entre totes les ànimes postconvergents -enfrontades, pràcticament, des que el 10 de juliol del 2016 es va posar en marxa el partit hereu de CDC- s'ha resolt a favor dels partidaris de Puigdemont amb dos moviments fonamentals.

El primer, la llista de JxCat al Congrés dels Diputats, liderada per Jordi Sànchez i amb afins a l'expresident de la Generalitat -i a Quim Torra- en els llocs claus, com és el cas de Laura Borràs, Míriam Nogueras, Ramon Tremosa i Jaume Alonso-Cuevillas. La segona, la candidatura de Puigdemont al Parlament Europeu, que el tornarà a enfrontar amb Oriol Junqueras a les urnes després de les eleccions catalanes del 21-D, que l'expresident li va guanyar per 12.000 vots. Aquest és el relat -basat en converses amb una desena de fonts coneixedores de primera mà dels esdeveniments- de deu dies que han posat fi al projecte del PDECat tal com s'entenia fins ara i que ha provocat més tensions que mai dins del món postconvergent.


1 de març: pacte Bonvehí-Sànchez

Des que va arrencar el judici, Soto del Real s'ha convertit en epicentre de la política catalana. El president del PDECat, David Bonvehí, s'hi desplaça per reunir-se amb Jordi Sànchez, màxim dirigent executiu de la Crida Nacional per la República. S'hi sumen la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la resta de presos de JxCat -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn-. De la trobada en surt un acord: el PDECat tindrà un "rol destacat" en la candidatura al Congrés. Sànchez, fins i tot, no veu amb mals ulls mantenir perfils com els de Carles Campuzano, fins ara portaveu nacionalista al Congrés.

Les assembles territorials del PDECat, en paral·lel, comencen a escollir candidats. Hi ha sorpreses: Marta Pascal es reactiva després de mesos en segona fila i aconsegueix ser escollida a l'assemblea d'Osona. Campuzano fa el mateix al Garraf, entre acusacions d'irregularitats per part dels seus detractors. Jordi Xuclà, veterà dirigent convergent a Madrid, queda segon a La Garrotxa, però segueix dins del procés. Els pragmàtics, per tant, plantegen un pols a Puigdemont, que ho observa tot des de Waterloo.

2 de març: viatge de Bonvehí a Waterloo


Juntament amb una delegació del Bages i de la Garrotxa, Bonvehí es desplaça fins a Waterloo. Aprofita per reunir-se amb Puigdemont i tractar els termes del que es va parlar el dia anterior amb Sànchez a Soto del Real. L'expresident i el màxim dirigent de la Crida no sempre tenen la mateixa visió sobre estratègia política -de fet, han discrepat en qüestions cabdals com la formació de Govern a Catalunya-, però la visió de Puigdemont acostuma a ser la que es posa en pràctica. En tot cas, és el dia 2 de març quan "es tanca tot", segons nombrosos dels dirigents consultats.

"El dissabte dos de març es tanca tot", asseguren els dirigents consultats en referència a la candidatura de Sànchez, Rull i Turull a les espanyoles

Quan el líder del PDECat aterra a Bèlgica, en els xats de la direcció del partit bullen. Comença a circular un missatge en el qual se situa a Sànchez ja com a ferm candidat per Barcelona, al qual se li sumarien Josep Rull per Tarragona i Jordi Turull per Lleida. S'especula amb el nom de Gemma Geis, de l'estricta confiança de Puigdemont, com a cap de cartell per Girona. L'esquema encara inclou Campuzano dins la llista, una opció que acabarà descartant-se completament, igual que la inclusió de Xuclà per Girona.

4 de març: convocatòria als quadres

La imminència del desbloqueig de les llistes fa que la direcció del PDECat convoqui una reunió extraordinària del consell nacional. Els quadres, que reben el correu electrònic a les 20.15, hauran de ser a l'hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet de Llobregat dijous a partir de les 20.30, just després que acabi el ple del Parlament. No és habitual fer convocatòries entre setmana i s'espera que comporti en desenllaç de la situació. Sànchez, Rull i Turull ja són fixes com a candidats, com avança NacióDigital.

5 de març: consulta de la Crida

Els associats de la Crida havien de respondre dues preguntes: si volien impulsar una candidatura unitària a Madrid -inviable- i, en cas que no fos possible, formar part d'una "confluència electoral" el màxim de transversal. La resposta els 11.815 adherits que voten és massivament partidària de les dues qüestions. La direcció executiva del projecte de Puigdemont i Sànchez, encapçalada pel secretari general Toni Morral, decideix no fer cas del resultat i s'allunya de les eleccions espanyoles. No volen que una coalició amb el PDECat els allunyi de la imatge de paraigües independentista.


6 de març: executiva extraordinària del PDECat
"Hi haurà entrepans i beure". Bonvehí envia un missatge als membres de la direcció per convocar-los a l'Hotel Picasso, proper al Parlament, on hi ha ple. El debat és més d'estratègia que de noms. Bona part dels congregats tenen coll avall que Sànchez serà el candidat i que Rull i Turull aniran per Tarragona i Lleida. Hi ha el dubte de Girona, on el partit aposta per situar -com a mínim- Sergi Miquel com a número dos. Es debat el format de la llista i els pragmàtics posen damunt la taula que cal "anar a fer política".

El malestar comença a fer-se notar en sectors del partit. Un dirigent que va participar en la confecció de les llistes del 21-D assegura que l'ambient és "calcat" al que va desembocar en el "menysteniment" al partit previ a la confecció de la candidatura al Parlament. En aquella ocasió, Neus Munté, Marta Pascal i Bonvehí van renunciar a ser a la llista davant la pressió de Puigdemont, que volia allunyar les sigles el màxim possible. Quan acaba la jornada del 6 de març, el consell nacional penja d'un fil.


Dimecres és el dia, també, en què Laura Borràs, consellera de Cultura, comença a veure amb bons ulls la possibilitat de ser número dos de Sànchez al Congrés dels Diputats. Tenint en compte que l'expresident de l'ANC està empresonat i difícilment ocuparà l'escó, fer tàndem amb ell equival a ser candidata efectiva i a assumir la direcció política de JxCat a Madrid. Està còmoda a la conselleria, però el salt a Madrid la projectarà.

7 de març: contactes al Parlament, consell nacional tens

La cambra catalana és l'escenari, a la tarda, d'una reunió amb presència de Quim Torra, Artadi i dirigents de JxCat -Albert Batet, Eduard Pujol-, juntament amb Míriam Nogueras. S'hi acorda la "filosofia" de la candidatura, encara sense definir exactament els noms, per bé que Sànchez, Rull i Turull ja són inamovibles. Balla el nom gironí, tot i que des de Waterloo es tenen en compte alternatives com Maria Mercè Roca, excap de files d'ERC a l'Ajuntament de Girona. Puigdemont comença a valorar la possibilitat de Cuevillas, el seu advocat, que havia mostrat ambicions per anar a Europa.
 

El president del PDECat, David Bonvehí, dijous als passadissos del Parlament Foto: ACN


Bonvehí surt del Parlament i es desplaça cap a l'Hesperia Tower de l'Hospitalet. En una intervenció tancada als mitjans, explica la "filosofia" de la candidatura -sense noms- i fa un anunci especialment rellevant: JxCat s'articularà de forma "estable" com a espai polític i el PDECat s'hi integrarà. "El primer pas cap a la dissolució", resumeix un dels presents. Mercè Conesa, presidenta del consell nacional, es queixa de com s'està retorçant el reglament i el senador Josep Lluís Cleries -molt proper a Puigdemont- li retreu que emeti opinions des del seu càrrec. La distància és evident, tot i que l'expresident compareix per videconferència per demanar "unitat" i "generositat".

Quan acaba el consell nacional, Bonvehí manté contactes amb l'entorn de Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat que va deixar el càrrec al juliol arran de la "manca de confiança" de Puigdemont. L'expresident no li va perdonar les discrepàncies estratègiques sobre decisions relacionades amb el procés ni tampoc la posició activa a l'hora de negociar la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa. Pascal està allunyada de la primera fila pública, però manté ascendent.

8 de març: reunió a Soto del Real

Divendres, jornada sense judici, és escenari d'una nova reunió a Soto del Real amb els presos, Bonvehí i Artadi. Es perfila el salt de la consellera de la Presidència a l'Ajuntament de Barcelona com a número dos de Joaquim Forn, però tot està pendent d'un pacte global. Forn vol Neus Munté com a número tres, però els més propers a Puigdemont prefereixen en aquest lloc Ferran Mascarell, impulsor de la Crida. L'exconseller d'Interior fa setmanes que ha fet el pas com a candidat i vol tancar ja l'equip i fer valdre el partit.

Al matí, el president del PDECat ofereix una conferència al Fòrum Europa -en plena vaga feminista- en la qual indica que el partit serà generós però "sense perdre la identitat" en les convocatòries electorals. Els més propers a l'expresident de la Generalitat -com ara Nogueras- no assisteixen a l'esdeveniment. Els xats de la direcció bullen: circula, amb bon criteri, que totes les parts s'han donat 48 hores per resoldre, i l'expectació és màxima per conèixer tots els noms i quins situarà el PDECat fent valdre el pes que s'ha pactat en les reunions celebrades a Soto del Real.

La candidatura de Sànchez l'anuncia la Crida, que fa una consulta als associats per saber si estan d'acord amb el fet que el seu president lideri la candidatura de l'espai postconvergent a Madrid

La Crida, en el moment en què arrenca la manifestació del 8-M, oficialitza que Sànchez serà candidat de manera peculiar: anuncia una consulta als associats per si avalen que el seu president lideri la llista de JxCat. És una manera de respondre, també, al moviment d'ERC de situar Oriol Junqueras com a cap de cartell a Madrid. L'opció del líder de la Crida rep el 81% dels vots dels associats, que voten de forma telemàtica però amb escassa participació. Queda un aspecte obert: arribar a un acord amb el PDECat.

9 de març: amenaça de Puigdemont

La consulta de la Crida encén els ànims. També ho fa l'anunci d'integració amb JxCat de dijous al vespre, en ple consell nacional. Dissabte al matí Bonvehí convoca per a última hora de la tarda una direcció executiva extraordinària del PDECat, que es reuneix al local de Sarrià-Sant Gervasi del carrer Francolí, a tocar del carrer Balmes. La reunió no triga a escalfar-se, especialment quan Puigdemont -així ho assenyalen almenys cinc dirigents coneixedors de la trobada- amenaça amb estripar el carnet si no se li atorguen plens poders per bastir les llistes que defensa al Congrés. És un carnet que té des de 1983, primer com a CDC i ara com a PDECat.

"No és la primera vegada que amenaça amb trencar el carnet o amb fer un tuit negatiu per als interessos del PDECat", assenyala un dels consultats. "Actua igual que al juliol [del 2018], quan es carrega Pascal", radiografia un dels presents. L'avís de Puigdemont, però, té efecte: aconsegueix que es convoqui un consell nacional extraordinari i urgent del partit per a les deu del matí de l'endemà. Els quadres del partit reben el correu electrònic a les 21.18 hores. En paral·lel, el grup parlamentari de JxCat convoca una reunió extraordinària. En la ment de tothom hi ha l'anunci de les llistes.
 

Carles Puigdemont, David Bonvehí i Míriam Nogueras, en la convenció municipalista del PDECat Foto: ACN


El correu dels consellers nacionals del PDECat encara no descansa. Xavier Trias, president de la comissió de qualitat democràtica, notifica que la convocatòria de l'organisme s'adequa als estatuts. "Es justifica plenament prescindir del termini [estipulat a les normes internes] si es dona prou publicitat a la convocatòria i s'anuncia la importància de les qüestions a tractar i a votar", sosté el text, al qual ha tingut accés NacióDigital. També es convoca una reunió de la direcció per abans del consell nacional. Als xats interns ja es dona per fet que Ramon Tremosa, que es manté com a independent, serà el quatre per Barcelona. 

10 de març: el desenllaç

L'executiva es reuneix mitja hora abans que arrenqui una reunió marcada per una assistència menor a l'habitual: només un 42% dels quadres s'hi presenten. Estatutàriament, però, és vàlid. L'ordre del dia és molt rellevant, perquè inclou l'aprovació de la coalició amb JxCat, la "forma de governança" de l'espai postconvergent -amb un organisme "paritari" liderat per Bonvehí i Sànchez amb capacitat de veto mútua- i els candidats del PDECat per anar al Congrés. A banda dels presos, els noms escollits són Míriam Nogueras, Ferran Bel, Sergi Miquel i Concepció Cañadell. El president del partit arrenca una intervenció molt complicada.

Diversos dirigents es pregunten ara si Bonvehí no ha sabut defensar la posició i fer valdre el pacte amb Sànchez o bé ha actuat de liquidador del partit

Es refereix a la "generositat" de la formació i a la "transversalitat" que aportarà la col·laboració estable amb JxCat, que s'articularà a partir del maig. En cap moment confirma els noms de Laura Borràs, Ramon Tremosa i Jaume Alonso-Cuevillas per al Congrés, ni tan sols el de Puigdemont per a les europees. Només Jordi Xuclà, dels pragmàtics, demana explicacions i reclama "fer política" a Madrid, així com també "respecte" a les primàries. El conseller Miquel Buch s'hi enfronta. En les votacions a mà alçada hi ha membres de la direcció allunyats de Puigdemont que ni tan sols voten. Tots els punt, això sí, reben el suport d'una amplíssima majoria dels presents.

"El partit surt reforçat", diu Bonvehí a la sortida. Queden pocs minuts perquè, al barri de Gràcia, Artadi, Borràs i Nogueras anunciïn la composició de la candidatura de JxCat a les municipals, europees i espanyoles. La consellera de la Presidència, que va estripar la tardor de 2017 el carnet del PDECat, fa públic que Puigdemont serà el cap de cartell a Brussel·les, oficialitza que fa el salt a l'Ajuntament i indica que Rull i Turull aniran per Tarragona i Lleida, respectivament. Alonso-Cuevillas lidera la candidatura per Girona, com ja ha deixat entreveure a Twitter. El xat de coordinació de la direcció del PDECat esclata, segons coneixedors dels missatges.


Un dels més queixosos, segons les fonts consultades, és el mateix Bonvehí. "Això és una vergonya", assegura el president del partit, per sorpresa dels membres del grup. En contactes privats dels últims dies, ha denunciat el "xantatge" al qual estava sent sotmès -segons ell- per part de Puigdemont i el seu entorn. "Queda el dubte" -reflexiona un dirigent proper- "sobre si ha actuat com a liquidador del PDECat per ordres de Waterloo o no ha sabut negociar millor". "Si l'únic que ha aconseguit és posar Munté de tres a Barcelona, el cost és molt alt", reflexiona un altre.

"Això és una vergonya. Prou", exclama Bonvehí al xat de l'executiva del PDECat després que Artadi, Borràs i Nogueras expliquin les llistes de JxCat

Els més pragmàtics descriuen un "funeral", fins i tot un exercici de "tanatoplàstia", que "posa fi" no només al PDECat com s'ha entès fins ara, sinó també al lideratge de Bonvehí "més d'hora que tard". Els presos, des de Soto del Real, envien una carta en la qual accepten ser candidats de JxCat. Des de Lledoners, primer, i ara des del centre penitenciari madrileny, han tingut un paper clau en tot el que ha passat els últims mesos, des del relleu de Pascal fins a la fundació de la Crida. "Al final", manté un membre de la direcció, "Puigdemont ha fet amb JxCat el que tenia pensat fer amb la nova associació independentista". Per ara, la Crida no s'ha activat com a partit.

11 de març: direcció suspesa


El dia després és de balanç i de reflexió sobre com en els últims deu dies ha canviat totalment el panorama. Carles Campuzano, un dels damnificats del PDECat, carrega contra "xantatges emocionals" i el fet que s'hagi situat gent a la llista -Borràs, Tremosa, Alonso-Cuevillas- sense passar per les primàries. La qüestió no s'ha pogut tractar a la direcció executiva perquè Bonvehí la va suspendre diumenge al vespre.

L'ala pragmàtica, agrupada a l'entorn de Pascal, analitza ara els propers passos a fer. Existeix un cert consens a l'hora d'esperar als resultats electorals -les enquestes no somriuren el PDECat, que podrien caure en representació d'escons tant a l'Ajuntament de Barcelona com al Congrés, on ja van perdre el grup parlamentari el 2016- per prendre decisions. Una d'elles, ja damunt la taula, és forçar un congrés extraordinari. El futur de Bonvehí passa pel seu moment més delicat després d'una cadena d'esdeveniments que ha acabat amb l'autonomia del partit que encara presideix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació