La rendició dels hereus de Convergència, que ja no controlen el grup del Parlament i que es va fer efectiva dissabte a la nit possibilitant un plàcid consell nacional ahir, és excessiva per a molts. Es demanaran comptes a David Bonvehí pel que consideren una cessió excessiva que ha fulminat dirigents com Carles Campuzano, Marta Pascal o Jordi Xuclà. Tot plegat només es veu compensat pel fet que, finalment, Elsa Artadi ha cedit i la número tres per Barcelona serà Neus Munté. Així ho volia també Quim Forn, cap de llista formal. Puigdemont s'implica personalment en l'operació i, en un intent de maximitzar unes expectatives fins ara baixes, serà cap de llista a les europees i competirà amb Oriol Junqueras, cap de cartell d'ERC a les espanyoles primer i a les europees després. La candidatura europea de Puigdemont no agrada gens al PNB, que estava disposat a concórrer amb el PDECat. Veurem què fa Iñigo Urkullu, que no es porta precisament bé amb Puigdemont.
La tria de Puigdemont. El ball de noms és intens i deixa també moltes incògnites: no està gens clar que Puigdemont (un fugat a ulls de la justícia espanyola) pugui ser candidat per una qüestió de residència legal i, si passa, quan sigui escollit caldrà veure si intenta ocupar l'escó a Brussel·les o es manté al del Parlament. Si opta per la primera opció per aprofundir en la internacionalització del procés renuncia definitivament a ser investit president, el seu cavall de batalla del darrer any. L'altra qüestió és que la sortida de Borràs a Madrid i d'Artadi a Barcelona obliga a una crisi de Govern. Junts per Catalunya hi haurà de posar dues noves conselleres. Apunteu els noms de Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga i de la confiança de l'expresident, i de Iolanda Batallé, directora de l'Institut Ramon Llull.
Més procés, menys PDECat i pugna pel timó. Més enllà d'això, tres notes més: la primera que a les espanyoles, amb el perfil de la llista de Junts per Catalunya, la presència de Junqueras a ERC i de Jaume Asens liderant els comuns (un espai també amb moltes tensions internes) seran un gran camp de batalla del procés. Serà impossible que Pedro Sánchez, que es perfila com a guanyador, fugi d'estudi perquè, malgrat que ell ho voldria, Cs no està per fer-lo president. Seran escenari d'operacions malgrat que la CUP va decidir ahir al vespre, i per clara majoria, no presentar-s'hi. Ho van explicar Andreu Merino i Víctor Rodrigo. Atents, però, als moviments de Poble Lliure, que sí volia ser al Congrés, en l'àmbit de l'esquerra sobiranista que podem tenir sorpreses aquesta setmana.
La segona idea és que el PDECat ja no té cap sentit com a projecte polític perquè la divisió interna i el poc èxit del jove partit l'han dut a cedir a Puigdemont tota la seva incidència institucional. La lògica apunta a una refundació com a Junts per Catalunya -la marca electoral- i una posterior integració o fusió a la Crida. S'equivocarà qui hi vegi només una discrepància de fons en el rumb perquè entre el que diu Campuzano i el que diu Sànchez la diferència és poca. I la tercera és que la competència entre l'espai neoconvergent i Esquerra serà ferotge i el lideratge del procés està en joc aquesta primavera. I tot plegat, mentre dura el judici al Suprem. La unitat no serà fàcil. Sobre què resolen i què no unes eleccions us deixo l'anàlisi de Joan Serra Carné i en relació a la unitat independentista la Veu de Nació de Germà Capdevila.
Rovira persisteix. De la unitat (el que significa per a ella) i el seu any d'exili vaig parlar amb Marta Rovira en aquesta entrevista que li vaig fer divendres a Ginebra. La secretària general d'ERC demana comprensió amb el moment de l'independentisme i també preserva clarament el perímetre del partit. I de llençar la tovallola, res de res. Podeu llegir-la aquí.
Va de Mossos. I avui segueix el judici el Suprem. Ho fa amb la declaració del comissari Castellví, que ha de ser preguntat per les defenses. El seu testimoni de dijous va ser decebedor. N'hem parlat amb un dels advocats, Andreu Van den Eynde. L'ha entrevistat Sara González i parla sense pèls a la llengua. Per cert que els Mossos seran avui notícia no només pel que diguin Castellví i altres comandaments (dijous està citat Trapero) sinó perquè hi ha eleccions sindicals. L'independentisme es va posicionar molt bé la setmana passada entre els funcionaris de la Generalitat gràcies a la Intersindical-CSC, que demà concorre també a les eleccions de l'escola pública amb bones expectatives. A les eleccions de Mossos d'avui (que no han sigut alienes a la polèmica) es presenta un sindicat germà de la I-CSC, el Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya amb bones expectatives. Estarem al cas. Sobre el judici us deixo aquesta informació d'Oriol March.
Nadal se'l mereixia. Aquest vespre s'entrega el premi Ramon Llull, que ha recaigut en el periodista gironí Rafa Nadal per la seva novel·la El fill de l'italià sobre una curiosa història de postguerra. Pep Martíl'ha entrevistat.
Vist i llegit
Avui us porto un tuit. És del cap de política d'Efe, Roger Mateos, un dels grans periodistes polítics del nostre país i dels que millor coneix les interioritats de l'espai neoconvergent. Reprodueix una foto del fotoperiodista de l'agència Andreu Dalmau després del consell nacional del PDECat. S'hi veuen Marta Pascal i David Bonvehí. Les seves cares són un poema. És allò de que una imatge val més que mil paraules a vegades.
El passadís
Les tensions a Ciutadans ja no són un secret i estan afectant els equips de campanya de cara al nou cicle electoral. El triangle Albert Rivera-Inés Arrimadas-Manuel Valls concentra moltes d'aquestes tensions. La relació entre l'alcaldable Valls i Rivera són, en el millor dels casos, millorables. Les paraules de Valls no ho dissimulen. Les darreres compareixences públiques de l'exprimer ministre ho han delatat, com en la roda de premsa on va presentar Celestino Corbacho, exministre i i exalcalde socialista de l'Hospitalet. Valls va pronunciar el nom d'Arrimadas en diverses ocasions i no va esmentar, en canvi, el de Rivera. Sembla que de cara a la campanya municipal de Barcelona, Valls vol comptar amb ella però vol mantenir a distància Albert Rivera, el discurs radical del qual creu que li pot restar suports, sobretot de cara a un possible escenari postelectoral amb el PSC.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2004 el terrorisme d'arrel islamista feia un dels atemptats més sagnants dels darrers anys. Els atacs de l'11-M van ser en diverses estacions de rodalies a Madrid i va cobrar-se gairebé 200 vides. El govern del PP, en la fase final de la campanya, era dijous i es votava diumenge, va mentir atribuint els atemptats a ETA malgrat que no hi havia cap indici per fer-ho i va sostenir-ho quan ja era evident que havien estat cèl·lules gihadistes. Allò va aixecar una brutal onada d'indignació popular que va dur Zapatero a la Moncloa i Rajoy a l'oposició durant set anys. Diversos terroristes van ser detinguts i altres es van immolar uns dies després a Leganés. Així es manifestaven els madrilenys davant la seu del PP el dissabte de reflexió.
L'aniversari
L'11 de març de 1927 va néixer a Barcelona l'escultor Josep Maria Subirachs, que va morir a la mateixa ciutat el 2014. És un dels artistes catalans més reconeguts i té un museu en memòria seva des del 2017 a la ciutat. L'Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat tenen obres seves però sens dubte la que el va fer més popular -i polèmic- va ser la façana e la Passió de la Sagrada Família, en la que va treballar entre 1987 i 2009. A Els Matins de TV3el van recordar així quan va morir.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi