PDECat

La tria de Sànchez i la integració dins de JxCat provoquen les enèsimes tensions al PDECat

La direcció es reuneix d'urgència aquesta tarda després d'una setmana marcada pels retrets a porta tancada en el consell nacional extraordinari de dijous

per Oriol March, 9 de març de 2019 a les 10:45 |
Carles Puigdemont, David Bonvehí i Míriam Nogueras, en un acte del PDECat | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Està passant el mateix que abans del 21-D. Exactament el mateix". El diagnòstic, pessimista, és d'un dirigent del PDECat que va viure de prop les negociacions amb Carles Puigdemont que van desembocar en la confecció de Junts per Catalunya (JxCat). Els principals representants de la formació hereva de CDC en aquell moment -Artur Mas, Marta Pascal, Neus Munté, Ferran Bel i David Bonvehí- van viatjar sovint a Brussel·les per parlar amb Puigdemont i van pactar fer una llista transversal, més enllà de les sigles, a canvi que el partit seguís comptant amb els drets econòmics i electorals resultants dels vots. El panorama no va trigar a emboirar-se i no ha escampat. Es podrà comprovar en la reunió de direcció executiva convocada per aquesta tarda.

De fet, les tensions -obertes des del congrés fundacional del PDECat, el juliol del 2016- s'han tornat a fer evidents de portes endins després de la tria de Jordi Sànchez com a candidat de l'espai postconvergent a les eleccions espanyoles i després de l'anunci de Bonvehí -ara president del partit- que el PDECat s'integraria dins "l'estructura estable" que JxCAt posarà en marxa després de les eleccions europees. "Ens dissoldrem", vaticinen els més pessimistes, que són també els més pragmàtics quant a l'estratègia política i els més allunyats de Puigdemont. Bonvehí, al mig de totes les pressions, intenta governar la nau tenint en compte les diferències internes i el pes de Waterloo.


En tot cas, però, existeix malestar en sectors del PDECat -que de moment només s'expressen en privat- pel procés de seleccions de candidats de cara a les espanyoles. El consell nacional extraordinari de dijous no va servir per tancar noms i, just l'endemà, la Crida Nacional per la República feia públic que Sànchez havia rebut la proposta de JxCat -una marca de la qual n'és propietari el PDECat- per liderar la llista a Madrid. Dirigents consultats per NacióDigital asseguren que el nom de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va tancar dissabte passat a Waterloo.

Dirigents del PDECat asseguren que la candidatura de Sànchez es va pactar dissabte passat a Waterloo, però encara no ha estat validada per la direcció executiva

A la ciutat on resideix Puigdemont s'hi va desplaçar Bonvehí acompanyat de dirigents territorials, i va aprofitar per reunir-se amb l'expresident de la Generalitat. Un dels escenaris més probables, a banda que Sànchez sigui candidat per Barcelona, és que Josep Rull lideri la llista per Tarragona i Jordi Turull ho faci per Lleida. A Girona, la llista que es perfila és la següent: Marta Alsina -membre de la Sindicatura Electoral de l'1-O-, Sergi Miquel i Carme Renedo, dirigent de l'ANC a les comarques gironines. El 28-A, per tant, es convertiria en un pols entre dirigents de JxCat -Sànchez, Rull i Turull- i d'ERC -Oriol Junqueras- que comparteixen presó a Soto del Real i banc dels acusats al Tribunal Suprem. Més enllà dels noms, en sectors de la direcció del PDECat preocupa l'estratègia a Madrid i també el "respecte" a les primàries internes, no exemptes de polèmica.

En la situació actual del partit, de fet, qualsevol mecanisme acaba generant discussions. L'última la van protagonitzar el senador Josep Lluís Cleries i la presidenta del consell nacional, Mercè Conesa, allunyada de la primera fila -ara lidera el Port de Barcelona- però amb incidència al PDECat. Conesa va aixecar la veu per demanar que es complissin els terminis estrictes per convocar un nou consell nacional en el qual -ara sí- validar llistes i pactes electorals, i Cleries li va recriminar que, sent presidenta de l'organisme, intervingués per emetre opinions. No va ser l'única topada verbal de dijous.


Estratègies i lideratges

El futur del PDECat, per tant, estarà en joc en la concatenació d'eleccions que arrencarà a finals d'abril. Bonvehí ja ha convocat una reunió de l'executiva aquest dissabte a la tarda per analitzar la situació. S'hi esperen retrets per la manera de gestionar la situació i també un debat de fons -que ja s'ha tractat altres vegades- sobre quins objectius s'han de tenir al Congrés dels Diputats: si anar a "fer política" o a "bloquejar".

Aquest pols, en el fons, és el que condiciona qualsevol debat intern al partit, que a partir de les eleccions europees passarà a formar part de l'estructura "estable" -i encara no detallada- de JxCat. En les últimes setmanes, arran del debat de pressupostos, hi ha hagut més reunions amb Quim Torra i el grup postconvergent al Parlament, sempre sota la tutel·la de Puigdemont. Bonvehí repeteix, però, que el PDECat "no perdrà la identitat" i que la "generositat" ha de ser per a tothom.

Àngels Chacón, consellera d'Empresa, i Marc Castells, president de la Diputació de Barcelona, apareixen com a noms destacats de cara a futurs lideratges dins del PDECat

En tot cas, el rumb de la formació el marcaran les urnes. Si l'espai de JxCat no acaba de quallar electoralment a les espanyoles, municipals i europees, fonts de la formació assenyalen que hi haurà dirigents que faran "un pas endavant" per distanciar-se -o, si més no, marcar posició- de Puigdemont i de l'espai de la Crida, que per ara és reticent a activar-se com a partit. En el futur, dos noms apareixen en totes les converses: la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i l'actual president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells. Tot dependrà dels resultats del 28-A i del 26-M.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació