Judici de l'1-O

L'aparell exterior català i observadors de l'1-O aterren al Tribunal Suprem

A banda del testimoni clau de Trapero, responsables de la diplomàcia catalana i representants internacionals que van viure el referèndum declaren en la cinquena setmana del judici

per Oriol March, 10 de març de 2019 a les 20:10 |
Carles Puigdemont, Raül Romeva i Amadeu Altafaj, en una imatge d'arxiu a Anvers | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El judici de l'1-O encara la cinquena setmana arrossegant testimonis de l'anterior. La jornada de dilluns arrencarà amb l'interrogatori de les defenses a Manuel Castellví, excomissari en cap d'informació dels Mossos d'Esquadra, que no es va poder tancar dijous. Li agafarà el relleu Emilio Quevedo, que era màxim responsable de la comissaria general tècnica de planificació de seguretat de la policia catalana durant el referèndum. Els testimonis dels Mossos culminaran amb la declaració del major Josep Lluís Trapero, ara en tasques administratives i que està citat per dijous a les quatre de la tarda.

Serà un testimoni fonamental del judici, perquè tots els càrrecs del Ministeri de l'Interior, de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil l'han situat com a "reticent" davant del coordinador Diego Pérez de los Cobos i l'han alineat políticament amb el Govern. Castellví, dijous, va mirar de defensar-lo i va assenyalar que el cos de Mossos va advertir que l'1-O no podia celebrar-se, responsabilitzant -per tant- Carles Puigdemont i també Oriol Junqueras de la votació. Tots dos es van reunir amb comandaments de la policia catalana, inclòs Trapero -processat per rebel·lió a l'Audiència Nacional, on se li demanen 11 anys de presó-, en els dies anteriors al referèndum i van defensar l'1-O.


El referèndum va acabar celebrant-se i va tenir una delegació d'observadors internacionals liderada per Helena Catt, que està citada per dimecres a les 16.30. Abans haurà de declarar Paul Sinning, director del Centre d'Estudis Estratègics de L'Haia, que en una conversa  de fa un any amb el diari El País va admetre que havia signat un contracte amb la Generalitat, tot i que no en va donar detalls. La diligència del Suprem estipula que hi hagi un intèrpret de l'anglès per tal que tothom segueixi els testimonis.

Helena Catt, cap de la delegació d'observadors internacionals, declara dijous a la tarda; abans ho haurà fet Paul Sinning, director del Centre d'Estudis Estratègics de L'Haia

La dimensió internacional de l'1-O també es tractarà en la jornada matinal de dimecres amb Amadeu Altafaj, exrepresentant permanent de la Generalitat davant la Unió Europea cessat pel 155, i Albert Royo, exsecretari general del Diplocat, aparell de diplomàcia pública dissolt per l'Estat i que ara s'està recuperant. Una de les obsessions del govern espanyol en l'etapa de Mariano Rajoy era limitar la política exterior de la Generalitat, i el cessament d'Altafaj i la dissolució del Diplocat -de la qual se n'enorgullia especialment Soraya Sáenz de Santamaría- van ser prioritàries amb el 155.

Del jutjat 13 al Suprem


Dijous, el mateix dia que declara Trapero, estan citats Carles Viver i Pi-Sunyer, Josep Maria Jové i l'exsenador d'ERC i exjutge Santiago Vidal. Tots tres estan sent investigats al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, de manera que es poden acollir al seu dret a no declarar. Pi-Sunyer és l'arquitecte principal de la desconnexió legal amb l'Estat, Jové era secretari general de Vicepresidència i Economia i Vidal és una peça clau de la investigació del jutjat 13 de Barcelona per les conferències que feia arreu del territori assenyalant que la Generalitat havia obtingut les dades fiscals de tots els catalans. Davant del jutge, però, va indicar que el que havia dit no era cert.

Pi-Sunyer, Jové i Vidal estan sent investigats al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, de manera que es poden acollir al seu dret a no declarar

Dimarts estan citats testimonis presumptament involucrats amb el material del referèndum, com ara Enric Vidal i Rosa Maria Sans, així com també dos agents de la Guàrdia Civil sense identificar. En la quarta setmana hi ha hagut contradiccions entre responsables dels forces i cossos de seguretat de l'Estat, que han xifrat en cinc els agents que es van agafar la baixa, i l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que dilluns va negar que cap d'ells fes aquest tràmit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació