judici de l'1-O

Un comandament dels Mossos revela que van «aconsellar» a Puigdemont, Junqueras i Forn desconvocar l'1-O

Manel Castellví, excap d'informació de la policia catalana, afirma al Suprem que van deixar clar que acatarien el mandat judicial

per Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 7 de març de 2019 a les 18:52 |
L'excap d'informació dels Mossos l'1-O, Manel Castellví, al Suprem | ND
L'excap d'informació dels Mossos, Manel Castellví, ha revelat que la policia catalana "va aconsellar" Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn la desconvocatòria del referèndum de l'1-O. "Nosaltres vam deixar clar que acataríem la interlocutòria que prohibia el referèndum", ha explicat durant la seva declaració al Tribunal Suprem.

L'advertiment el van fer els Mossos en una reunió el 28 de setembre en la qual, segons Castellví, els membres del Govern van dir que el referèndum es faria. "Puigdemont va dir que comprenia la nostra situació, però que hi havia un mandat i que el volien tur a terme. Personalment, la resposta em va frustrar", ha assegurat l'agent.



L'argument que la policia catalana va desgranar a la reunió amb els tres membres del Govern és que no es podia considerar l'1 d'octubre com una jornada electoral "normal", com si fos un "referèndum legal". La previsió, ha dit, era que es produís un escenari de gran mobilització. "Tot i que s'havien fet crides a la mobilització pacífica, això no treu que quan la força anés a actuar, podria ser que l'actitud passiva es transformés en activa", ha dit. Amb tot, ha afegit que encara que des de l'independentisme es fessin crides "d'actitud de resistència passiva i amb un clima de no violència", la policia catalana preveia que es podia produir una "escalada de violència".

La principal preocupació era que "independentistes radicals" s'infiltressin en els col·legis. Ha mencionat Arran com a part d'aquest col·lectiu. Ha arribat a dir que el plantejament del dispositiu fet va ser "equivocat".

No van tancar cap col·legi abans de l'1-O


Després que els caps de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil hagin assenyalat la "passivitat" de la policia catalana durant l'1 d'octubre i la manifestació del 20-S davant de la conselleria d'Economia, declara l'excap d'informació dels Mossos, Manel Castellví. L'agent ha explicat que no van tancar cap col·legi abans de l'1-O perquè no van detectar que s'hi estigués preparant cap activitat relacionada amb el referèndum, sinó que s'hi estaven fent activitats "lúdiques".

Castellví ha constatat que la interlocutòria del 27 de setembre del 2017 fixava que s'havien de tancar els centres on s'havia de celebrar el referèndum i confiscar el material electoral abans de l'1-O i que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional havien d'actuar a instàncies dels Mossos. "Els centres s'havien de tancar sense interrompre ni obstaculitzar les activitats que s'hi estiguessin duent a terme", ha afirmat.

Ha explicat que, tal i com consta als informes enviats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van aixecar 4.469 actes i minutes policials, i es van identificar 943 responsables. "No vam tancar els col·legis perquè la interlocutòria deia que només s'havien de tancar si s'hi estaven fent activitats relacionades amb el referèndum", ha precisat. Castellví ha assegurat que estaven "preocupats" per si grups definits com a "independentistes revolucionaris" s'infiltraven en els col·legis".

134 centres l'1-O i 239 que no van obrir

El membre dels Mossos ha admès que l'ANC i Òmnium eren algunes de les entitats que feien crides a ocupar ens centres de votació per evitar-ne el tancament, així com la iniciativa Escoles Obertes. També ha mencionat la crida dels agricultors a traslladar tractors als centres de votació. A partir de l'1 d'octubre, ha dit que el Mossos sí que van tancar 134 punts de votació. 239, després de les notificacions, no van obrir. A l'operatiu es van destinar 7.800 Mossos d'Esquadra. 

Pel que fa als que estaven oberts, les indicacions era que una parella de Mossos "mediés" amb els concentrats per impedir que es mantinguessin oberts i que, si no es podia, utilitzar la força. Castellví ha reivindicat, però, la mediació que utilitza la policia catalana: "Sempre intentàvem parlar amb algú que s'erigís com a organitzador".

CDR des del junt del 2017

Castellví també ha revelat que van detectar l'existència dels CDR al mes de juny del 2017. Segons l'agent, abans de l'1-O hi havia 42 CDR i que tenen constància que el primer es va formar al mes d'abril. Van anar canviant de nom -primer eren pel referèndum, després per la vaga del 3-O i finalment en defensa de la República- i els seus membres són "heterogenis", provinents del "teixit associatiu català". L'agent ha precisat que alguns són "pròxims a l'ANC" i també a la PAH i a partits com la CUP. "Organitzaven des de xocolatades a assemblees", ha explicat. 

Pel que fa a la manifestació del 20 de setembre, Castellví ha explicat que ell no hi era perquè estava de viatge. "Em van informar que s'havien obert unes diligències per danys i robatori d'unes motxilles, i es va donar coneixement al jutjat de guàrdia de Barcelona", ha explicat. Amb tot, no hi va haver detencions ni es va fer declarar ningú.



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació