07
de març
del
2019
Actualitzat
a les
20:59h
Torn per a testimonis dels Mossos al Tribunal Suprem. Després que els caps de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil hagin assenyalat la "passivitat" de la policia catalana durant l'1 d'octubre i la manifestació del 20-S davant de la conselleria d'Economia, declara l'excap d'informació dels Mossos, Manel Castellví. L'agent ha explicat que no van tancar cap col·legi abans de l'1-O perquè no van detectar que s'hi estigués preparant cap activitat relacionada amb el referèndum, sinó que s'hi estaven fent activitats "lúdiques".
Castellví ha constatat que la interlocutòria del 27 de setembre del 2017 fixava que s'havien de tancar els centres on s'havia de celebrar el referèndum i confiscar el material electoral abans de l'1-O i que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional havien d'actuar a instàncies dels Mossos. "Els centres s'havien de tancar sense interrompre ni obstaculitzar les activitats que s'hi estiguessin duent a terme", ha afirmat.
Ha explicat que, tal i com consta als informes enviats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van aixecar 4.469 actes i minutes policials, i es van identificar 943 responsables. "No vam tancar els col·legis perquè la interlocutòria deia que només s'havien de tancar si s'hi estaven fent activitats relacionades amb el referèndum", ha precisat. Castellví ha assegurat que estaven "preocupats" per si grups definits com a "independentistes revolucionaris" s'infiltraven en els col·legis".
En la reunió que es va produir el 28 de setembre amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, Castellví ha explicat que es va preveure un escenari de gran mobilització. "Tot i que s'havien fet crides a la mobilització pacífica, això no treu que quan la força anés a actuar, podria ser que l'actitud passiva es transformés en activa", ha dit. Amb tot, ha afegit que encara que des de l'independentisme es fessin crides "d'actitud de resistència passiva i amb un clima de no violència" ell creia que es podia produir una "escalada de violència".
En tot cas, ha entonat el mea culpa i ha reconegut que els tres cossos policials no van preveure la "magnitud" de l'1-O. "Ens vam equivocar tots, hem fracassat, no vam preveure el gran moviment social de l'1-O", ha manifestat a preguntes de l'advocada de l'Estat. També ha dit que no es va preveure "el gran moviment social de l'1-O" i que el dispositiu de Mossos, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia va ser "insuficient"
134 centres l'1-O i 239 que no van obrir
El membre dels Mossos ha admès que l'ANC i Òmnium eren algunes de les entitats que feien crides a ocupar ens centres de votació per evitar-ne el tancament, així com la iniciativa Escoles Obertes. També ha mencionat la crida dels agricultors a traslladar tractors als centres de votació. A partir de l'1 d'octubre, ha dit que el Mossos sí que van tancar 134 punts de votació. 239, després de les notificacions, no van obrir. A l'operatiu es van destinar 7.800 Mossos d'Esquadra.
CDR des del junt del 2017
Castellví també ha revelat que van detectar l'existència dels CDR al mes de juny del 2017. Segons l'agent, abans de l'1-O hi havia 42 CDR i que tenen constància que el primer es va formar al mes d'abril. Van anar canviant de nom -primer eren pel referèndum, després per la vaga del 3-O i finalment en defensa de la República- i els seus membres són "heterogenis", provinents del "teixit associatiu català". L'agent ha precisat que alguns són "pròxims a l'ANC" i també a la PAH i a partits com la CUP. "Organitzaven des de xocolatades a assemblees", ha explicat.
Pel que fa a la manifestació del 20 de setembre, Castellví ha explicat que ell no hi era perquè estava de viatge. "Em van informar que s'havien obert unes diligències per danys i robatori d'unes motxilles, i es va donar coneixement al jutjat de guàrdia de Barcelona", ha explicat. Amb tot, no hi va haver detencions ni es va fer declarar ningú.
Castellví ha constatat que la interlocutòria del 27 de setembre del 2017 fixava que s'havien de tancar els centres on s'havia de celebrar el referèndum i confiscar el material electoral abans de l'1-O i que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional havien d'actuar a instàncies dels Mossos. "Els centres s'havien de tancar sense interrompre ni obstaculitzar les activitats que s'hi estiguessin duent a terme", ha afirmat.
Ha explicat que, tal i com consta als informes enviats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van aixecar 4.469 actes i minutes policials, i es van identificar 943 responsables. "No vam tancar els col·legis perquè la interlocutòria deia que només s'havien de tancar si s'hi estaven fent activitats relacionades amb el referèndum", ha precisat. Castellví ha assegurat que estaven "preocupats" per si grups definits com a "independentistes revolucionaris" s'infiltraven en els col·legis".
En la reunió que es va produir el 28 de setembre amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, Castellví ha explicat que es va preveure un escenari de gran mobilització. "Tot i que s'havien fet crides a la mobilització pacífica, això no treu que quan la força anés a actuar, podria ser que l'actitud passiva es transformés en activa", ha dit. Amb tot, ha afegit que encara que des de l'independentisme es fessin crides "d'actitud de resistència passiva i amb un clima de no violència" ell creia que es podia produir una "escalada de violència".
En tot cas, ha entonat el mea culpa i ha reconegut que els tres cossos policials no van preveure la "magnitud" de l'1-O. "Ens vam equivocar tots, hem fracassat, no vam preveure el gran moviment social de l'1-O", ha manifestat a preguntes de l'advocada de l'Estat. També ha dit que no es va preveure "el gran moviment social de l'1-O" i que el dispositiu de Mossos, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia va ser "insuficient"
134 centres l'1-O i 239 que no van obrir
El membre dels Mossos ha admès que l'ANC i Òmnium eren algunes de les entitats que feien crides a ocupar ens centres de votació per evitar-ne el tancament, així com la iniciativa Escoles Obertes. També ha mencionat la crida dels agricultors a traslladar tractors als centres de votació. A partir de l'1 d'octubre, ha dit que el Mossos sí que van tancar 134 punts de votació. 239, després de les notificacions, no van obrir. A l'operatiu es van destinar 7.800 Mossos d'Esquadra.
CDR des del junt del 2017
Castellví també ha revelat que van detectar l'existència dels CDR al mes de juny del 2017. Segons l'agent, abans de l'1-O hi havia 42 CDR i que tenen constància que el primer es va formar al mes d'abril. Van anar canviant de nom -primer eren pel referèndum, després per la vaga del 3-O i finalment en defensa de la República- i els seus membres són "heterogenis", provinents del "teixit associatiu català". L'agent ha precisat que alguns són "pròxims a l'ANC" i també a la PAH i a partits com la CUP. "Organitzaven des de xocolatades a assemblees", ha explicat.
Pel que fa a la manifestació del 20 de setembre, Castellví ha explicat que ell no hi era perquè estava de viatge. "Em van informar que s'havien obert unes diligències per danys i robatori d'unes motxilles, i es va donar coneixement al jutjat de guàrdia de Barcelona", ha explicat. Amb tot, no hi va haver detencions ni es va fer declarar ningú.