07
de març
del
2019
Actualitzat
a les
16:47h
Des de quin moment la Guàrdia Civil investiga el procés català? "Des del 2014, des d'abans del 9-N". La resposta és d'Ángel Gozalo, exgeneral en cap de l'insitut armat a Catalunya durant el referèndum. L'ha emès al Tribunal Suprem durant la jornada d'aquest dijous en el judici a l'1-O. Gozalo ha comparegut per donar explicacions sobre el dispositiu de seguretat de la votació i ha tornat a carregat, com han fet companys seus d'altres cossos, contra els Mossos per la seva "passivitat".
Gozalo ha indicat que la Guàrdia Civil disposa d'informació sobre el procés des de fa cinc anys, i que des del 2016 van començar les investigacions relacionades amb el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Un jutjat que ha servit com a calaix de sastre per citar dirigents a declarar i que va servir per demanar els escorcolls del 20 de setembre del 2017 que van acabar amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó.
"Llenguatge prebèl·lic"
El cap de la Guàrdia Civil durant la jornada de l'1-O ha considerat "llenguatge prebèl·lic" la crida a defensar les urnes que es va fer des del moviment independentista i els Comitès de Defensa del Referèndum a través de les xarxes socials. "Defensar-les de què?, ha dit l'agent, que ha argumentat que des de l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat al Parlament hi havia ciutadans que tenien "dubtes sobre on estava la legalitat".
Gozalo s'ha ajustat al mateix discurs que ha fet anteriorment el cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, tant pel que fa a la "passivitat" dels Mossos a l'hora de frenar el referèndum com pel que fa a la "virulència" descrita per part dels votants de l'1-O. "La resistència va mutar en un grau major, amb empentes i llançament d'objectes", ha descrit, tot afegint que la situació era de caràcter generalitzat. Ha posat com a exemple que a Sant Esteve de Sesrovires ciutadans van colpejar amb cosses un agent mentre estava a terra, que a Pons deu agents van patir contusions i que també es van produir incidents importants a Alcarràs.
Sobre la tipologia de persones concentrades als punts de votació, Gozalo ha assegurat que hi havia nens i persones grans però que no eren el perfil majoritari. Sí que hi havia persones de "certa d'edat" que "es posaven o les posaven" i que escridassaven els agents i oposaven resistència. "Sabíem que hi hauria molta gent, però no teníem la mesura del grau de resistència, que podia ser testimonial però finalment va ser forta", ha explicat. Ha dit també que als centres de votació hi havia "maniobres d'oposició activa" per fer front a la tasca de la Guàrdia Civil.
El guàrdia civil ha explicat també que hi havia dos plans d'actuació: un de col·laboració amb els Mossos i un altre d'intervenció "directa". Si es va optar per aquesta darrera, ha dit, és per la "passivitat" de la policia catalana, que no havia tancat ni precintat col·legis i, per tant, impedit la votació. En la reunió amb la magistrada del TSJC, ha dit Gozalo, ja es va advertir al major Trapero que el pla dels Mossos no s'ajustava a fer front a una convocatòria que era "il·lícita". Se li va demanar, ha precisat, que "millorés" el pla. També ha subratllat les reticències de Trapero a acceptar que Diego Pérez de los Cobos coordinés tot el dispositiu policial.
"Assetjament" als agents i 55 ferits
El comandament de l'institut armat ha assegurat que hi va haver "assetjament" de la ciutadania cap a guàrdies civils, i ha indicat que en alguns casos es va fer "amb suport de les institucions". Ha citat, per exemple, el cas d'Igualada, on membres del cos de Bombers es van manifestar vestits d'uniforme contra la presència de forces i cossos de seguretat de l'Estat. També ha apuntat a "determinats mitjans de comunicació" per haver atiat aquest presumpte "assetjament" contra els agents de la Guàrdia Civil.
Gozalo, preguntat per la Fiscalia, ha xifrat en 55 els membres del cos ferits durant l'1-O. Si se sumen als 65 policies nacionals espanyols que ha detallat Sebastián Trapote, màxim dirigent del cos durant l'1-O a Catalunya, això dona un número de 120 ferits. Són 27 més dels que va dir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría la setmana passada. L'exgeneral en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya ha dit, a banda, que cinc agents van agafar la baixa, contradient així el testimoni de José Antonio Nieto, exnúmero dos de Juan Ignacio Zoido. Nieto va dir que cap agent va agafar la baixa.
L'entrada a Unipost
Gozalo també ha explicat que el 19 de setembre, quan la Guàrdia Civil havia d'entrar a Unipost, van sol·licitar suport als Mossos i van trigar 40 minuts a rebre'l. "Aquel dia ja vaig veure que les coses no anaven bé", ha dit en referència a la col·laboració de la policia catalana, una impressió que va augmentar el dia després, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia. A Unipost, ha explicat, el cos policial va haver d'obrir pas entre els concentrats.