Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Judici de l'1-O

El cap de la Guàrdia Civil de l'1-O considera «llenguatge prebèl·lic» la crida a defensar les urnes

Ángel Gozalo assegura que hi havia un clima d'"assetjament" contra l'institut armat durant la tardor del 2017 i que les institucions catalanes hi van col·laborar

per Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 7 de març de 2019 a les 14:18 |
Ángel Gozalo, aquest dijous al Tribunal Suprem | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El cap de la Guàdia Civil durant la jornada de l'1-O, Ángel Gozalo, ha considerat "llenguatge prebèl·lic" la crida a defensar les urnes que es va fer des del moviment independentista i els Comitès de Defensa del Referèndum a través de les xarxes socials. "Defensar-les de què?, ha dit l'agent, que ha argumentat que des de l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat al Parlament hi havia ciutadans que tenien "dubtes sobre on estava la legalitat".  

Gozalo s'ha ajustat al mateix discurs que ha fet anteriorment el cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, tant pel que fa a la "passivitat" dels Mossos a l'hora de frenar el referèndum com pel que fa a la "virulència" descrita per part dels votants de l'1-O. "La resistència va mutar en un grau major, amb empentes i llançament d'objectes", ha descrit, tot afegint que la situació era de caràcter generalitzat. Ha posat com a exemple que a Sant Esteve de Sesrovires ciutadans van colpejar amb cosses un agent mentre estava a terra, que a Pons deu agents van patir contusions i que també es van produir incidents importants a Alcarràs.



Sobre la tipologia de persones concentrades als punts de votació, Gozalo ha assegurat que hi havia nens i persones grans però que no eren el perfil majoritari. Sí que hi havia persones de "certa d'edat" que "es posaven o les posaven" i que escridassaven els agents i oposaven resistència. "Sabíem que hi hauria molta gent, però no teníem la mesura del grau de resistència, que podia ser testimonial però finalment va ser forta", ha explicat. Ha dit també que als centres de votació hi havia "maniobres d'oposició activa" per fer front a la tasca de la Guàrdia Civil. 

Gozalo, com Trapote, ha dit que no li consta que agents de la Guàdia Civil colpegessin ciutadans amb les mans i els peus. "La situació era molt difícil de gestionar, el grau d'excitació era elevat i va mutar en actituds violentes", ha insistit. L'agent ha assegurat que van procurar que "tendís a zero l'alteració de la convivència" i es fes "un ús racional" de la força. "No tinc constància que cap subordinat cometés excesos", ha afirmat. 

Preguntat per la defensa, també ha assegurat que a Aiguaviva no es va utilitzar gas pebre, sinó un "esprai de defensa personal". Tot i això, no ha pogut precisar la composició del gas, tot i que sí que ha dit que irrita els ulls "momentàniament" i que els agents l'utilitzen per afavorir el seu moviment per accedir, en aquest cas, als col·legis electorals.


Trapero, assenyalat de nou

El guàrdia civil ha explicat també que hi havia dos plans d'actuació: un de col·laboració amb els Mossos i un altre d'intervenció "directa". Si es va optar per aquesta darrera, ha dit, és per la "passivitat" de la policia catalana, que no havia tancat ni precintat col·legis i, per tant, impedit la votació. En la reunió amb la magistrada del TSJC, ha dit Gozalo, ja es va advertir al major Trapero que el pla dels Mossos no s'ajustava a fer front a una convocatòria que era "il·lícita". Se li va demanar, ha precisat, que "millorés" el pla. També ha subratllat les reticències de Trapero a acceptar que Diego Pérez de los Cobos coordinés tot el dispositiu policial.

"Assetjament" als agents i 55 ferits

El comandament de l'institut armat ha assegurat que hi va haver "assetjament" de la ciutadania cap a guàrdies civils, i ha indicat que en alguns casos es va fer "amb suport de les institucions". Ha citat, per exemple, el cas d'Igualada, on membres del cos de Bombers es van manifestar vestits d'uniforme contra la presència de forces i cossos de seguretat de l'Estat. També ha apuntat a "determinats mitjans de comunicació" per haver atiat aquest presumpte "assetjament" contra els agents de la Guàrdia Civil.

Gozalo, preguntat per la Fiscalia, ha xifrat en 55 els membres del cos ferits durant l'1-O. Si se sumen als 65 policies nacionals espanyols que ha detallat Sebastián Trapote, màxim dirigent del cos durant l'1-O a Catalunya, això dona un número de 120 ferits. Són 27 més dels que va dir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría la setmana passada. L'exgeneral en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya ha dit, a banda, que cinc agents van agafar la baixa, contradient així el testimoni de José Antonio Nieto, exnúmero dos de Juan Ignacio Zoido. Nieto va dir que cap agent va agafar la baixa.

L'entrada a Unipost

Gozalo també ha explicat que el 19 de setembre, quan la Guàrdia Civil havia d'entrar a Unipost, van sol·licitar suport als Mossos i van trigar 40 minuts a rebre'l. "Aquel dia ja vaig veure que les coses no anaven bé", ha dit en referència a la col·laboració de la policia catalana, una impressió que va augmentar el dia després, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia. A Unipost, ha explicat, el cos policial va haver d'obrir pas entre els concentrats.

"Armes llargues" als vehicles del 20-S

El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya ha explicat que els vehicles que es van aparcar el 20-S davant de la conselleria contenien "armes llargues per llançar projectils de goma" i que es van estar custodiant "fins que humanament va ser possible". Després, ha precisat, es supervisaven des de dins del departament. 



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació