Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
entrevista

Patrick Farbiaz: «L'operació Valls desmenteix el mite que la burgesia lidera el catalanisme»

El militant ecologista ha escrit junt amb Noël Mamère "Contra Valls" (Saldonar) i, en aquesta entrevista, assegura que l'alcaldable de Cs "té una necessitat molt gran de reconeixement de les elits", mentre que Macron "és l'elit"

per Pep Martí, 10 de març de 2019 a les 14:20 |
Patrick Farbiaz, entrevistat a NacióDigital | Adrià Costa
La candidatura de Manuel Valls a l'alcaldia de Barcelona ha generat passions a favor i en contra. Quasi tantes com la seva gestió com a ministre de l'Interior i primer ministre de França, que va fracturar l'esquerra i va acabar estroncant les aspiracions de Valls a l'Elisi. Noël Mamère i Patrick Farbiaz, dirigents d'Els Verds francesos, coneixen de prop el personatge i ens el presenten de manera crítica amb aquest Contra Valls (Saldonar), amb verb brillant i ben documentat que no pretén ser objectiu, però sí contribuir al debat polític. NacióDigital conversa amb Farbiaz, responsable durant anys de relacions internacionals d'Els Verds, fundador de la Setmana Anticolonial i Antiracista de París i molt ben informat sobre la situació política a Catalunya. Farbiaz acaba de publicar un llibre sobre les armilles grogues (Les gillets jaunes. Documents et textes).

- Bonapartista, aventurer, oportunista.... No es pot dir que el retrat que fan del senyor Manuel Valls sigui molt amable.


- No.

- Per què van decidir escriure aquest llibre?

- Hi ha una raó conjuntural i una de fons. La conjuntural és que volíem fer un crit de còlera contra un personatge que en aquell moment era primer ministre i que el 2016 havia pres dues decisions. La primera, la retirada de nacionalitat per delicte de terrorisme, la qual cosa podia convertir centenars de persones en apàtrides, una cosa contrària a l'esperit dels drets humans i a la tradició francesa de nacionalitat. I la segona va ser la imposició d'una llei contra l'estatut dels treballadors que posava en qüestió tots els drets conquerits des del 1945. La raó més de fons és que Valls revelava la crisi de la socialdemocràcia, no només a França sinó a tot Europa, la impotència de l'esquerra per respondre a la crisi i als nous reptes de la mundialització, la crisi financera del 2008, el caos geopolític, la revolució digital i la crisi climatològica. La solució que Valls aportava era dir que l'esquerra de sempre ja no tenia sentit. Era convertir-se en una segona dreta. Amb el llibre vam voler dir que l'esquerra i els ecologistes teníem respostes.         

- Expliqui què vol dir quan defineix Valls com a bonapartista, un terme francès que aquí potser no entenem.


- Un bonapartista és un aventurer que es llança a la conquesta del poder de l'Estat intentant restar per sobre dels partits i que necessita designar sistemàticament enemics cada vegada. Per a Napoleó podia ser Europa, o tots els dissidents. El seu nebot, Napoleó III, va fer el mateix.

- Com De Gaulle.

- També té elements.  El 1958 es fa amb el poder prometent defensar els interessos dels colons a Algèria i poc després els traeix. La diferència és que De Gaulle havia salvat França. Però tots els seus successors tenen trets bonapartistes. Avui Macron fa igual. El seu partit és formidable: el seu partit En Marche té unes inicials que són les mateixes que el seu nom.
 

Patrick Farbiaz, en un moment de l'entrevista Foto: Adrià Costa


- Valls s'ha "fet perdonar" el seu origen de fora? Com Napoleó, el cors?

- Sí, la fe del convers. En general, amb la immigració, els darrers que arriben volen tancar la porta als següents. Molts volen ser més francesos que els francesos. El cas de Valls és més particular. Des que va entrar en política, sempre ha volgut ser president de la República.  

- Quina és la figura que ha tingut més influència en el pensament de Valls? Ha estat Napoleó? Michel Rocard, el líder de l'ala reformista del PSF? Georges Clemenceau?

- El jove Clemenceau forma part de l'imaginari de l'esquerra, va ser enemic del colonialisme i oposat al cas Dreyfus [l'expulsió de l'exèrcit d'un oficial jueu]. Però després del 1906, quan reprimeix a sang i foc una vaga general sent ministre de l'Interior, ja no. I aquest és el Clemenceau a qui Valls admira, el ministre de l'Interior i el president del govern i ministre de la Guerra el 1914. És el ministre de l'ordre i de la guerra. Això no té res a veure amb la figura de Rocard, que era un demòcrata.

- L'etiqueten també com a neoconservador.

- Considero que la seva evolució té similituds amb els neoconservadors nord-americans, que provenen molts de l'esquerra radical i s'integren en la societat burgesa americana. Responen al que veuen com a declivi dels EUA i, en nom de la lluita contra aquest declivi i contra el comunisme totalitari, arriben a defensar George Bush i la guerra de l'Iraq en nom de l'exportació de la democràcia a l'Orient Mitjà. Valls agafa un enemic, siguin els gitanos, els rom, o els musulmans, en nom dels drets de la dona. I evoluciona cada vegada més cap a aquestes formes de neoconservadorisme, també en nom de l'occidentalisme. És una recerca permanent de l'enemic en nom de la democràcia.    

"La política de Valls va incrementar el preu dels lloguers i no va millorar els índexs de criminalitat"

- El candidat Valls ha incidit en les seves intervencions en aquests mesos en els dèficits en seguretat i en habitatge a Barcelona. En aquests dos àmbits, quin ha estat el seu balanç a França?

- En habitatge, cal dir una cosa. Quan el govern socialista arriba al poder, el 2012, la ministra d'Habitatge, Cécile Duflot, ecologista, va fer una llei molt progressista sobre control de preu dels lloguers. Quan Duflot abandona el govern el 2014 per oposició a Valls, la primera mesura que pren és posar fi a la llei. Segons ell, aquesta llei impedia la construcció de nous habitatges. Però ara constatem que això no s'ha produït i veiem que Macron torna al control dels preus, tot i ser un president molt liberal. Per culpa de les polítiques de Valls, el preu dels lloguers va augmentar.    
 

El dirigent dels Verds francesos és molt crític amb el candidat de Cs a l'alcaldia de Barcelona Foto: Adrià Costa


- L'altre tema en què s'ha fet fort és en els dèficits de seguretat i ordre públic que, segons ell, presenta la ciutat de Barcelona.

- En seguretat el que va fer va ser una política d'escenificació, però en realitat no es va fer gran cosa. Abans i després de Valls, els grans índexs de delinqüència continuen iguals. Va continuar el que havia fet Nicolas Sarkozy a Interior, premiant els policies per nombre de denúncies i multes que posaven. En el tema de la droga, per exemple, si es vol aconseguir una millora, cal legalitzar el cànnabis per acabar amb les xarxes de traficants. Valls va fer tot el contrari. Ell fins i tot atacava tot aquell que gosava defensar la despenalització del consum.  

- Esmenten alguns episodis de la trajectòria de Manuel Valls. El 1985 va abandonar la Lliga Francesa dels Drets de l'Home.

- Ho va fer com a protesta per l'oposició de la Lliga a les extradicions de membres d'ETA a Espanya. Valls defensava la política del govern socialista espanyol, que era el govern del GAL. Aleshores va sortir en defensa de l'estat-nació espanyol, com ara ho torna a fer en contra dels catalans.

- Què va passar a Sivens?

- A Sivens, al departament del Tarn, hi havia una presa que s'havia construït per alimentar les terres dels grans terratinents. Hi va haver una gran mobilització ecologista en contra i es van produir moltes manifestacions. Valls, com a primer ministre, ordena la repressió dels manifestants i durant una nit de xoc entre manifestants i policies mor un jove ecologista, Rémi Fraisse, per una granada llançada per un antidisturbis. Noël Mamère va presidir la comissió d'investigació de l'Assemblea Nacional per aquest cas i va quedar clar que la cadena de comandament pujava fins al primer ministre, responsable moral i polític d'aquesta mort.

"Valls voldria fer de Barcelona un contrapoder a la Generalitat i posar-la al servei de l'Estat"

- Un èxit polític de Valls en les municipals de Barcelona podria tenir algun element positiu per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat?

- Seria molt greu. No m'agradaria que les meves dues filles, que viuen aquí, estiguessin sota el govern d'una persona així. Crec que un Valls alcalde intentaria fer de Barcelona una base per trencar amb l'esperit de l'autonomia catalana de les darreres dècades. Valls manté la mateixa posició que Ciutadans i vol que tot el poder retorni a l'estat espanyol. Voldria que el 155 passés a ser la normalitat a Catalunya. Voldria fer de Barcelona un contrapoder a la Generalitat i posar-la al servei de l'Estat.
 

Les dues filles de l'autor viuen a Barcelona, i es confessa preocupat per si guanya Valls  Foto: Adrià Costa

 
- En l'operació Valls, quines figures han jugat un paper determinant? Qui hi ha al darrera de tot això?

- Sens dubte, Susana Gallardo, que ara és la seva parella, ha estat una figura important. És una persona molt rica. Valls, en canvi, no. No és un polític ric. La seva parella li ha obert portes i li ha aportat molts recursos. D'altra banda, el suport de Ciutadans és imprescindible. Valls sap de la importància de tenir un partit darrera. Un altre nom és Josep Ramon Bosch. Com va començar Valls en política? Amb dos amics: Alain Bauer i Stéphane Fouks. Bauer, que és un especialista en qüestions de seguretat, disposa d'una potent xarxa de relacions. En això s'assembla a Bosch. Bauer va ser una figura rellevant en una organització maçònica. Això no ho dic per dir res en contra, és per destacar que Valls és un home amb xarxa. I Fouks és un dels principals responsables d'una gran agència de publicitat francesa. Per tant, Valls va reproduint el mateix amb Bosch i altres.

"Valls és el candidat de les elits no catalanistes que volen mantenir el poder"

- És el candidat de les elits?

- És el candidat de les elits riques no catalanistes que volen mantenir el poder. De fet, el cas Valls destrueix el mite que la burgesia lidera el catalanisme. El que veiem és que moltes de les grans empreses, després de l'1-O, van canviar de seu.

- Permeti'm una pregunta. Vostès critiquen durament Manuel Valls. Però n'han estat adversaris directes. La seva crítica no és una cosa personal?

- Aquest no és un llibre objectiu. No hi creiem gaire en l'objectivitat. Creiem en la confrontació d'idees. El debat polític sense confrontació no és bo per la democràcia. I puc donar un altre argument. Quan els atemptats de París, Valls va atacar un sector d'intel·lectuals, especialment sociòlegs, que intentaven explicar els fets tot dient que "comprendre era excusar". Juga sobre la política de l'emoció, sense buscar les causes dels esdeveniments.   

- Digui'm alguna qualitat que vegi en el personatge.

- És una qüestió interessant... El que ell diu que és parlar clar sí que permet clarificar les coses i evitar les mitges tintes. Des d'aquest punt de vista, això és bo. Els barcelonins tenen una bona tria per fer.
 

Patrick Farbiaz dedica un exemplar del llibre que ha escrit sobre l'exprimer ministre francès Foto: Adrià Costa


- La seva relació amb Emmanuel Macron és complicada. En què s'assemblen i en què són diferents Valls i Macron?

- Macron és brutal en les seves paraules sobre les classes treballadores. És una humiliació constant. Valls en això no hi juga i transforma les humiliacions personals en guerra contra un enemic col·lectiu, siguin els gitanos romanesos o els musulmans. Alhora, Macron té un vessant més intel·lectual que Valls, ve d'una antiga família francesa. Ha estat tecnòcrata i banquer, no necessita donar proves a l'elit, ell és l'elit. En canvi, Valls té una necessitat molt gran de reconeixement de les elits i per això diu que les vol representar. Macron no necessita dir-ho.

- Ha analitzat també el moviment dels armilles grogues, que ha sacsejat França. N'ha escrit el primer llibre. Cap a on pot evolucionar?

- Té punts en comú amb el moviment sobiranista: afirma el dret a l'existència, tal com el formulaven els revolucionaris francesos, el dret a l'habitatge, a la salut, els drets fonamentals. Recordem les lleis socials aprovades pel Parlament i recorregudes pel govern del PP. La seva segona lluita és el dret al respecte, enfront les humiliacions del poder, que també trobem a Catalunya. I el tercer motor comú entre les armilles grogues i el sobiranisme és la defensa del dret a decidir. Una de les seves principals reivindicacions és el referèndum d'iniciativa, que vol dir que siguin assemblees ciutadanes els qui prenguin decisions polítiques. Hi ha paral·lelismes entre tots dos moviments. És una lluita d'emancipació contra un poder superior.

"El moviment dels armilles grogues té molts pnts en comú amb el sobiranisme, com la reivindicació del dret al respecte i el dret a decidir"

- S'ha assenyalat també una presència de l'extrema dreta, del mateix Front Nacional, en el moviment.

- Crec que el 80% del moviment està format per gent que no es considera ni de dretes ni d'esquerres. Són gent que s'han trobat socialment atrapats. En els anys vuitanta i noranta, molta gent va creure en la possibilitat de decidir sobre les seves vides i marxar de les grans ciutats pels lloguers elevats i anar a viure a pobles i petites poblacions. Ara en aquests llocs ja no hi ha molts serveis públics, ni comerç de proximitat, hi ha supermercats on has d'anar amb cotxe, i la benzina ha pujat. S'han trobat en una trampa. Molta gent es va començar a comunicar a través de Facebook i de les xarxes i va decidir aplegar-se a les rotondes. Per això ho defineixo com un moviment de supervivència ecològica de masses. És l'ecologia dels pobres. És veritat que a les manifestacions hi ha militants d'extrema dreta, i d'extrema esquerra, però la gran majoria són primer de tot armilles grogues.  
 

L'autor també ha escrit sobre el fenomen de les armilles grogues Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació