07
de març
del
2019
Actualitzat
a les
11:17h
"Si la policia autonòmica no actuava, havíem d'actuar en substitució". El cap de la Policía Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, ha explicat durant la seva declaració al Tribunal Suprem que "sempre" van contemplat que l'1-O seria un dia "molt difícil" i que per això havien preparat un pla B per si es produïa una inacció dels Mossos o bé si el dispositiu "no era adequat i suficient". Segons Trapote, a primera hora del matí de la jornada del referèndum va quedar clar que el dispositiu de la policia catalana era "ineficaç" i que per això van haver d'actuar.
Els Mossos, ha dit, "no van col·laborar" per impedir la votació, que es va anar convocant a mesura que "sectors radicals i independentistes" anaven fent crides a través de les xarxes socials. Segons el comandament policial, el cos català va fer un dispositiu "passiu", segons el qual "pràcticament no va col·laborar" a l'hora de complir amb el mandat judicial de frenar la celebració del referèndum.
Va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha indicat Trapote, qui va establir que els Mossos havien d'actuar de forma prioritària. La interlocutòria, ha recordat, contemplava mesures com ara tancar col·legis. La funció de Guàrdia Civil i Policía Nacional havia de ser, d'entrada, "auxiliar" els Mossos. "Teníem dos plans, l'A i el B. L'A era donar suport a la policia autonòmica. I el B, fer nosaltres la intervenció", ha relatat.
El pla B, per tant, es va activar a primera hora del dia 1 d'octubre. Com ja va relatar el coronel Diego Pérez de los Cobos, Trapote ha assegurat que el major Josep Lluís Trapero va demostrar la seva disconformitat pel fet que s'hagués nomenat un coordinador del dispositiu del ministeri de l'Interior.
"Virulència" i 65 ferits
Trapote ha explicat que als col·legis van trobar una "sèrie d'individus amb un comportament i agressivitat d'una alta virulència perfectament organitzada". Segons ha explicat, sabien com havien d'oposar resistència als agents de seguretat i feien cadenes humanes i bloquejaven el pas. "Ens agredien, ens empenyien per evitar la nostra entrada i sortida", ha afirmat. Davant d'aquesta situació, ha afegit, els cossos policials havien d'actuar "de forma més contundent" davant d'uns manifestants "enrabiats".
Ha posat com a exemple un centre de votació del carrer Campoamor, al barri d'Horta de Barcelona. Allà es va abortar l'entrada davant la "virulència" constatada perquè les conseqüències haguessin estat "greus" per als policies i els propis ciutadans concentrats.
L'excomissari en cap de la Policia Nacional a Catalunya ha quantificat en 65 els agents ferits durant l'operatiu de l'1-O, una xifra que és menor als 93 que va dir Soraya Sáenz de Santamaría la setmana passada. I, per descomptat, menys que els 430 que el govern espanyol va posar damunt la taula en els dies posteriors a l'1-O, quan la Generalitat ja parlava d'un miler de ciutadans ferits per la violència policial.
Els Mossos, ha dit, "no van col·laborar" per impedir la votació, que es va anar convocant a mesura que "sectors radicals i independentistes" anaven fent crides a través de les xarxes socials. Segons el comandament policial, el cos català va fer un dispositiu "passiu", segons el qual "pràcticament no va col·laborar" a l'hora de complir amb el mandat judicial de frenar la celebració del referèndum.
Va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha indicat Trapote, qui va establir que els Mossos havien d'actuar de forma prioritària. La interlocutòria, ha recordat, contemplava mesures com ara tancar col·legis. La funció de Guàrdia Civil i Policía Nacional havia de ser, d'entrada, "auxiliar" els Mossos. "Teníem dos plans, l'A i el B. L'A era donar suport a la policia autonòmica. I el B, fer nosaltres la intervenció", ha relatat.
Trapote ha assegurat que el major Josep Lluís Trapero va demostrar la seva disconformitat amb el nomenament de Diego Pérez de los Cobos
El pla B, per tant, es va activar a primera hora del dia 1 d'octubre. Com ja va relatar el coronel Diego Pérez de los Cobos, Trapote ha assegurat que el major Josep Lluís Trapero va demostrar la seva disconformitat pel fet que s'hagués nomenat un coordinador del dispositiu del ministeri de l'Interior.
"Virulència" i 65 ferits
Trapote ha explicat que als col·legis van trobar una "sèrie d'individus amb un comportament i agressivitat d'una alta virulència perfectament organitzada". Segons ha explicat, sabien com havien d'oposar resistència als agents de seguretat i feien cadenes humanes i bloquejaven el pas. "Ens agredien, ens empenyien per evitar la nostra entrada i sortida", ha afirmat. Davant d'aquesta situació, ha afegit, els cossos policials havien d'actuar "de forma més contundent" davant d'uns manifestants "enrabiats".
Ha posat com a exemple un centre de votació del carrer Campoamor, al barri d'Horta de Barcelona. Allà es va abortar l'entrada davant la "virulència" constatada perquè les conseqüències haguessin estat "greus" per als policies i els propis ciutadans concentrats.
L'excomissari en cap de la Policia Nacional a Catalunya ha quantificat en 65 els agents ferits durant l'operatiu de l'1-O, una xifra que és menor als 93 que va dir Soraya Sáenz de Santamaría la setmana passada. I, per descomptat, menys que els 430 que el govern espanyol va posar damunt la taula en els dies posteriors a l'1-O, quan la Generalitat ja parlava d'un miler de ciutadans ferits per la violència policial.