La reunió que ha celebrat l'executiva del PDECat aquest dimecres s'ha tancat sense cap acord concret sobre els dirigents que integraran les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions espanyoles del 28-A. Les fonts consultades per NacióDigital assenyalen que s'han debatut qüestions "tècniques i logístiques" -com ara els drets electorals i la presa de decisions en el futur grup parlamentari a Madrid- i que encara no s'ha tancat una proposta formal de noms. El president del PDECat, David Bonvehí, ha seguit fent contactes aquesta tarda al Parlament amb representants de JxCat, i mantindrà un canal permanent de diàleg en les properes hores per tancar detalls.
Bonvehí, juntament amb Míriam Nogueras i Ferran Bel, lidera les negociacions per part del PDECat amb tots els actors de l'espai postconvergent que volen jugar un paper en aquestes eleccions espanyoles. La previsió de la formació era celebrar un consell nacional aquest dijous mateix per tancar el format i els noms de la candidatura al Congrés dels Diputats, però fonts del partit asseguren que es podria desconvocar si no hi ha res a votar. Els quadres nacionalistes estan citats demà al vespre a l'hotel Hesperia Tower de L'Hospitalet de Llobregat, on ja van celebrar l'últim consell nacional.
Fonts de la direcció assenyalen que el PDECat quedarà "refermat" dins l'espai de JxCat a l'hora de confegir la candidatura, i per això és especialment rellevant que pugui ocupar el número dos de cada demarcació. Per què? Hores d'ara, l'escenari més probable és que tres encausats -Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- encapçalin la candidatura en tres demarcacions. La clau, a parer dels dirigents consultats, és que darrere seu s'hi situïn personalitats rellevants del PDECat. A Barcelona la favorita per anar de dos de Sànchez és Nogueras, mentre que els noms a Lleida i Tarragona són Anna Feliu -alcaldessa de l'Albi- i Ferran Bel -secretari d'organització-, respectivament.
Els drets electorals i el funcionament logístic de la candidatura centren bona part del debat intern al PDECat; Bonvehí mantindrà contactes en les properes hores per tancar detalls
"No és tant la tria dels noms com la tria de projecte", assegura un dirigent consultat. En essència, el partit haurà de decidir, en funció del resultat electoral, si aposta per facilitar la investidura de Pedro Sánchez o bé per bloquejar l'escenari estatal fins que el PSOE s'avingui a parlar sobre l'autodeterminació. Per això, indiquen els més pragmàtics, és clau que el PDECat -o, més ben dit, dirigents propers a Bonvehí- disposin de poder a Madrid. Si Sànchez, Rull i Turull formen part de les llistes, el més probable és que no puguin exercir perquè estan sent jutjats i s'espera, com a mínim, que els inhabilitin.
La Crida se'n desmarca (formalment)
La jornada d'aquest dimarts també ha servit per determinar quin paper jugarà la crida Nacional per la República en l'equació postconvergent del 28-A. Segons ha explicat el secretari general de l'associació, Toni Morral, és "molt complicat" que hi hagi una "confluència electoral" amb JxCat, i ha apuntat que si Sànchez exerceix com a candidat ho farà a "títol individual". L'argumentació de Morral és que no es vol "hipotecar" un projecte que, formalment, rebutja qualsevol etiqueta partidista malgrat que els seus impulsors ja van formar part de la candidatura de JxCat al Parlament del 2017.
La Crida ha constatat el fracàs de la llista unitària a les espanyoles, però no per això deixa de demanar-ne una de cara a les europees. De moment, però, ERC s'hi tanca en banda i el PDECat té com a prioritat pactar amb el PNB. Serà clau el rol que adopti Carles Puigdemont, a qui alguns dirigents no descarten com a cap de cartell com a màxim representant de l'exili des de Waterloo.
