judici de l'1-O

El canvi de to de Marchena: de la cordialitat a les picabaralles amb les defenses

Després d'una arrencada pulcra i cordial, el president del tribunal del judici de l'1-O adopta ara un to molt més taxatiu i ja s'ha enganxat amb diversos advocats dels líders independentistes

per Sergi Ambudio, 6 de març de 2019 a les 18:35 |
El magistrat Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem | Pool EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Marchena ha construït un embut i cada vegada s'estreny més el marge de maniobra al judici". Amb aquestes paraules s'expressava Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en una entrevista publicada aquest cap de setmana a NacióDigital. L'exdiputat de la CUP feia referència a l'evolució en el to del president del tribunal del judici de l'1-O, que ha passat de la cordialitat absoluta amb tothom a protagonitzar nombroses enganxades amb les defenses.

Marchena, responsable de dictar una de les sentències més importants de la democràcia espanyola i de mantenir l'ordre durant la vista, ja fa quatre setmanes que se situa sota el focus fiscalitzador d'una causa que es retransmet per televisió. Això ha de ser, com a mínim, esgotador. La setmana passada ja marcava línies vermelles amb la visualització de vídeos i aquesta setmana s'ha escudat en repetides ocasions en "l'objecte de pertinència" per vetar preguntes d'alguns advocats.


L'estil Marchena ha despuntat al tribunal: recte, inamovible i ambiciós. En diverses ocasions, també autoritari. El president ha deixat clar que la sala segona és el seu terreny, i que quan ell intervé, els altres callen.

Relació difícil amb Jordi Pina 

Jordi Pina es defineix a ell mateix com a anàrquic. Potser per això ha tingut més d'un estira-i-arronsa amb Marchena. L'advocat de Sànchez, Rull i Turull és, sens dubte, un dels més abrandats en els seus interrogatoris i això ha provocat una nova topada amb l'autoritat de la sala aquest mateix dimecres.


El president del tribunal l'ha esbroncat llargament, després que aquest intentés repreguntar el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O, per la seva afirmació del dia anterior que la policia espanyola no va carregar contra els votants durant el referèndum, segons la definició tècnica del que és una càrrega policial.

El president de la Sala no només no ha deixat fer la pregunta a Pina, sinó que l'ha renyat per insistir en una qüestió que, a parer seu, ja estava resolta. Pina ha sortejat finalment la qüestió preguntant d'una altra manera De los Cobos: li ha demanat si els agents de la policia espanyola "van colpejar" ciutadans l'1-O, evitant el conflictiu terme "carregar".

Interrogar Torrent, sí... però no sobre l'1-O i el 20-S

Aquesta setmana també ha topat amb Andreu Van den Eynde, Marina Roig i Benet Salellas. En el cas del lletrat de Junqueras i Romeva, el motiu de la picabaralla va ser la declaració de Roger Torrent. El magistrat va prohibir preguntar al president del Parlament sobre l'1-O i el 20-S i de res van servir els esforços del lletrat per reconduir la situació. Marchena va ser taxatiu. 
 

També van resultar inútils les intervencions de Jordi Pina i Marina Roig, que van aixecar la veu pels vetos de Marchena, al qual van acusar de limitar la seva estratègia de defensa. El president del tribunal va imposar la seva autoritat i Torrent va acabar abandonant la sala sense cap pregunta més de les defenses. 

Fre de mà a Salellas contra Millo

Un altre dels moments de tensió amb les defenses es va poder veure durant l'interrogatori a l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo. Després d'una extensa declaració a preguntes de la Fiscalia, en què Millo va abonar el relat de la violència i fins i tot va anar més enllà de les tesis del Ministeri Fiscal, va ser el torn de les defenses, i en concret de Benet Salellas, l'advocat de Jordi Cuixart.

Salellas va mirar de constatar imprecisions i falsedats en el relat de l'exdelegat del Govern sobre els suposats "artefactes incendiaris". L'exdiputat de la CUP va explicar que només era "un artefacte incendiari" que s'havia llançat a Igualada, i no diversos, com havia assegurat Millo. Quan l'exdelegat es trobava entre l'espasa i la paret, Marchena va frenar l'interrogatori de les defenses assegurant que les seves preguntes no eren pertinents ni rellevants per a la sala.

Del "summe gust" al "no comencem bé"

A Marchena li agrada la cordialitat i considera molt important el respecte a l'autoritat. Ho imposa i exigeix a la sala, de la mateixa manera que estableix certes normes de protocol. Camisa clara i corbata negra és una norma no escrita per a advocats, fiscals i acusats -només obviada per Jordi Cuixart-, i el tracte envers el tribunal ha de seguir els paràmetres de la "vènia" de la sala, que és la manera com s'adrecen les parts als magistrats. Les paraules col·loquials tampoc tenen lloc al Suprem -Marchena ho va recordar a Cuixart durant el seu interrogatori quan el president d'Òmnium va pronunciar "hòstia"-. I les mostres d'aprovació o desaprovació han de quedar fora de la sala. Regles de comportament, de vestimenta i, fins i tot, d'expressió. 

Atent a les respostes, Marchena pren nota al seu ordinador i s'interessa per tot allò que s'està explicant, implacable amb les preguntes "impròpies" o "impertinents"

"Ho escoltaré amb summe gust" o "respongui, si és tan amable, a les preguntes de les parts", són algunes de les frases que el president del tribunal acostuma a repetir en la majoria de sessions. Atent a les respostes, pren nota al seu ordinador i s'interessa per tot allò que s'està explicant, talla les preguntes -vinguin de les defenses o les acusacions- impròpies o "impertinents" o els diu que no pateixin, que tot quedarà reflectit documentalment. Una última paraula, per cert, que sovint remarca que s'ha d'entendre des del punt de vista jurídic.

"Dic que és una suggerència, però no és una suggerència"

El grau d'intervenció del president al llarg dels interrogatoris, però, ha anat variant, i si bé s'ha mantingut sempre en els estàndards d'equidistància, certs comentaris han dibuixat tics del seu perfil més personal. Una enganxada amb l'advocat Francesc Homs -de l'equip jurídic que defensa Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull-, per exemple, va servir per deixar clar qui manava a la sala. "Em veig obligat a suggerir-li que plantegi els termes de la pregunta en un altre enfocament, i no és una suggerència", li va dir Marchena. Al que Homs va respondre: "Només faltaria, jo ja entenc que és vostè qui mana aquí, faltaria més i no podria ser de cap altra manera, ho tinc molt clar". 


La tensió també va anar pujant de to durant els interrogatoris frustrats de Baños i Reguant, en què Marchena, després d'autoritzar d'inici un punt intermedi en què ell realitzaria les preguntes de Vox, els va avisar: "No poden [no declarar]. I finalment els va dir que marxessin, havent d'assumir conseqüències penals, ja que el tribunal no estava disposat a crear "precedent". 


L'endemà, durant torn de Joan Tardà i de Gabriel Rufián després, Marchena ja va obrir la sessió amb una clara advertència. Quan el primer va començar a contestar en català, el va avisar: "No comencem bé". I va assenyalar, sobre la possibilitat que fes valoracions polítiques: "Em veig obligat a interrompre'l cada vegada que ho intenta perquè vostè no està autoritzat per fer valoracions polítiques. Li demano que prescindeixi de valoracions sobre la impressió que té d'aquest judici i d'aquest tribunal". El tracte als diputats d'ERC va ser molt diferent al que, per exemple, va donar al lehendakari Iñigo Urkullu.


I és que de la mateixa manera que el judici, que s'ha anat polititzant a mesura que avançaven les declaracions i els testimonis, l'actitud -i la paciència- de Marchena també sembla que ha virat cap a la dreta. El president del tribunal ha advertit que no permetrà que el judici de l'1-O es converteixi en un procediment polític, tot i que l'aigua sempre retorna al seu cabal. Ara, però, és ell qui segueix manant a la sala del Suprem. I quan ell parla, tothom ha de callar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació