06
de març
del
2019
Actualitzat
a les
14:41h
El judici de l'1-O s'ha reprès aquest dimecres amb les preguntes de la defensa al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, encarregat de coordinar el dispositiu policial de la jornada del referèndum. El coronel ha assegurat que, durant la jornada del referèndum, en el moment en què els cossos policials van començar a utilitzar la força per impedir la votació la "resistència passiva" dels mobilitzats es va convertir en "activa". Tot i que Pérez de los Cobos ha afirmat que no li consta que els manifestants tinguessin pals o objectes contundents, ha assegurat que creu que "totes les lesions que van patir els 93 agents van ser causades directament pels ciutadans".
Segons ha descrit el coronel, a la majoria de col·legis on es va intervenir policialment hi va haver una "actitud hostil" de persones "parapetades en actitud d'agressió" cap als agents. En altres punts de votació, ha dit, "el grau d'agressivitat i d'hostilitat era tan elevat que es va aconsellar avortar l'operació". Segons Pérez de los Cobos, la gent mobilitzada primer bloquejava les portes i, en arribar la policia, es posava dreta per taponar l'accés dels cossos i, fins i tot, es va produir "llançament d'objectes" i "fustigació" dels policies. Sobre la presència de persones "encaputxades" -afirmació que va fer el coronel ahir-, l'advocat de Jordi Cuixart, Àlex Solà, li ha fet notar que aquell 1 d'octubre del 2017 plovia.
El coronel de la Guàrdia Civil ha afirmat que no era tan important la quantitat de gent que pretenia anar a votar l'1-O -el major Trapero va advertir a la junta de seguretat del 28 de setembre que serien uns dos milions- sinó l'actitud. "L'important no és la gent que anava a votar, si anava un milió o 15. És més important l'actitud que la quantitat de la gent", ha afirmat. A més, ha dit que no es va posar en coneixement de l'autoritat judicial que als col·legis hi havia nens i gent gran abans de carregar contra els ciutadans, malgrat que aquest dimarts, quan declarava, va explicar que a la junta de seguretat el major Trapero va advertir que podien haver-hi col·lectius vulnerables. Segons Pérez de los Cobos, als col·legis es van utilitzar nens "com a escuts".
L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, s'ha enganxat amb el jutge Manuel Marchena arran de la pregunta a Pérez de los Cobos sobre si considerava que hi havia hagut càrregues policials l'1 d'octubre, fet que el propi coronel va negar ahir i ha tornat a negar avui. Amb tot, Pérez de los Cobos ha admès que "hi va haver actuacions policials que van afectar diverses parts del cos de gent que impedia l'accés als centres de votació" i ha explicat que no li consta que s'utilitzés gas pebre en col·legis electorals l'1-O.
Preguntat per Àlex Solà, advocat de Jordi Cuixart, Pérez de los Cobos ha defensat que la policia espanyola va actuar mantenint "l'esperit" de la instrucció judicial. I justifica els canvis operatius durant la jornada del referèndum -de tancar els col·legis a incautar el material- per l'evolució dels esdeveniments. També ha precisat que la decisió d'intervenir un centre de votació era del responsable de la unitat d'intervenció de cada sector, que disposava d'un llistat dels centres.
Encallat en una declaració sobre la convivència i la llei
El coronel també ha ensopegat amb una declaració que ell mateix va fer durant la fase d'instrucció de la causa. L'advocat Andreu Van den Eynde li ha fet notar que aleshores va afirmar que el compliment de la llei estava "per sobre" de la convivència ciutadana. Avui, però, ha assegurat que "en un estat de dret és impossible la convivència ciutadana sense el respecte a la llei".
Inicialment, Pérez de los Cobos ha negat que durant la fase d'instrucció hagués assegurat que el compliment de la llei passava per davant, motiu pel qual l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva ha demanat que s'escoltés l'àudio, que ha ratificat la versió de l'advocat. Amb tot, el jutge Manuel Marchena ha considerat que es tracta d'una qüestió de matisos i ha fet notar a la defensa que l'exhibició de documents normalment es fa en cas de "contradicció substancial".
Segons ha descrit el coronel, a la majoria de col·legis on es va intervenir policialment hi va haver una "actitud hostil" de persones "parapetades en actitud d'agressió" cap als agents. En altres punts de votació, ha dit, "el grau d'agressivitat i d'hostilitat era tan elevat que es va aconsellar avortar l'operació". Segons Pérez de los Cobos, la gent mobilitzada primer bloquejava les portes i, en arribar la policia, es posava dreta per taponar l'accés dels cossos i, fins i tot, es va produir "llançament d'objectes" i "fustigació" dels policies. Sobre la presència de persones "encaputxades" -afirmació que va fer el coronel ahir-, l'advocat de Jordi Cuixart, Àlex Solà, li ha fet notar que aquell 1 d'octubre del 2017 plovia.
Segons Pérez de los Cobos, als col·legis de votació de l'1-O es van utilitzar nens "com a escuts"
El coronel de la Guàrdia Civil ha afirmat que no era tan important la quantitat de gent que pretenia anar a votar l'1-O -el major Trapero va advertir a la junta de seguretat del 28 de setembre que serien uns dos milions- sinó l'actitud. "L'important no és la gent que anava a votar, si anava un milió o 15. És més important l'actitud que la quantitat de la gent", ha afirmat. A més, ha dit que no es va posar en coneixement de l'autoritat judicial que als col·legis hi havia nens i gent gran abans de carregar contra els ciutadans, malgrat que aquest dimarts, quan declarava, va explicar que a la junta de seguretat el major Trapero va advertir que podien haver-hi col·lectius vulnerables. Segons Pérez de los Cobos, als col·legis es van utilitzar nens "com a escuts".
L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, s'ha enganxat amb el jutge Manuel Marchena arran de la pregunta a Pérez de los Cobos sobre si considerava que hi havia hagut càrregues policials l'1 d'octubre, fet que el propi coronel va negar ahir i ha tornat a negar avui. Amb tot, Pérez de los Cobos ha admès que "hi va haver actuacions policials que van afectar diverses parts del cos de gent que impedia l'accés als centres de votació" i ha explicat que no li consta que s'utilitzés gas pebre en col·legis electorals l'1-O.
Preguntat per Àlex Solà, advocat de Jordi Cuixart, Pérez de los Cobos ha defensat que la policia espanyola va actuar mantenint "l'esperit" de la instrucció judicial. I justifica els canvis operatius durant la jornada del referèndum -de tancar els col·legis a incautar el material- per l'evolució dels esdeveniments. També ha precisat que la decisió d'intervenir un centre de votació era del responsable de la unitat d'intervenció de cada sector, que disposava d'un llistat dels centres.
Encallat en una declaració sobre la convivència i la llei
El coronel també ha ensopegat amb una declaració que ell mateix va fer durant la fase d'instrucció de la causa. L'advocat Andreu Van den Eynde li ha fet notar que aleshores va afirmar que el compliment de la llei estava "per sobre" de la convivència ciutadana. Avui, però, ha assegurat que "en un estat de dret és impossible la convivència ciutadana sense el respecte a la llei".
Inicialment, Pérez de los Cobos ha negat que durant la fase d'instrucció hagués assegurat que el compliment de la llei passava per davant, motiu pel qual l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva ha demanat que s'escoltés l'àudio, que ha ratificat la versió de l'advocat. Amb tot, el jutge Manuel Marchena ha considerat que es tracta d'una qüestió de matisos i ha fet notar a la defensa que l'exhibició de documents normalment es fa en cas de "contradicció substancial".