Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici de l'1-O

Millo i Pérez de los Cobos lideren el darrer intent per sostenir la rebel·lió

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya i el coordinador policial de l'1-O dibuixen un clima de violència i assenyalen l'"alineació" dels Mossos amb el Govern de Puigdemont per permetre el referèndum

per Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 5 de març de 2019 a les 21:28 |
Enric Millo, aquest dimarts al Tribunal Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Només la demostració de l'existència de violència pot apuntalar el delicte de la rebel·lió. Però arribada la quarta setmana del judici de l'1-O, havia quedat clar que aquest era el gran taló d'Aquil·les de la causa. Fins aquest dimarts, els testimonis -especialment l'expresident Mariano Rajoy- no havien aconseguit travar un relat sobre el clima de violència a Catalunya, imprescindible per sostenir els delictes vinculats a més penes de presó. Ha estat Enric Millo, l'exdelegat del govern espanyol, qui ho ha fet de forma més contundent. Fins i tot, més enllà de la Fiscalia. Al Suprem, ha descrit "assetjament i fustigació" sostingut en el temps. Un fil discursiu sense proves al qual el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha posat la cirereta, explicitant l'"alineació" dels Mossos amb el Govern de Carles Puigdemont i la seva "inacció" per frenar el referèndum.

Millo ha dit sense pels a la llengua davant el tribunal el que Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido i José Antonio Nieto van esquivar dir o van afirmar de forma dubitativa. El dirigent del PP, polític forjat en els equilibris del llenguatge parlamentari i coneixedor de la realitat catalana, va ser la principal cara visible de l'Estat a Catalunya durant l'1-O, i ha fet valer aquest paper en la causa. Violència, deixadesa de funcions dels Mossos i una declaració d'independència que "no va ser simbòlica": són les tres punxes del trident argumental que ha desgranat davant del jutge Manuel Marchena per avalar el relat que en el seu dia va activar la Fiscalia, quan el PP encara comandava la Moncloa.



L'esbós fet per qui va ser delegat del govern espanyol a Catalunya és el d'un clima irrespirable a partir del 10 de setembre del 2017. En dos mesos, després d'una etapa en què Puigdemont havia deixat "buida la cadira" de la negociació, es van produir "més d'un centenar" d'accions destinades a "intimidar o impedir" les actuacions de la policia judicial per frenar el referèndum de l'1-O.

Violència, "inacció" dels Mossos i una declaració d'independència que "no va ser simbòlica" són les tres punxes del trident argumental de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya

Millo ha enumerat "agressions" a agents policials, llançament "d'artefactes incendiaris" -l'advocat Benet Salellas s'he encarregat de recordar-li que només en va ser un- i "setges" als policies allotjats en hotels. Tot, presumptament organitzat pels CDR, que precisament no existien abans de l'1-O. Sobre aquests comitès ha situat el focus, subratllant en diverses ocasions que alguns d'aquests grups actuaven amb "violència" i estaven "organitzats". Els ha intentat connectar amb l'ANC i Òmnium, però ha acabat admetent que es tractava d'una "percepció" seva.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Una publicación compartida de NacióDigital (@naciodigital) el


De la "trampa del Fairy" a la incapacitat per explicar qui l'informava

Millo ha descrit el comportament de les "muralles" de ciutadans -expressió ja consolidada en l'acusació- que es van mobilitzar l'1 d'octubre. Aquí ha inclòs la "trampa Fairy", segons la qual els votants van ruixar el terra amb sabó de fregar els plats per fer caure els policies i "trepitjar-los" -una acció no inclosa a cap atestat policial-, així com l'ús d'"arts marcials" contra els agents, armilles esquinçades amb "objectes punxants", fractures de cames i dits dels agents -que no van causar cap baixa laboral-, i el bloqueig de portes dels col·legis amb retroexcavadores i cotxets de nens per impedir l'entrada als punts de votació. A aquests "parapets" humans, Pérez de los Cobos hi ha afegit que hi havia "gent encaputxada" que responia a una "jerarquia". 

Pérez de los Cobos: "L'1-O no va haver-hi cap càrrega policial. Es va fer un ús exquisit de la proporcionalitat"

Per contra, Millo s'ha recreat en les "imatges falses" difoses sobre càrregues policials i ha demanat disculpes als ciutadans que "de bona fe, hi van anar enganyats" per l'executiu de Puigdemont. "L'1-O no va haver-hi cap càrrega policial. Es va fer un ús exquisit de la proporcionalitat", ha dit ras i curt el coronel de la Guàrdia Civil que va coordinar el dispositiu.

Les defenses han fet notar a Millo que la gravetat dels fets exposada no es correspon ni amb la xifra de detinguts -cap durant la manifestació del 20 de setembre a la conselleria d'Economia i cinc durant l'1-O- ni amb la resposta del govern espanyol, que mai va considerar necessari decretar l'estat d'excepció. L'exdelegat de Rajoy a Catalunya s'ha vist acorralat quan se li ha demanat que revelés qui l'informava sobre les actuacions violentes que ha explicat a la sala: "No era una sola persona. Era habitual, però no li puc donar un nom concret". Soraya Sáenz de Santamaría havia dit que era Millo qui l'informava.
 

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, al Tribunal Suprem


De los Cobos i la relació "sempre difícil" amb Trapero

A l'ordre constitucional "en perill" per part d'una ciutadania instigada des del Govern de la Generalitat -segons el testimoni estrella de la jornada-, se li suma una declaració d'independència que Millo ha considerat real -els processats van dir que no va tenir cap efecte- i una connivència dels Mossos d'Esquadra amb tot el procés. "El dispositiu dels Mossos estava encaminat a facilitar el desenvolupament de la consulta en lloc d'impedir-la", ha sentenciat Pérez de los Cobos, que ha situat el major dels Mossos Josep Lluís Trapero a l'ull de l'huracà. La relació amb ell, ha dit, "va ser sempre difícil" perquè no reconeixia la seva "potestat" per coordinar el dispositiu. El coronel ha acabat sentenciant que els Mossos van treballar més per transmetre una aparença d'una convocatòria electoral "normal" que no pas per impedir el referèndum. 

A la junta de seguretat del 28 de setembre es va constatar, ha descrit Pérez de los Cobos, la falta d'una "unitat de propòsit". El número tres d'Interior, Juan Antonio Puigserver, ha explicat que mentre Trapero va prioritzar la preservació de la convivència i va advertir que la policia catalana no utilitzaria la força si hi havia col·lectius vulnerables. La resposta de Pérez de los Cobos va ser que la "preservació de la normal convivència no podia ser una excusa per no usar la força i incomplir el mandat judicial". Una sortida va posar sobre la taula perquè no és donés cap escenari d'intervenció policial: desconvocar el referèndum. Una opció que Carles Puigdemont, a qui el coronel ha acusat d'atiar la "violència" amb la seva crida a defensar les urnes, mai va preveure.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació