judici de l'1-O

Pérez de los Cobos nega les càrregues de l'1-O i acusa Puigdemont d'atiar la «violència»

El coronel de la Guàrdia Civil justifica la intervenció policial per la "inacció" dels Mossos davant l'actuació "organitzada" amb "gent encaputxada" durant l'1-O

per Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 5 de març de 2019 a les 18:48 |
El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, al Tribunal Suprem
"L'1-O no va haver-hi cap càrrega policial. Es va fer un ús exquisit de la proporcionalitat". Amb aquesta afirmació, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha defensat l'actuació policial durant la jornada del referèndum. Si van intervenir, ha relatat al Tribunal Suprem, va ser per la "inacció" dels Mossos davant la "virulència" i la "muralla" formada per les persones mobilitzades.

El coordinador del dispositiu judicial de l'1-O ha assegurat que els votants concentrats als punts de votació estaven "organitzats", responien a una "jerarquia" i hi havia gent "encaputxada". Fins i tot, ha dit, van utilitzat nens i avis com a "parapets" en col·legis davant dels cossos policials. El dispositiu dels Mossos, segons el seu punt de vista, van elaborar un dispositiu que era una "estafa".


Segons Pérez de los Cobos, la "primera gran sorpresa" de la jornada de l'1-O va ser la "inacció" de la policia catalana. I la segona, la "virulència" de les persones mobilitzades, escenari que es va complicar en el moment en què Carles Puigdemont "va fer una crida per defensar les urnes". El coronel ha diagnosticat que l'expresident "va ajudar a incrementar la violència dels grups organitzats" que "mitjançant la força física tractaven d'impedir l'accés de les forces de seguretat que tenien l'obligació d'accedir al local per impedir el referèndum". L'objectiu, ha dit, era la retirada del material i no desallotjar les persones. Si això s'hagués fet, les "conseqüències lesives haguessin estat superiors" a les que es van produir. 


El coronel de la Guàrdia Civil ha subratllat que els Mossos estaven "incomplint la interlocutòria judicial" i que si van haver d'actuar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va ser perquè la policia catalana no impedia el referèndum. Una parella de mossos se situava a les portes dels punts de votació i amb una actitud d'"oferir la imatge institucional d'unes eleccions a l'ús més que d'impedir l'ús del local", ha dit, motiu pel qual van arribar a la conclusió que "entorpien més que no pas ajudaven". 
 

Primer pla de la cara ensangonada d'una dona davant l'Escola Infant Jesús de Barcelona, després d'una càrrega policial l'1 d'octubre del 2017. Foto: ACN


"En cap cas es va actuar contra ancians", ha assegurat el coronel de la Guàrdia Civil, tot i que existeixen imatges de l'1-O -en especial, una a l'escola Infant Jesús- que desmenteixen la seva versió. "Hi havia grups perfectament organitzats, amb una jerarquia entre ells. Hi havia qui donava ordres i qui les executava", ha remarcat. Davant d'això, els Mossos van actuar amb "passivitat", "sense retirar material electoral" perquè l'operatiu estava pensat per "facilitar" la votació, no a impedir-la.

Una relació "sempre difícil" amb Trapero

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha centrat el seu testimoni en carregar contra la figura del major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Amb ell, ha dit durant el judici al Tribunal Suprem, la relació "va ser sempre difícil" perquè des de la primera reunió -el 21 de setembre del 2017- "no reconeixia" la seva "potestat" per coordinar el dispositiu policial de l'1-O, tal i com li havia ordenat la Fiscalia Superior. En un reguitzell de crítiques, ha acusat el responsable dels Mossos d'estar "al costat" dels "convocants d'una activitat il·legal", en referència al referèndum.

"Trapero es va incomodar amb el meu nomenament. Va reaccionar entenent-ho com una ingerència", ha relatat Pérez de los Cobos a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. El Fiscal, però, ha explicat el coronel, va argumentar que calia coordinar una "actuació conjunta" dels tres cossos policials i que aquesta coordinació "no suposava una jerarquia". En la reunió de la junta de seguretat del 28 de setembre del 2017 el major dels Mossos va "estar al costat" dels "convocants d'una activitat il·legal", segons ha relatat el coronel. 

"Va tenir una oportunitat d'or per no assistir-hi", ha assegurat en referència a la presència de Trapero en aquesta trobada, que va ser "molt tensa". "Va ser kafkiana", ha apuntat el coronel de la Guàrdia Civil, en referència al debat que hi va haver sobre la conveniència de desconvocar el referèndum i de fer complir la instrucció de la justícia. Pérez de los Cobos ha assegurat que la reunió va ser convocada "amb només 24 hores d'antel·lació" i amb un "referèndum d'autodeterminació" en l'ordre del dia en un moment en què ja havia estat declarat suspès pel Tribunal Constitucional (TC).

Topades des del primer moment

La Fiscalia, en el moment de la junta de seguretat, reclamava un pla d'actuació per impedir el referèndum de l'1-O i que el que inicialment va presentar el major Trapero no l'impedia ni "reconeixia la potestat de Pérez de los Cobos. "El fiscal li diu que les instruccions les dona ell i que modifiqui el pla", ha afirmat. I aleshores, Trapero es va comprometre a modificar-lo i a "incrementar el personal" previst, que inicialment era el d'una convocatòria electoral normal. 

Pérez de los Cobos ha lamentat, però, que el conseller Joaquim Forn el dia 23 de setembre denunciés que es volia "tutelar els Mossos" i que s'estigués "aplicant el 155 per la porta del darrere", que no acceptaven el nomenament d'un coordinador. La incomoditat de Trapero era tanta, ha dit Pérez de los Cobos, que a la reunió del 25 de setembre es va absentar i hi va enviar al comissari Ferran López i, dos dies més tard, va tornar a demanar de nou que es "revoqués" el nomenament de Pérez de los Cobos com a coordinador.

Preocupació des de l'estiu

"Els dubtes sobre l'actuació dels Mossos hi eren des de feia molt de temps, els tenia tota la societat", ha asseverat. El coronel de la Guàrdia Civil ha relatat com les alarmes es van encendre a l'Estat en el moment en què hi va haver el relleu de Jordi Jané al capdavant de la conselleria d'Interior i el nomenament de Pere Soler com a substitut d'Albert Batlle com a director dels Mossos. Batlle, en una conversa posterior amb Pérez de los Cobos, va deixar-li clar que ell hauria complert amb les ordres judicials.

La mateixa visió que li va donar Ferran López en una reunió a Madrid el 19 d'agost del 2017, dos dies després de l'atemptat gihadista a barcelona. El coronel de la Guàrdia Civil el va portar a parlar en privat i López li va dir que els Mossos complirien amb les resolucions judicials relacionades amb el referèndum.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació