El franquisme, la presó (física i ideològica) de les dones

De l'exili al Camp de la Bota, de la clandestinitat al moviment obrer, la dona va ser víctima principal i combatent contra la dictadura

per Pep Martí , 5 de març de 2019 a les 21:47 |
Dones treballant a la presó de les Corts el 1952. | Observatori Europeu de Memòries
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La vaga feminista del 8-M tornarà a omplir els carrers aquest divendres, com ho va fer l'any passat, per denunciar l'existència, encara, dels molts sostres de vidre que s'han de trencar. En el cas de l'estat espanyol, la història recent suposa un pes afegit feixuc. Els 40 anys de dictadura van suposar una regressió social en tots els àmbits i van convertir la majoria de les dones en perdedores per partida doble.

La barreja entre la influència feixista i la moral tradicional catòlica va ser un còctel que va tenir en les dones les víctimes principals. La llei de Contracte de Treball del 1944 prohibia que la dona treballés sense autorització del marit i fins als anys seixanta no es permet l'accés laboral de la dona a determinats de l'administració, com a la justícia. La bretxa salarial era una realitat acceptada.

El paper que se li assignava el recordava un autor falangista, Suárez Valdés, el 1951: "És la millor manera que la dona té per servir a la pàtria: donar-li fills i fer d'ells herois i patriotes disposats a donar-li la seva vida si és necessari. És la gran i magnífica missió de la dona espanyola, la seva gran tasca, el seu gran servei" (La madre ideal, Ediciones del Movimiento).

Per a les dones, que van ser víctimes del franquisme, el destí era més negre encara que el dels homes. Veiem alguns exemples que il·lustren la realitat de ser dona sota la dictadura.   

 El model ideal: la secció femenina 

Pilar Primo de Rivera en una visita a l'Alemanya de Hitler el 1941. Foto: wikipedia


Des del mateix moment de la seva entronització, el règim franquista va dibuixar quin era el seu model de dona. Sobretot en la primera etapa de la dictadura, de més hegemonia ideològica -i estètica- de corrents feixistes, va ser la secció femenina de Falange la que va simbolitzar la dona de la "nova" Espanya. La va dirigir Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio. D'ella són frases com aquesta: "La vida de tota dona, malgrat el que vulgui simular -o dissimular- no és més que un desig etern de trobar a qui sotmetre's". Però, a més, la secció femenina exercia una funció repressora indubtable, des del control d'Auxili Social, un servei de formació -també ideològica- obligatori per a totes aquelles dones que volguessin entrar a la funció pública o treballar amb empreses que tinguessin contractes amb l'Estat o obtenir títol acadèmic. Un servei que no feien les dones casades o mares.  
 

 Les Tretze Roses 

Unes plaques recorden a les Tretze Roses al cementiri de l'Almudena. Foto: wikipedia


És un dels crims més coneguts de l'inici del franquisme. Dins d'una operació contra l'estructura clandestina del Partit Comunista i de la seva branca jove, les JSU, van ser detingudes desenes de persones a Madrid immediatament després del triomf de Franco. Més de seixanta persones van ser sotmeses a consell de guerra sumaríssim i afusellades. D'entre aquest grup hi havia tretze dones, que han passat a la història com les Tretze Roses. Totes elles van ser executades al cementiri de l'Est de Madrid el 5 d'agost de 1939. Algunes d'elles, poques hores abans de morir, van escriure cartes a la seva família. En una d'elles, Julia Conesa, una de les condemnades, va deixar escrit un desig: "Que el  meu nom no s'esborri de la història". Diversos homenatges i documentals històrics han recordat aquests tretze dones (a les quals s'hi va afegir una catorzena mesos després).

 La presó de dones de les Corts 

Mapa de la ubicació de la presó de dones de les Corts, a tocar de la Diagonal, on avui hi ha El Corte Inglés.. Foto: viquipèdia


Va ser un dels símbols de la repressió franquista. Creada per la República després de l'esclat de la Guerra Civil per la destrucció del centre de Reina Amàlia, va ser convertit en centre de reclusió al servei de les noves autoritats franquistes. En l'espai on ara s'aixequen uns magatzems d'El Corte Inglés, van ser empresonades milers de dones entre 1939 i 1955, en què es va tancar i les preses foren traslladades a un mòdul de la Model. Les recluses estaven sota la disciplina de les monges de Sant Vicenç de Paül. Els episodis més lúgubres de la història de la presó es van produir en els peimers anys de la dictadura. Entre 1939 i 1940 van ser afusellades onze dones. El 2016, l'Ajuntament de Barcelona va engegar un seguit d'intervencions a l'espai per recordar la presó

 

 Maria Salvo, l'última Dona del 36 

Maria Salvo, en un homenatge que se li va fer el 2016. Foto: Isaac Meler


Una de les recluses que va passar per les Corts va ser Maria Salvo. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades i del PSUC durant la guerra, va poder marxar a l'exili, però feta presonera a França, va ser retornada per ser lliurada a les urpes de Franco. Condemnada a 30 anys de presó, va passar per nombroses presons del règim. Fins que el 1957, va ser desterrada. Les tortures que li van infligir els funcionaris policials no li van permetre ser mare. Fa tres anys se li va fer un homenatge amb motiu dels 80 anys de la proclamació de la República. Als seus 98 anys, l'han anomenat l'última Dona del 36, en al·lusió a l'associació que va fundar, Dones del 36. També ha estat presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i va integrar la llista d'Ada Colau.   

 

 Carme Claramunt, la primera afusellada de les Corts 

Carme Claramunt. Foto: Viquipèdia


Carme Claramunt va ser la primera dona empresonada a les Corts que va ser afusellada. Militant d'Esquerra Republicana i d'Estat Català, de Roda de Berà, va ser denunciada per uns veïns que havien perdut dos familiars per la repressió en zona republicana. Claramunt no hi tenia res a veure, però era coneguda com a activista política i va ser detinguda i processada, sent condemnada a mort per "rebel·lió militar". Un informe de Falange la considerava "individua peligrosísima, gran propagandista de las ideas rojo-separatistas (...) Persona peligrosísima y nefasta para el Glorioso Movimiento Nacional". L'abril de 1939 va ser afusellada al Camp de la Bota. Del seu cas destaca la carta, molt serena, que va enviar a una tieta seva la nit abans ("a les cinc m'afusellaran. Tu saps que maten una innocent").     

 Neus Català, de Franco a Hitler 

Neus Català, en un homenatge el març de 2015 al Priorat Foto: ACN


Neus Català és als seus 104 anys (els Guiamets, 1915) la memòria supervivent de l'exili i dels camps d'extermini nazis. Combatent del PSUC, va fugir a França davant el triomf imminent franquista, tenint a cura seva un grup de nens d'una colònia de Premià de Mar, molts dels quals havien perdut els pares. Català va ser feta presonera pels alemanys i va anar a caure al camp de Ravensbrück. Després de la Segona Guerra Mundial, va continuar la seva lluita contra el franquisme des de la clandestinitat. L'any 2015, amb motiu del seu centenari, la Generalitat va commemorar l'Any Neus Català.  

 Enriquet Gallinat, la memòria d'ERC 

Enriqueta Gallinat amb la vella Olivetti amb què solia escriure. Foto: Josep Maria Contel / JMCR


Enriqueta Gallinat (1909-2006) és un dels noms de la repressió patida per ERC després de la guerra. Esquerra va ser dels partits que més víctimes va tenir ja que era el partit de govern a Catalunya durant la República. Enriqueta Gallinat, republicana des de ben jove, casada amb Enric Tubau, director d'El Noticiero Universal (Lluís Companys en va ser el padrí de noces), va ser secretària del darrer alcalde republicà de Barcelona, Hilari Salvadó. Va anar a l'exili, però davant l'avenç alemany i el risc de caure en mans nazis, va prendre la decisió de tornar. Una decisió que no estava exempta de perills. Va ser detinguda i empresonada durant un any. Després, ja en llibertat, va ser molt activa en la xarxa de suport als presos i, a la fi de la dictadura, en la preservació de la memòria com una de les impulsores de Dones del 36. Una biografia de Josep Maria Tubau n'explica la trajectòria en una biografia molt documentada.

 El combat de les dones obreres 

Interior de la fàbrica Bertrand i Serra durant la vaga de dones de Manresa. Foto: Axiu Comarcal / Memòria.cat


El 25 de gener del 1946, va passar un fet espectacular a la Fàbrica Nova de Manresa, de l'empresa Bertrand i Serra. Les treballadores, esgotades pels baixos sous i indignades pel fet que no se'ls havia lliurat la paga que els corresponia per la "festa" de la "liberación" de la ciutat, van decidir fer vaga. Per sorpresa de les autoritats, la vaga es va estendre en pocs dies i ni l'empresa ni l'ajuntament van poder doblegar la voluntat de les dones. Va ser un dels moviments vaguístics més forts dels primers anys de la dictadura. Finalment, el dia 31, l'empresa va claudicar: es va pagar la festa amb un suplement de 75 pessetes i es va crear un economat. Aquell moviment va coincidir amb altres vagues en diversos llocs de l'Estat. malgrat la repressió, el règim veia, en un moment de feblesa internacional després de la derrota d'Alemanya i Itàlia, com la societat començava a organitzar-se. Les dones serien cabdals en la reorganització obrera. 

 Les dones del Sindicat Democràtic d'Estudiants 

Anna Sallés, empresonada a la Model el 1962. Foto: Adrià Costa


El paper de les dones va ser cabdal en tota la lluita antifranquista. A Catalunya, vanser actives en la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants. Una d'elles era la historiadora Anna Sallés, detinguda en una batuda massiva l'any 1962. En el mateix grup va ser detingut el que seria el seu company, Manuel Vázquez Montalbán. En una entrevista a NacióDigital, Anna Sallés va explicar les circumstàncies de la detenció i processament. Jutjada en consell de guerra per "rebel·lió militar per equiparació", va ser condemnada a sis mesos i un dia, que va passar a la Model. També va tenir l'ocasió de "conèixer" un dels rostres de la repressió, el tenebrós comissari Creix.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació