judici de l'1-O

Què era realment l'«artefacte incendiari» llançat contra una caserna de la Guàrdia Civil de què parla Millo

L'exdelegat del govern espanyol Enric Millo ha entrat en una visible contradicció en la seva declaració al Suprem aquest dimarts

per NacióDigital, 5 de març de 2019 a les 14:14 |
Peça de roba cremada a la caserna de la Guàrdia Civil d'Igualada al setembre del 2017
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els "artefactes incendiaris" -en plural- han arribat al judici de l'1-O. Per boca de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i a instàncies de Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, que ha pretès posar de manifest la manca de "credibilitat" del testimoni del polític del PP. I que ha estat ràpidament tallat pel jutge Marchena.

Salellas ha preguntat a Millo sobre anteriors declaracions seves en què parlava d'"artefactes incendiaris" llançats contra casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya al setembre del 2017. Millo ha assegurat que li consta que van existir, però ha estat incapaç de concretar ni les dates ni els llocs on suposadament es van llançar.


"S'utilitzaven contra casernes de la Guàrdia Civil", ha insistit. En plural. Benet Salellas li ha fet notar que, en tot cas, només va ser un "artefacte" (i no diversos, com ha insistit Millo). Marchena ha tallat les preguntes de l'advocat, amb l'argument que no eren de rellevància per al judici. "Si els artefactes incendiaris no són de rellevància per al judici, em quedo molt més tranquil", ha ironitzat Salellas, que també ha assenyalat que el propòsit de les seves preguntes era posar de manifest el nivell de "credibilitat" del testimoni de Millo.

El famós "artefacte incendiari" (en singular) de Millo era en realitat un xandall de l'exèrcit espanyol cremat que va aparèixer al pati de la caserna de la Guàrdia Civil d'Igualada passades les 10 de la nit del 28 de setembre del 2017, com van confirmar aleshores els Mossos d'Esquadra, que no van poder establir si la peça de roba es va llançar al pati de la caserna des de l'exterior o des de l'interior.

L'Associació Unificada de Guàrdies Civils va difondre els fets al moment, i en va insistir l'endemà a Twitter, incidint en l'expressió "artefacte incendiari", i ometent que es tractava d'un xandall militar.
 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació