05
de març
del
2019
Actualitzat
el
07
de març
a les
21:25h
L'11 d'agost del 2007 va ser trobat el cadàver de Lluís Maria Xirinacs al pla de Can Pegot, al municipi ripollès d'Ogassa. La notícia de la seva mort va causar un gran impacte a la societat catalana. Activista antifranquista, sacerdot, pensador filosòfic, Xirinacs és un nom destacat de la lluita contra la dictadura i en favor de la llibertat nacional. Van córrer tota mena d'interpretacions sobre la seva mort, qualificada majoritàriament com a suïcidi. L'autòpsia però, va introduir més interrogants, apuntant a una mort per inanició.
Per què va morir Xirinacs? Com va morir? En companyia d'algú? Què va passar en aquella darrera setmana, des que va pujar a la muntanya fins al moment de la mort? "Un home sol, sota la pluja, esperant la mort". Aquesta és la imatge, en paraules de Jordi Lara, que li va quedar gravada i que el va dur a buscar en la literatura les claus de la mort de Xirinacs. El resultat és Sis nits d'agost (Edicions de 1984), que avui ha presentat en una trobada informativa a a la llibreria Laie.
Sis dies d'agost no és una biografia de Xirinacs, tot i que aporta elements per conèixer la biografia del personatge. Tampoc és un llibre amb missatge patriòtic. Tampoc vol ser una obra de ficció. És més aviat una posada en escena literària, amb un component d'investigació a través del personatge d'un escriptor que cerca les circumstàncies de la mort i parla amb persones que van tractar Xirinacs. Tots els personatges que apareixen en el llibre són reals.
Lara ha donat algunes claus de la mort i, sobretot, de la vida i el pensament de Xirinacs, que va començar a escriure un dietari els darrers cinc anys de la seva vida. Amb la paradoxa, segons l'autor, que les possibles "raons" que apunta el dietari per explicar una decisió de deixar-se morir poden ser també motius per viure. Xirinacs no responia a cap tipologia del suïcida. No tenia cap patologia greu, no se sentia sol, tampoc patia de buit de sentit (va deixar molta feina per fer) i no havia hagut d'afrontar cap desgràcia recent, el que afegeix misteri a aquella mort.
Com ha recordat avui Lara, va deixar dues notes: un acte de sobirania, en què es declarava sobirà respecte a Espanya i França, i un acte de comiat, en què demanava "que el deixessin estar", integrat en la natura. "La seva mort ens interpel·la i jo voldria que ens interpel·lés a tots sobre el sentit de la nostra pròpia mort", ha explicat avui Jordi Lara, per qui "la mort continua sent un gran tabú".
El lector potser no trobarà en el llibre consignes ni grans lemes. Però sí molts moments de reflexió. Explorant la personalitat de Xirinacs i els seus perquès, Sis nits d'agost vol ser també una visió sobre com les persones afrontem la nostra pròpia mort, que vol dir com afrontar la nostra vida, i com administrem els nostres bocins de llibertat.
Per què va morir Xirinacs? Com va morir? En companyia d'algú? Què va passar en aquella darrera setmana, des que va pujar a la muntanya fins al moment de la mort? "Un home sol, sota la pluja, esperant la mort". Aquesta és la imatge, en paraules de Jordi Lara, que li va quedar gravada i que el va dur a buscar en la literatura les claus de la mort de Xirinacs. El resultat és Sis nits d'agost (Edicions de 1984), que avui ha presentat en una trobada informativa a a la llibreria Laie.
Sis dies d'agost no és una biografia de Xirinacs, tot i que aporta elements per conèixer la biografia del personatge. Tampoc és un llibre amb missatge patriòtic. Tampoc vol ser una obra de ficció. És més aviat una posada en escena literària, amb un component d'investigació a través del personatge d'un escriptor que cerca les circumstàncies de la mort i parla amb persones que van tractar Xirinacs. Tots els personatges que apareixen en el llibre són reals.
Lara ha donat algunes claus de la mort i, sobretot, de la vida i el pensament de Xirinacs, que va començar a escriure un dietari els darrers cinc anys de la seva vida. Amb la paradoxa, segons l'autor, que les possibles "raons" que apunta el dietari per explicar una decisió de deixar-se morir poden ser també motius per viure. Xirinacs no responia a cap tipologia del suïcida. No tenia cap patologia greu, no se sentia sol, tampoc patia de buit de sentit (va deixar molta feina per fer) i no havia hagut d'afrontar cap desgràcia recent, el que afegeix misteri a aquella mort.
Com ha recordat avui Lara, va deixar dues notes: un acte de sobirania, en què es declarava sobirà respecte a Espanya i França, i un acte de comiat, en què demanava "que el deixessin estar", integrat en la natura. "La seva mort ens interpel·la i jo voldria que ens interpel·lés a tots sobre el sentit de la nostra pròpia mort", ha explicat avui Jordi Lara, per qui "la mort continua sent un gran tabú".
El lector potser no trobarà en el llibre consignes ni grans lemes. Però sí molts moments de reflexió. Explorant la personalitat de Xirinacs i els seus perquès, Sis nits d'agost vol ser també una visió sobre com les persones afrontem la nostra pròpia mort, que vol dir com afrontar la nostra vida, i com administrem els nostres bocins de llibertat.