Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Crònica

El número dos de Zoido posa cara a les càrregues de l'1-O i apuntala el relat de la Fiscalia

José Antonio Nieto situa els Mossos en el punt de mira com a "col·laboradors" del referèndum i revela que Rajoy va oferir poder votar fora dels col·legis electorals

per Oriol March, 4 de març de 2019 a les 21:39 |
José Antonio Nieto, exsecretari d'Estat de Seguretat, aquest dilluns al Suprem | ACN
"És més llest que Juan Ignacio Zoido. Sens dubte". La frase, gràfica, resumeix la visió d'un dirigent català que va tractar amb José Antonio Nieto, exsecretari d'estat de Seguretat, durant l'anterior legislatura. Nieto, dirigent del PP andalús i exalcalde de Còrdova, ha arribat al Tribunal Suprem molt més preparat que Zoido, més concret en les respostes i sense por d'assumir responsabilitats. Encara que tinguin a veure, directament, amb la violència policial de l'1-O que va causar centenars de ferits.

L'exnúmero dos de Zoido, especialment còmode en el torn de preguntes de la Fiscalia, ha declarat durant pràcticament quatre hores en la jornada matinal del judici. Ha deixat clares unes quantes coses ja d'entrada: ha participat en el disseny de l'enviament de 6.000 policies a Catalunya durant la tardor del 2017, ha avalat l'ús de la força -el "mínim imprescindible", segons ell- per aturar el referèndum, ha acusat directament els Mossos per l'actitud "col·laborativa" amb l'1-O i ha apuntalat el relat del ministeri públic sobre la violència a Catalunya consignat en l'escrit d'acusació.



Aquesta presumpta violència va arrencar amb la manifestació del 20-S davant les portes d'Economia, va seguir amb el referèndum -malgrat que cap agent de la Policia Nacional espanyola ni de la Guàrdia Civil demanés la baixa o fos hospitalitzat durant la jornada- i va continuar amb l'aturada de país del 3-O. Davant d'aquest context, es va fer imprescindible -segons ell- desplaçar milers d'agents per complir amb l'ordre, primer de la Fiscalia i després del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), d'aturar el referèndum. Ha vingut a dir que, si els agents haguessin volgut, haurien complert "al 100%" amb el mandat, però que això hauria comportat més ús de la força. Ha estat capaç, fins i tot, de negar les càrregues i d'acusar de mentir els afectats.


Les defenses, des del primer moment, han vist com davant hi tenien el primer càrrec de l'anterior govern espanyol que es feia responsable de les decisions preses la tardor del 2017. Nieto ha respost totes aquelles preguntes que ni Mariano Rajoy, ni Soraya Sáenz de Santamaría, ni -per descomptat- Zoido havien volgut respondre. Només ha titubejat quan els advocats dels encausats li han fet detallar episodis violents relacionats amb el referèndum, moment en el qual ha acabat tirant de clàssics: els cotxes danyats de la Guàrdia Civil i les dificultats de la comitiva judicial a Economia.


Pols amb els Mossos

Nieto, amb més memòria que Zoido, ha detallat la reunió de la junta de seguretat del 28 de setembre del 2017 celebrada al Palau de Pedralbes. "Va ser surrealista", ha rememorat l'exsecretari d'Estat. Per què? "Perquè vam discutir el dispositiu de l'1-O amb aquells que l'havien convocat", ha recalcat. Ha revelat, això sí, que el govern espanyol encapçalat per Rajoy va oferir poder votar fora dels col·legis electorals, però que Carles Puigdemont s'hi va negar. La discrepància de fons era tan senzilla com complexa: la prioritat era "preservar" la convivència o desarticular una "activitat delictiva"?

Puigdemont tenia clar que calia preservar la convivència, i va avisar l'Estat que molts ciutadans consideraven vigent la llei del referèndum malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). En aquell moment, la tibantor entre les forces de seguretat espanyoles i els Mossos era una evidència. Nieto ha estat especialment dur amb el major del cos, Josep Lluís Trapero, i ha culpabilitzat la policia catalana de ser "reticent" a l'hora de suspendre la votació. Trapero i l'anterior cúpula dels Mossos segueixen amb molta atenció el desenvolupament del judici al Suprem perquè, més d'hora que tard, seran jutjats a l'Audiència Nacional en un procediment per rebel·lió.

Nieto ha acusat la direcció de la policia catalana de no tenir "el més mínim interès" per fer viable la coordinació dels cossos abans del referèndum i complir el mandat judicial d'impedir la votació

Nieto ha acusat la direcció de la policia catalana de no tenir "el més mínim interès" per fer viable la coordinació dels cossos abans del referèndum i complir el mandat judicial d'impedir la votació. Atenent les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, Nieto ha afirmat que la cúpula dels Mossos va ser "molt reticent" a formar part de l'òrgan de coordinació policial. I ha assenyalat el major Josep Lluis Trapero, de qui ha dit que va mostrar "poca col·laboració" i que va exhibir desacord quan es va recriminar un dispositiu "insuficient" abans del referèndum. Segons el seu punt de vista, la designació de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu també va ser "mal rebuda".

Segons Nieto, Trapero s'escudava en el component de les protestes del 20-S per no utilitzar la força, un argument utilitzat també el dia del referèndum. "Si hi ha nens petits i persones grans, no", ha assegurat que li va dir el major dels Mossos. Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, ha estat el més incisiu a l'hora de rebatre la inacció dels Mossos, i li ha recordat que la Brimo protegia edificis claus de l'Estat. Benet Salellas -lletrat de Jordi Cuixart-, Andreu van den Eynde -Oriol Junqueras i Raül Romeva- i Jordi Pina -Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- han posat Nieto en contradicció pel relat de la violència. Manuel Marchena ha hagut d'intervenir en nombroses ocasions.

El relat parlamentari

També ho ha fet en la jornada de tarda, quan les defenses han intentat interrogar el president del Parlament, Roger Torrent, sobre els fets del 20-S i de l'1-O. En aquell moment, Torrent era portaveu parlamentari adjunt de Junts pel Sí i alcalde de Sarrià de Ter, i va participar en les dues mobilitzacions. Marchena, emparant-se en l'article 708 de la llei d'enjudiciament criminal, ha assenyalat que només es podia preguntar el testimoni per qüestions relacionades estrictament amb la seva funció. Després de dies de màniga ampla, el president de la sala comença a passar el ribot perquè no se li allargui la fase testifical, que inclou fins a 500 persones. La jornada d'avui ha trastocat els plans.


A Torrent, que ha defensat Carme Forcadell i ha anunciat que els catalans "tornaran a votar", l'han seguit José María Espejo-Saavedra i David Pérez, membres de la mesa de Ciutadans i el PSC, respectivament. Tots dos han indicat, a diferència de Forcadell la setmana passada, que existeix el deure de no admetre iniciatives parlamentàries contràries a les decisions del Tribunal Constitucional, versió que ha estat avalada per Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament i aquests dies de ruta mediàtica per un llibre que ha escrit sobre les interioritats jurídiques del procés.

La jornada l'ha tancada Xavier Muro, secretari general del Parlament, que ha estat el primer testimoni en demanar que no aparegués la seva imatge en pantalla. Demà serà el torn de dos testimonis fonamentals: Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya, i Diego Pérez de los Cobos, màxim comandament de totes les forces i cossos de seguretat durant l'1-O. Nieto els ha obert el camí a l'hora de responsabilitzar-se de les càrregues i de culpar els Mossos de la celebració del referèndum. Un relat que apuntala el de la Fiscalia i que obliga les defenses a reforçar l'estratègia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació