Un lloguer mensual a Barcelona és 250 euros més car que fa quatre anys

Viure de lloguer a la capital catalana costava 705 euros al mes el 2014 mentre que a finals de 2018 l'import s'enfilava fins als 954 euros

Un pis en lloguer al centre de Barcelona
Un pis en lloguer al centre de Barcelona | Albert Alcaide
Andreu Merino / Roger Tugas
09 de març del 2019
Actualitzat el 10 de març a les 22:45h
Barcelona s'ha convertit en una ciutat global. I viure com a llogater en un pis de la capital catalana cada cop és més car. Segons les darreres dades publicades per la Generalitat, el preu mitjà d'un arrendament l'últim trimestre del 2018 era de 954,29 euros al mes. En el mateix període de 2014, la xifra se situava als 705,73, la qual cosa significa un increment del 35,2% en quatre anys.

Observat per districtes, el que ha registrat un increment més elevat és Sarrià-Sant Gervasi, on pagar un lloguer ara és 308,66 euros més car i arriba als 1285,50 euros. A l'Eixample, el preu mensual ha pujat 293,86 euros i costa de mitjana 1086,30, mentre que a Ciutat Vella l'increment respecte del 2014 és de 293,86 euros i el preu mitjà mensual és de 936,31. A Sant Martí, el preu mitjà és de 913,92 euros, després d'haver registrat un augment de 263,86 euros. A Gràcia, l'increment ha estat de 253,48 euros (preu mitjà de 929,62); a Sants-Montjuïc, de 200 (819,47); a Sant Andreu, de 197 (781,71); a Horta-Guinardó, de 179 (752,57); a les Corts, de 177 (1.062,75); i a Nou Barris, de 173 (694,12). 

L'increment, per barris

Pel que fa als barris, dels 73 que té Barcelona, el preu mitjà del lloguer només ha baixat en dos durant aquest període. En canvi, en deu barris l'increment ha superat els 300 euros: la Barceloneta; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; la Dreta de l'Eixample, l'Antiga Esquerra de l'Eixample; Sant Gervasi-La Bonanova; Sant Gervasi-Galvany; el Parc i la Llacuna del Poblenou; la Vila Olímpica del Poblenou; el Poblenou i Provençals del Poblenou.

Sarrià és el barri de la ciutat on el preu del lloguer mensual mitjà s'ha disparat més: va tancar el 2018 arribant als 1422,80 euros, la qual cosa representa un augment de 418,43 euros respecte de l'últim trimestre del 2014.


Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada barri, es desplega el seu nom, el districte al que pertany, el cost del lloguer el 2014 i el 2018, i el percentatge d'evolució. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.


Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Picant sobre cada barri, es desplega el seu nom, el districte al que pertany i el cost del lloguer el 2018 (en euros mensuals). També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.


Un encariment continuat

Des de l'últim trimestre del 2014, els preus de lloguer a Barcelona no han parat de pujar. Fa quatre anys un contracte d'arrendament representava una despesa mensual de 705,73 euros, mentre que a finals del 2015 el preu mitjà a Barcelona s'enfilava fins als 755,05 euros.

L'increment més pronunciat es va registrar entre el 2015 i el 2016, amb un encariment de 88,38 euros, enfilant el preu mitjà mensual fins als 843,43 euros. Un any després l'encariment es va moderar i a finals del 2017 els lloguers costaven 889,58 euros al mes a la capital catalana, 64,71 euros menys que l'últim trimestre del 2018.

La batalla per la regulació

L'augment dels preus de lloguer, doncs, és evident. Els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge de Barcelona, i de moltes altres ciutats de l'estat, han exigit repetidament al govern espanyol que reguli per llei els preus dels contractes d'arrendament però fins ara no se n'han sortit.

L'1 de març el consell de ministres espanyol va aprovar un reial decret acordat amb Podem amb mesures urgents en matèria d'habitatge que no incloïa la regulació de preus de lloguer. Sí que preveu la creació d'un índex estatal de referència de preus, vinculat a incentius fiscals per als propietaris que el respectin. 

També s'estableix la possibilitat de creació de sistemes d'índexs de referència autonòmics per dissenyar les polítiques i programes públics en matèria d'habitatge en els respectius àmbits territorials. Els col·lectius consideren la mesura insuficient i han demanat reiteradament "valentia" al govern de Pedro Sánchez per combatre l'especulació immobiliària.

La Generalitat s'ho planteja

El Govern va anunciar aquest dilluns que portarà al Parlament una proposta per modificar el Llibre Sisè del Codi Civil català que podria incloure la regulació dels preus de lloguer per part de la Generalitat o els Ajuntaments.

La consellera de Justícia, Ester Capella, va fer l'anunci en el marc d'una visita al districte barceloní de Ciutat Vella, on precisament el preu mitjà del lloguer ha pujat 270 euros en quatre anys. A finals del 2014 els veïns havien de pagar 666 euros. Ara n'han de desembutxacar 936.