Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Judici de l'1-O

L'exlletrat major del Parlament ressalta el «deure» de no admetre iniciatives contra el TC

El secretari general de la cambra revela que un membre de la mesa ja va avisar en una reunió que, en no votar-se la part expositiva de la declaració d'independència el 27 d'octubre, aquesta no tindria efectes jurídics

per Oriol March / Roger Tugas, 4 de març de 2019 a les 19:45 |
Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament, aquest dilluns al Suprem | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament, ha comparegut aquest dilluns com a testimoni en el judici a l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem. Bayona ha fet un repàs de les interioritats jurídiques de l'anterior legislatura, que va culminar amb la declaració de la independència, i ha assegurat que, segons el seu criteri, existia el "deure" de no tramitar iniciatives que contravinguessin els preceptes constitucionals. 

El tràmit de les lleis de desconnexió i de la declaració de la independència han centrat la part final de l'interrogatori. Ha deixat clar que no es va proclamar de forma efectiva la República -inclosa dins la proposta de resolució que es va votar, però en la part dispositiva i no en la resolutiva- i que els seus informes anaven destinats a advertir de les conseqüències legals per als membres de la mesa.



La posició contrària a tramitar els passos del procés ja va ser defensada per Bayona en els informes que els lletrats de la cambra van fer arribar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en els dies clau de la tardor del 2017. El 2011, ha recordat l'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, es va tramitar una proposta sobre la independència, però segons l'exlletrat en aquell moment no hi havia cap indicació del Tribunal Constitucional (TC). 

Bayona ha repassat, a preguntes del fiscal Fidel Cadena, els incidents d'execució emesos pel TC arran de les decisions preses pel Parlament que desenvolupaven la resolució d'inici del procés. "Quan el TC va començar a aplicar les mesures d'execució, ja va començar a advertir els membres de la mesa que paralitzessin segons quines iniciatives", ha assenyalat l'exlletrat major del Parlament, que ha respost amb intervencions breus i concises les preguntes.

Forcadell va acatar el 155


Just després, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha constatat que Forcadell va acatar la dissolució del Parlament arran del 155 i, després que s'aprovés la mesura al Senat, va "continuar amb la seva activitat habitual en cas de dissolució". "Li vaig informar de les atribucions de la comissió permanent", ha explicat, i es van aplicar els horari laborals entre legislatures i van decaure totes les iniciatives parlamentàries.

Muro, que és el màxim lletrat del Parlament des del novembre de 2016, ha demanat no aparèixer en les imatges televisades del judici i ha apuntat que, a l'hora de validar la tramitació de proposicions de llei, la mesa, "en termes generals, ha de tenir en compte motius de forma", tot i que ha admès matisos. Una de les excepcions afecten les iniciatives legislatives populars, motiu pel qual es van rebutjar dues del 2009 i 2010 que reclamaven fer un referèndum, mentre que la llei de declaració d'independència de Solidaritat sí que es va votar el 2011 sense impugnacions del Tribunal Constitucional.
 

El secretari general del Parlament, Xavier Muro, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa


Així, ha exposat que, durant la tramitació de les lleis de desconnexió, els lletrats van emetre avisos a través de nota escrita o verbalment, advertint sobre la resolucions del Tribunal Constitucional, així com ha recordat que es va oposar al procediment de lectura única per aprovar les lleis de desconnexió, així a la tramitació de diverses iniciatives i resolucions. En tot cas, ha constatat que, en una de les reunions prèvies a la votació del 27 de setembre, "un membre de mesa va comentar el fet que les parts expositives [on hi havia la proclamació de la independència] no se sotmetien a votació i opinava que no tenia efectes jurídics".

També ha reconegut que es va oposar a la publicació de les lleis de desconnexió al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, així com ha relatat alguns dels detalls dels dies 6 i 7 de setembre, quan el ple va aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica. Ha exposat també que, "en alguna ocasió, per lleis de contingut més econòmic, s'ha procedit a tramitacions molt accelerades, però no tant com en aquest cas".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació