04
de març
del
2019
Actualitzat
a les
18:29h
La convocatòria anticipada d'eleccions espanyoles ha precipitat els balanços que les administracions locals fan a finals de mandat. Per això, tot i que encara falten gairebé tres mesos per a les eleccions municipals, l'Ajuntament de Barcelona ha fet balanç aquest dilluns del Pla d'Acció Municipal i del Pla d'Inversions del govern de Colau. Segons el consistori, el primer s'ha complert en un 90% i el segon en un 97,5%.
Entre els compliments hi ha projectes executats i altres que estan en marxa. En el primer capítol el govern municipal ha volgut destacar les ajudes a l'Impost de Béns Immobles (IBI), la nova Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques, el servei d'odontologia per a persones vulnerables, el Centre LGTBI i la mesura que obliga els promotors immobiliaris a reservar un 30% dels seus projectes a habitatge social.
També el pla de xoc contra els habitatges turístics il·legals, la Biennal Ciutat i Ciència, la nova ordenança de terrasses -impugnada per la Federació d'Associacions de Veïns- la reducció del deute municipal, el desplegament de la xarxa de bus ortogonal, l'arribada del metro al barri de la Marina i la creació de l'elèctrica municipal Barcelona Energia.
Entre que encara no han vist la llum o encara estan en marxa, l'executiu de Colau posa l'accent en el desenvolupament del pla de barris, la renda mínima d'inclusió, el dentista municipal, les ajudes al pagament del lloguer, la tarifació social de les escoles bressol, l'obertura d'expedients a empreses energètiques per incompliment de la llei o la connexió del tramvia per la Diagonal.
El primer tinent d'alcaldia ha estat l'encarregat de valorar la feina feta i ha defensat que en l'actual mandat l'Ajuntament ha fet "un canvi de model econòmic" a la ciutat. En aquest sentit, el consistori xifra en 870 milions d'euros l'increment en la inversió social que s'ha fet en els últims quatre anys.
Per Pisarello, el govern municipal ha tirat endavant polítiques econòmiques "rigoroses" conjuntament amb "polítiques valentes" en l'àmbit redistributiu. El tinent d'alcaldia, també ha llançat un missatge a les altres institucions presents a Barcelona. "Tot això ho hem fet amb un estat antimunicipalista i un Govern que ha assumit poc les seves obligacions a la ciutat", ha etzibat. Pisarello ha posat l'accent en els 4.600 habitatges de protecció oficial que estan en marxa, les multes interposades a Airbnb per publicitar pisos turístics sense llicència i les aliances amb ciutats com Londres, Nova York o Amsterdam per fer front al poder dels lobbys internacionals.
La funerària i la multiconsulta, la creu
Mentre que Barcelona en Comú va aconseguir l'aprovació del ple per projectar la unió dle tramvia per la Diagonal, Colau no ha pogut fer el mateix amb dos dels seus projectes estrella: la funerària municipal i la multiconsulta.
Pel que fa a la funerària, el plenari va tombar el 27 de febrer la seva proposta de vendre les accions que el consistori encara té Serveis Funeraris de Barcelona i d'iniciar els tràmits per crear una empresa municipal que gestioni els enterraments.
Va passar el mateix amb la proposta de multiconsulta, a través de la qual els barcelonins havien de votar si volien municipalitzar el servei de subministrament de l'aigua i canviar el nom de la plaça dedicada a l'esclavista Antonio López pel d'Idriassa Diallo, jove mort al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca.
Entre els compliments hi ha projectes executats i altres que estan en marxa. En el primer capítol el govern municipal ha volgut destacar les ajudes a l'Impost de Béns Immobles (IBI), la nova Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques, el servei d'odontologia per a persones vulnerables, el Centre LGTBI i la mesura que obliga els promotors immobiliaris a reservar un 30% dels seus projectes a habitatge social.
També el pla de xoc contra els habitatges turístics il·legals, la Biennal Ciutat i Ciència, la nova ordenança de terrasses -impugnada per la Federació d'Associacions de Veïns- la reducció del deute municipal, el desplegament de la xarxa de bus ortogonal, l'arribada del metro al barri de la Marina i la creació de l'elèctrica municipal Barcelona Energia.
Entre que encara no han vist la llum o encara estan en marxa, l'executiu de Colau posa l'accent en el desenvolupament del pla de barris, la renda mínima d'inclusió, el dentista municipal, les ajudes al pagament del lloguer, la tarifació social de les escoles bressol, l'obertura d'expedients a empreses energètiques per incompliment de la llei o la connexió del tramvia per la Diagonal.
El primer tinent d'alcaldia ha estat l'encarregat de valorar la feina feta i ha defensat que en l'actual mandat l'Ajuntament ha fet "un canvi de model econòmic" a la ciutat. En aquest sentit, el consistori xifra en 870 milions d'euros l'increment en la inversió social que s'ha fet en els últims quatre anys.
Per Pisarello, el govern municipal ha tirat endavant polítiques econòmiques "rigoroses" conjuntament amb "polítiques valentes" en l'àmbit redistributiu. El tinent d'alcaldia, també ha llançat un missatge a les altres institucions presents a Barcelona. "Tot això ho hem fet amb un estat antimunicipalista i un Govern que ha assumit poc les seves obligacions a la ciutat", ha etzibat. Pisarello ha posat l'accent en els 4.600 habitatges de protecció oficial que estan en marxa, les multes interposades a Airbnb per publicitar pisos turístics sense llicència i les aliances amb ciutats com Londres, Nova York o Amsterdam per fer front al poder dels lobbys internacionals.
La funerària i la multiconsulta, la creu
Mentre que Barcelona en Comú va aconseguir l'aprovació del ple per projectar la unió dle tramvia per la Diagonal, Colau no ha pogut fer el mateix amb dos dels seus projectes estrella: la funerària municipal i la multiconsulta.
Pel que fa a la funerària, el plenari va tombar el 27 de febrer la seva proposta de vendre les accions que el consistori encara té Serveis Funeraris de Barcelona i d'iniciar els tràmits per crear una empresa municipal que gestioni els enterraments.
Va passar el mateix amb la proposta de multiconsulta, a través de la qual els barcelonins havien de votar si volien municipalitzar el servei de subministrament de l'aigua i canviar el nom de la plaça dedicada a l'esclavista Antonio López pel d'Idriassa Diallo, jove mort al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca.